Millorar el nivell dels estudiants en matemàtiques és un dels grans objectius que s’ha marcat la consellera d’Educació, Esther Niubó, per a aquesta legislatura, tot i que ja s’arrossega des de l’anterior, amb el departament en mans de la republicana Anna Simó. La davallada en matemàtiques s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions: primer, amb els resultats de les proves internacionals PISA, organitzades per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que es van fer l’any 2022 -i que es van presentar el 2023-, i després amb els resultats de les proves TIMMS de l’any 2023. Les proves de competències bàsiques d’enguany han tornat a constatar la mala salut de les matemàtiques a l’escola i els instituts, tot i que deixen entreveure alguns brots verds, encara molt primerencs, com a possible efecte del reguitzell de mesures i programes que ha posat en marxa l’administració catalana des de l’època del govern de Pere Aragonès per capgirar la tendència.
En detall, la nota mitjana que han obtingut els estudiants de 6è de primària en aquestes avaluacions de final d’etapa és de 70,4 -just per sobre del llindar d’aprovat, que es comptabilitza a partir dels 70 punts-, la més baixa dels darrers cinc anys. En canvi, la nota mitjana de les competències bàsiques de secundària és 69,8, la segona més alta dels últims cinc anys, però està per sota la barrera d’aprovats. És a dir, a secundària, malgrat que els estudiants han millorat els resultats en comparació a les edicions passades, continuen suspenent. Dues dades que demostren la mala salut de les matemàtiques a l’escola i els instituts: “Globalment, els punts han baixat, però el que considero més rellevant és que més d’un 15% dels estudiants requereixen actuacions immediates”, argumenta el mestre de primària i president de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM), Carles Granell, en conversa amb El Món. L’expert es refereix al fet que un 17,5% dels estudiants de primària avaluats han assolit un “nivell baix” en aquesta assignatura.
En aquesta línia, la professora de secundària i formadora de docents Marta Pujadó alerta que les lleugeres variacions en els resultats de matemàtiques no demostren grans canvis: “No hi ha millores, però tampoc empitjorem. S’ha estancat a la baixa”, apunta Pujadó, que assegura que “caldria encadenar pujades sostingudes” per parlar d’una millora en els resultats: “Ja fa temps que ho veiem”, afegeix. Així i tot, l’experta rebaixa les expectatives i recorda que “encara hem d’esperar” per veure l’impacte de les mesures impulsades per la conselleria en els darrers anys: “Les millores no es veuran en aquesta legislatura”, assevera amb contundència. En aquest sentit, però, Carles Granell apunta que en els pròxims anys ja es pot començar a notar una petita millora en els resultats: “L’important és no quedar-se només amb els mínims”, recorda Granell.
Els punts més febles de les matemàtiques
Els experts coincideixen que, dins l’anàlisi general dels baixos resultats en matemàtiques, hi ha aspectes en què cal aprofundir més. Per exemple, el president de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques emfatitza que els estudiants de secundària han de reforçar molt els coneixements en geometria, ja que les xifres de la conselleria mostren que és l’aspecte que més els ha costat. Concretament, un 38,8% dels alumnes han assolit un “nivell baix” en les competències “d’espai, forma i mesura [és a dir, els tres aspectes que regeixen la geometria]”. Aquest també és un dels punts més conflictius a primària, on el 16,8% dels estudiants han assolit un “nivell baix”, tot i que en aquesta etapa educativa les competències de “relacions i canvi” han tingut pitjors resultats: “Aquestes proves constaten que s’han de prendre decisions”, rebla Granell.
Per la seva banda, Marta Pujadó considera que el rang d’acció ha de ser més ampli. És a dir, focalitzar els esforços en qüestions transversals de les matemàtiques en lloc de crear reforços per temaris concrets: “La resolució de problemes és la part que s’ha de potenciar més. Les competències bàsiques valoren la resolució de problemes, i aquí dins ja entren tots els continguts [com per exemple, l’àlgebra o la geometria]”, argumenta la professora de secundària. De fet, l’experta assegura que hi ha alumnes que són “bons” resolent equacions, entre d’altres, però que després tenen dificultats per posar en pràctica aquests aprenentatges a l’hora de resoldre problemes.
L’educació “requereix” canvis estructurals
Davant els baixos resultats de les competències bàsiques d’enguany, l’actual titular de la cartera ha anunciat noves mesures per intentar capgirar la tendència a la baixa del nivell de matemàtiques. Per exemple, la directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, va explicar durant la presentació dels resultats que per fer front a aquesta realitat s’impulsarà un programa per apropar les professions STEAM a l’alumnat, amb visites a empreses i xerrades formatives als centres. De moment, es posarà en marxa un pilot a 250 centres de primària i ESO a partir del curs vinent. Aquestes mesures, doncs, se sumen a les ja anunciades o implementades, com el programa Florence, aprovat pel Govern el 24 d’abril de 2024 i heretat per l’actual consellera, o el nou paquet per a la millora de la llengua i les matemàtiques.
Ara bé, els experts recelen que aquest conjunt de mesures tingui un impacte real en el sistema educatiu: “Amb totes aquestes mesures no estem donant una resposta real a la complexitat de les aules. La inversió actual en educació, entre d’altres, no és suficient”, argumenta Marta Pujadó, que, més enllà de més recursos per a les escoles i instituts, considera que és “fonamental” garantir “l’estabilitat” dels claustres: “Necessitem que ens deixin treballar”, ironitza la professora de secundària. En aquesta línia, Carles Granell també considera que calen més eines per “garantir el relleu” dels estudiants d’una etapa educativa. És a dir, que els professors del nou curs -que canvi d’etapa, ja que els de primària passen a secundària, i els de secundària a la postobligatòria- tinguin coneixements de les febleses de cada estudiant: “Cal garantir un contacte per anar revisant el nivell”, argumenta. Amb tot, el president de l’ABEAM també considera que s’ha d’implementar un “marc sòlid i coherent” per continuar formant al professorat. Això, però, és responsabilitat de la conselleria i dels docents: “Els docents han de ser agents actius de la formació”, apunta.
Les transformacions que “requereix” el sistema educatiu, doncs, són estructurals. En aquest sentit, Marta Pujadó també argumenta que seria positiu fer “codocències” o “treballar amb grups reduïts” per als alumnes que tenen dificultats en aquesta matèria -és a dir, els que han assolit un nivell baix. Ara bé, malgrat les mancances que demostren els resultats de les competències bàsiques, hi ha altres aspectes intangibles com “el treball en equip” o el “pensament crític” que també cal tenir en compte i que no queden plasmats en aquesta tipologia d’avaluacions: “Tampoc ens hem de flagel·lar per tot”, ironitza. Millorar els resultats en matemàtiques és una urgència, però és una fita que difícilment la conselleria podrà assolir abans que se li acabi el mandat. Mentrestant, però, els experts consideren que l’administració ha de continuar treballant per plantar les llavors que donaran fruits a llarg termini. Encara queda molta feina per fer.
