Els mals resultats dels alumnes catalans a les proves PISA 2022 —amb pitjors resultats en lectura i matemàtiques que fa 10 anys— han encès les alarmes del Departament d’Educació i de tota la comunitat educativa del país. Tot i que la conselleria assegura que està en camí de revertir els problemes endèmics del sistema educatiu, entitats com Save the Children exigeixen a la Generalitat que posi el focus en la situació socioeconòmica dels alumnes. Segons un estudi elaborat amb Esade a partir dels resultats de les proves PISA, la pobresa influeix molt més en els mals resultats que l’origen dels estudiants.
Un exemple clar és la prova de matemàtiques. Segons l’anàlisi de Save the Children, a Catalunya els alumnes d’origen migrant treuen de mitjana 42,6 punts menys que els no migrants, però la bretxa es redueix fins a només 5,1 punts si es descompta l’efecte pobresa, és a dir, que la diferència pràcticament desapareix en termes estadístics. Aquestes diferències de base fan que els alumnes amb menys recursos tinguin sis vegades més possibilitats de repetir curs que aquells que tenen una situació econòmica més benestant. De fet, Catalunya és el segon territori de l’estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid, amb més segregació escolar per nivell de renda i alerta que des del 2018 no hi ha hagut canvis significatius al país.
El factor migrant també pesa, malgrat la polèmica
El naufragi de Catalunya a les PISA va agafar a contrapeu el Departament d’Educació, que en un primer moment va assenyalar que una part dels mals resultats del país es devia a la “sobrerepresentació” de l’alumnat nouvingut a les proves. Després d’una gran polèmica i d’una reculada obligada de la conselleria perquè la mostra era més acurada del que s’havia assegurat en un principi, l’informe de Save the Children i Esade alerta que Catalunya viu una situació especial pel que fa a la relació entre origen dels alumnes i els seus resultats acadèmics.
“Mentre que a la resta dels territoris de l’estat la caiguda en els resultats [a les proves PISA] ha estat major entre alumnes nadius, a Catalunya la caiguda entre l’alumnat d’origen migrant ha estat molt superior”, assegura l’entitat. I això es dona tant en els migrants de primera generació —nascuts fora de Catalunya—, com en els de segona generació, és a dir, alumnes nascuts a Catalunya de pares migrants. Amb tot, també cal recordar que els últims informes de la Mesa del Tercer Sector Social de Catalunya apunten que hi ha una relació estreta entre l’origen de les persones i el seu estatus socioeconòmic, ja que el risc de pobresa és quatre vegades més gran entre les famílies migrants que entre les natives. Per tant, són dos factors que no es poden separar a l’hora d’abordar la problemàtica, com tampoc es pot obviar que els migrants europeus tenen una situació econòmica millor que la resta.
Propostes per millor la igualtat d’oportunitats a Catalunya
Save the Children reclama a la Generalitat que posi més recursos per combatre la segregació escolar i reduir al concentració d’alumnat vulnerable, migrant i d’ètnia gitana en els mateixos centres. També demanen que s’aprovin plans per garantir la “gratuïtat efectiva” de l’escola concertada, s’impulsin programes d’orientació educativa per famílies de centres d’alta complexitat i apostar per les jornades escolars àmplies, assegurant la gratuïtat del material escolar, el menjador i el transport per promoure la permanència en els centres i la continuïtat cap a l’educació postobligatòria de les famílies amb menys recursos. Així mateix, exigeixen al Departament d’Educació que impulsi les baixades de la ràtio d’alumnes/professor en les escoles amb més alumnes desfavorits per ajudar-los a reduir les diferències amb la resta de centres.
