Els avenços en el món digital posen a prova cada dia la societat. Si l’arribada dels ordinadors a les aules ja va suposar un repte per adaptar el sistema educatiu als nous temps, la intel·ligència artificial (IA) marca l’inici d’una nova etapa que obre les portes a una major digitalització de l’escola. La proliferació de les IA generatives, que són totes aquelles que permeten crear continguts nous, des de zero, ha obert un ventall de possibilitats per poder-les incorporar i replantejar el desenvolupament pedagògic de l’educació, en plena alerta pels mals resultats de les proves PISA, que han tibat la relació entre la conselleria capitanejada per Anna Simó, els docents i les famílies: “Volem que la intel·ligència artificial sigui com Google o una calculadora, eines complementàries per poder fer bé la feina”, assevera l’experta en detecció i anàlisi de tendències de l’eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Desirée Gómez, en conversa amb El Món.
Gómez ha elaborat un estudi sobre com influirà la IA a l’educació aquest 2024 amb el seu company Guillem Garcia. En aquesta recerca detallen sis maneres d’aplicar la intel·ligència artificial a les aules per adaptar-se a les principals tendències tecnològiques en l’entorn educatiu. Argumenten que adaptar-se als nous temps pot enriquir molt el funcionament de l’ensenyament, però que cal tenir en compte que cal aplicar aquestes eines “amb una mentalitat pedagògica”: “Cal fer sempre un ús ètic de la IA”, argumenta Gómez, que adverteix que tot i els molts avantatges de la intel·ligència artificial, també és una eina que “democratitza”, en certa manera, “el plagi”, cosa que obliga el professorat a fer esforços per estendre entre els alumnes el bon ús d’aquesta eina.
Per exemple, una de les eines més esteses entre l’alumnat és el ChatGPT. Aquesta intel·ligència artificial permet resoldre tots els dubtes que se li pregunten i generar textos des de zero, partint de les preguntes o peticions que se li fan i a partir de la informació que troba internet. És una de les eines preferides pels alumnes, ja que permeten fer un gran volum de feina en molt poc temps. Segons explica l’experta, la manera de garantir un bon ús d’aquesta per evitar que els alumnes l’utilitzin per plagiar és “conscienciar” de la necessitat de l’aprenentatge, és a dir, “que els estudis no serveixen per aprovar i res més, sinó que serveixen per formar-se com a ciutadà”. És des d’aquesta premissa que el ChatGPT, segons argumenta, pot ser una eina “molt útil” per estimular el “pensament crític” dels alumnes: “Aquestes tendències demostren que la IA generativa pot ser una eina molt potent i transformadora, però també planteja desafiaments importants i no podem permetre que una dependència excessiva faci minvar el valor de la interacció humana i el pensament crític en l’educació“, assevera Garcia.
Una eina per al professorat
L’estudi de la UOC detalla que la intel·ligència artificial pot suposar una novetat per al professorat com a suport per a la preparació d’assignatures en diferents fases del procés educatiu. Segons apunten Gómez i Garcia, els xats conversacionals, com ara ChatGPT, i eines com ChatPDF, poden ajudar a planificar el curs, cercar i indexar informació, perfilar propostes metodològiques o suggerir recursos educatius en línia, per posar alguns exemples. “Pot servir per arrencar la planificació del curs, i a partir d’aquí cada professor, amb la seva expertesa, hi dona forma per fer-se-la seva i adaptar-la a les seves necessitats”, argumenta Gómez. I no només té aquesta funció, sinó que també es pot aplicar per “estalviar temps”.
L’analista d’aprenentatge i docència de l’eLinC explica que una de les noves tendències que està creant la intel·ligència artificial és la de “crear recursos d’aprenentatge de maneres diferents”: “La IA ofereix la possibilitat de passar un vídeo o un àudio a text ràpidament, cosa que obre noves portes per treballar a les aules”, argumenta l’experta, que també destaca la possibilitat de fer-les servir a l’hora d’estructurar, idear i crear infografies; generar presentacions de diapositives amb eines com ara SlidesAI o Tome, o contribuir a la creació de glossaris. “Això ajudarà els docents a reduir l’externalització i els costos, així com a estalviar temps en l’elaboració dels continguts”, assevera Gómez, que considera que és una bona eina per optimitzar les “tasques que requereixen un nivell cognitiu baix”.
Un nou món per als alumnes
Els experts asseguren que la intel·ligència artificial servirà com una eina per al professorat, però també per personalitzar l’educació dels alumnes. En l’estudi destaquen “la generalització de la IA per crear vídeos d’avatars, que poden ser protagonitzats per persones reals o fictícies, amb un llenguatge natural en diferents idiomes“. Consideren que aquest instrument “permetrà crear avatars seus que facin classe en l’idioma nadiu de tots els alumnes, encara que en realitat no el parlin”, cosa que podria resoldre algunes problemàtiques amb la llengua i casos de discriminació lingüística. Gómez també subratlla la possibilitat d’incorporar la IA dins els estudis artístics, cosa que obre un nou ventall de possibilitats per a la creació d’obres: “Midjourney, DALL·E o Runway són algunes de les plataformes que ja permeten treballar en la creació d’imatges i de vídeo per generar obres d’art visual d’alta complexitat i que cada cop són més utilitzades per una base de professionals especialitzats en aquests àmbits artístics que no para de créixer”, detallen.
Per a Gómez l’ús de la IA s’ha d’implementar “gradualment” als diferents centres educatius per acabar amb plenament implementat a les universitats. Considera que començar a testejar les funcions de la intel·ligència artificial des de ben petits permet educar-los en donar-li un bon ús: “Això és el que hauria de ser per tenir una bona alfabetització digital”, apunta. Malgrat això, els experts deixen clar que, tot i el ventall de possibilitats que ofereix la IA per a l’alumnat, cal no fer-ne un “ús excessiu” per garantir el desenvolupament educatiu i l’aprenentatge de cadascú: “És imperatiu abordar els riscos ètics que comporta i garantir la responsabilitat en l’ús d’aquestes noves tecnologies”, conclou.
