El sindicat majoritari d’educació, USTEC, endureix el to i reclama una nova mesa sectorial -l’organisme on participa l’administració catalana i els principals sindicats de docents- per negociar amb la conselleria d’Educació, en mans d’Esther Niubó, el reconeixement i retorn del deute dels sexennis. Es tracta d’una de les fites històries que CCOO i UGT van acordar amb el departament, llavors capitanejat per l’exconsellera Anna Simó, el passat mes de gener -un pacte que no va comptar amb el suport d’USTEC, ja que el considerava insuficient. Tot i l’acord, però, de moment el retorn del deute encara no s’ha fet efectiu, motiu pel qual la principal organització sindical del sector ha optat per collar, encara més, l’administració obrint una nova via judicial: “Defensem que cal augmentar la pressió per a fer efectiu aquest retorn, és per això que mantenim una estratègia judicial pròpia, amb la impugnació indirecta a partir de 5 casos de l’ordre de 2014 [la que establia la retallada] que ja vam realitzar fa mesos”, argumenten en un comunicat.
Tot i que l’executiu català encara no ha fet efectiu tot el retorn del deute, ja ha començat a fer les primeres passes al respecte. Concretament, l’administració està regularitzant el primer estadi als sis anys i fent els pagaments dels endarreriments des de l’1 de gener de 2024. Ara bé, per a USTEC aquesta primera regularització no és suficient, ja que consideren que la conselleria pretén “pagar d’ofici i comptant exclusivament els punts d’antiguitat només a les persones que ja haguessin fet els 6, 12 o 18 anys a 1 de novembre de 2024”. Un reconeixement, però, que consideren insuficient: “Hem demanat que el reconeixement d’ofici i només tenint en compte els punts d’antiguitat sigui, com a mínim, pel reconeixement del pròxim estadi a tot el col·lectiu”, apunten els sindicalistes.
Recuperar els sexennis, una llarga lluita
Revertir les retallades del 2010 i recuperar els sexennis per a la comunitat docent és una de les reclamacions històriques del sector. Una reclamació que es va aconseguir -parcialment- el passat 25 de gener, després d’anys de vagues i mobilitzacions de les organitzacions sindicals. Ara bé, tot i que recuperar els sexennis és un objectiu compartit per a la comunitat docent, l’acord amb la conselleria d’Educació no va comptar amb el vistiplau de la majoria de sindicats, ja que algunes organitzacions -com ara USTEC- van optar per fer un pas al costat perquè el pacte estava vinculat a l’aprovació dels pressupostos 2024 -els quals van decaure per la falta d’entesa política. El mateix mes d’abril, però, la conselleria va signar un nou acord amb les mateixes organitzacions sindicals on es comprometia a revertir les retallades tot i seguir amb els comptes prorrogats.
Paral·lelament a les negociacions de CCOO i UGT amb l’administració catalana pel retorn del deute dels sexennis, el sindicat majoritari d’educació ha mantingut una guerra judicial oberta amb la conselleria: “Vam iniciar la via administrativa prèvia a la via judicial, atacant, en un primer moment, l’ordre ENS/330/2014, que és la norma que permet mantenir la retallada dels estadis”, recorden des d’USTEC en el mateix comunicat. A banda, també van unir forces amb la plataforma de persones afectades pel deute dels estadis, la qual ha acabat articulant una demanda col·lectiva. En aquesta línia, doncs, el sindicat majoritari ha anunciat que emprendrà noves vies legals: “Tot i no haver-se publicat encara, es preveu una modificació de l’ordre de 2014, que, segons els esborranys que se’ns ha presentat en la mesa sectorial de negociació, presenta certes ambigüitats i, en tot cas, no resol de manera efectiva la regularització dels estadis”, apunten des de l’organització sindical. És per aquest motiu, doncs, que consideren que cal augmentar la “pressió política” davant les decisions de la conselleria: “És essencial la mobilització i la pressió. Més persones reclamants significa augmentar la pressió política”, exclamen.
