Només el 50% dels alumnes que van a l’escola pública catalana fan anglès en algun moment del segon cicle d’infantil, que comprèn als infants d’entre tres i cinc anys. Aquesta dada publicada pel Departament d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, contrasta amb el percentatge d’alumnes d’aquest cicle que en fan a l’escola concertada, on la xifra s’enfila fins al 89%. Totes dues són xifres del curs 2023/24. D’acord amb aquestes dues dades, doncs, la mitjana d’infants catalans que fan anglès a l’escola abans de començar primer de primària és del 62,6%, una xifra molt inferior a la mitjana estatal, que se situa al 83,7%, d’acord amb les dades recollides pel Ministeri d’Educació a partir dels recomptes de cada comunitat autònoma. Catalunya se situa a la cua de l’estat espanyol, només per sobre d’Andalusia, on la mitjana és del 60,3%.
Davant aquestes dades, fonts de la conselleria d’Educació admeten a El Món que el percentatge hauria de ser “més elevat” del que és actualment. Ara bé, també alerten que aquestes dades no es corresponen del tot amb la realitat dels centres catalans. El motiu és el garbuix de mètodes de recopilació de dades que s’utilitzen, que són diferents en funció de la titularitat de l’escola. Tal com detallen des del departament, per recopilar les dades de les escoles concertades, la conselleria els fa arribar una enquesta en què els mateixos centres responen quants alumnes fan alguna cosa en anglès: “Es fa un qüestionari sobre el nombre d’alumnes que cursen llengües estrangeres”, expliquen des de la conselleria. És a dir, no es diferencien un idioma d’un altre, malgrat que la immensa majoria fa anglès com a llengua estrangera.
En canvi, per als centres públics, l’administració té altres mecanismes per recollir les dades. A través de l’aplicatiu Esfer@ -la intranet que utilitzen les escoles-, des del “servei central” d’Educació extreuen les dades de l’apartat ‘matèria d’anglès’. I depèn de cada centre “inscriure” la iniciació a l’anglès com a matèria. És a dir, depèn de si el centre té aquesta dada recollida a la intranet com a ‘matèria’. Això no vol dir, però, que algun centre que no ho categoritza d’aquesta manera també faci una iniciació a l’anglès. A causa d’aquest garbuix de mètodes de recollida de dades, el percentatge a la pública se situa al 50%, mentre que a la concertada al 89%.
Les directrius establertes pel currículum
Tal com estableix el currículum educatiu per aquesta etapa de l’ensenyament, aprovat l’any 2023, el projecte lingüístic dels centres ha de tenir en compte, quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, “poder iniciar un primer contacte amb l’ús oral d’una llengua estrangera, especialment en el darrer curs de l’etapa [és a dir, a Infantil 5]”. Ara bé, tal com també queda reflectit en el currículum, durant aquesta etapa educativa no s’estableixen assignatures concretes, sinó que les directrius de l’administració situen al centre “de totes les decisions l’infant i el desenvolupament de les seves capacitats”: “El decret de currículum d’infantil no divideix els sabers de l’etapa en matèries, com sí que passa a l’educació bàsica, sinó que parla de situacions d’aprenentatge”, recorden les mateixes fonts de la conselleria.
Malgrat que no s’estipula directament en el currículum que s’hagi de fer una matèria de llengua estrangera, el currículum sí que diu que “l’objectiu lingüístic de l’etapa és desenvolupar la competència comunicativa i lingüística des d’una perspectiva plurilingüe” i fomentar “l’interès i participació en situacions d’ús de diferents llengües”. En altres paraules, el decret que regeix el segon cicle d’infantil fixa com una de les bases començar a introduir els alumnes en una llengua estrangera, generalment l’anglès.
Dubtes sobre les dades espanyoles
La presència d’aquesta matèria a l’escola entre els 3 i 5 anys a Catalunya està més de vint punts per sota de la del conjunt l’estat: un 62,6% versus un 83,7% en el curs 2023-24. De fet, són moltes les comunitats on el percentatge d’ensenyament de la llengua estrangera té un abast que supera el 90% dels escolars Per exemple, al País del Valencià, és més del 99%. I, a les dues Castelles, La Rioja, Extremadura i Galícia, fa anglès tot l’alumnat sense excepció, segons les dades recollides pel govern espanyol de l’anàlisi facilitada per cada comunitat autònoma. Les mateixes fonts de la conselleria d’Educació sospiten que “no hi ha un sol mètode estadístic” comú per a tothom, motiu pel qual cada autonomia les pot recollir d’una manera diferent.
Tot i els diferents sistemes que utilitza l’administració catalana per recollir el nombre d’alumnes d’infantil que s’introdueixen a anglès, tant a la pública com a la concertada, les dades també mostren un estancament a Catalunya. Mentre que a l’Estat l’ensenyament d’aquesta llengua estrangera ha passat del 79% el curs 2013/14 al 83,7% actual, a Catalunya és radicalment oposada. De fet, segons dades del mateix Departament d’Educació, el curs 2015-16 l’ensenyament de l’assignatura d’anglès tenia fins i tot una mica més presència que actualment, ja que en feia el 65% de l’alumnat d’infantil de segon cicle. La conclusió, doncs, és clara: cal potenciar més que es comenci a ensenyar anglès, o, com a mínim, que hi hagi un primer contacte, en els infants d’entre 3 i 5 anys. Una conclusió que també comparteix la conselleria. De fet, tal com recorden, aquest mateix curs s’ha posat en marxa el programa Shine, que “inclou formació al professorat sobre la introducció de la llengua anglesa a l’educació infantil”.
