El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat recentment l’Enquesta Sociopolítica, que els mitjans van centrar en l’opinió dels catalans sobre immigració i es va obviar una segona part de l’estudi, que també analitza la confiança en el sistema educatiu i el professorat de Catalunya. En aquest apartat, es planteja un conjunt de preguntes sobre les preferències pel model pedagògic i d’organització escolar, la segregació escolar i els recursos i millores a incorporar a l’ensenyament, i un dels resultats que crida més l’atenció és que els enquestats valoren bé aspectes relacionals amb la tasca dels mestres de l’escola pública, però alhora consideren que socialment no estan ben valorats.
El 78% dels enquestats estan molt d’acord o bastant d’acord amb el fet que els mestres i professorat fan una feina rellevant, un 58% creu que s’esforcen per oferir el millor servei públic i el 55% opina que estan ben preparats per fer la seva feina. En canvi, un 57% assegura estar gens d’acord o una mica d’acord que els professors de l’escola pública estiguin ben valorats socialment. Sobre aquest últim aspecte, els simpatitzants de tot l’arc parlamentari responen negativament a la pregunta si “estan ben valorats socialment”, un apartat que no supera el 36% de mitjana i en el que el percentatge més alt pertany al dels votants del PP (44%).
En termes generals, el 82% dels catalans aprova amb un 5 o més el sistema educatiu del nostre país, que rep una nota mitjana de 6,2 sobre 10. En canvi, els simpatitzants dels partits d’extrema dreta són els que mostren un menor grau de confiança en el sistema educatiu del nostre país i la majoria d’aquests el suspèn. També cal diferenciar entre les persones enquestades que tenen fills i les que no en tenen. Els primers, els que tenen més coneixement del sistema educatiu, confien més en el sistema educatiu que els segons, que són més crítics. De fet, un 22% de les persones sense fills no li atorga cap confiança.
Rebuig a l’escola concertada, que guanya en qualitat a la pública
D’altra banda, el 93% de les persones enquestades estan molt d’acord o d’acord que existeixin escoles públiques, i el 74% ho està amb els centres privats. En canvi, les escoles concertades són les que reben menys suport per part dels catalans: un 60% hi està d’acord, enfront d’un 35% que està en desacord amb aquest model de centres d’educatius de titularitat privada que són finançats amb fons públics. En canvi, aquesta classificació fa un tomb quan es tracta la qualitat de l’educació segons la tipologia de centre.
Un terç pensa que la qualitat de l’educació és millor a les escoles concertades que a les públiques, un altre terç que és igual a les escoles públiques i a les concertades i només un 14% considera que l’ensenyament és millor a la pública que a la concertada. A més, entre els enquestats que van cursar estudis de primària a l’escola pública estan dividits entre aquells que asseguren que és igual o els que defensen que és millor als centres concertats. Entre les principals raons per les quals els catalans consideren que la concertada és millor hi ha els recursos disponibles i la implicació dels docents, i en tercera posició, però a mota distància de les altres dues, hi ha un alumnat més benestant. En canvi, la implicació i la preparació del professorat són les principals raons que destaquen de l’escola pública.
Les vacances són un problema?
En referència al model pedagògic, entre els enquestats predomina la idea d’una escola que doni importància a què els infants creixin lliures per sobre d’obeir l’autoritat. Una posició que té una càrrega ideològica important entre l’eix esquerra-dreta. Més del 60% de les persones simpatitzants de la CUP, dels Comuns i d’ERC és partidària de donar més llibertat, mentre que l’extrema dreta aposta per l’autoritat amb percentatges entre el 56% i el 64%. Així mateix, les persones amb més estudis són més partidàries que els centres educatius donin més importància a què els infants siguin lliures. L’aprenentatge basat en competències i treball per projectes rep més suport que el model de transmissió de coneixements i estudi de memòria, tant a primària (58%) com a secundària (63%).
D’altra banda, la majoria dels enquestats, un 52%, no veuen com un problema el període de vacances a l’escola. Tanmateix, un 40% creu que són massa llargues i un 4%, massa curtes; i a mesura que augmenta l’edat de la persona enquestada la percepció és que les vacances escolars són massa llargues és més elevada i assoleix percentatges superiors al 50%. En canvi, un 20% dels menors de 25 anys pensa que són massa curtes i només el 13% creu que són massa curtes. Finalment, s la Generalitat disposés de recursos addicionals per educació, el 61% de les persones enquestades els destinaria a contractar professorat per reduir les ràtios d’alumnes a les aules, un 39%, a la gratuïtat o a reduir el cost dels llibres i el material escolar i un 30%, a augmentar les beques per a l’alumnat que ho necessitin.
