La comprensió lectora és una de les principals lloses del sistema educatiu català. Des de fa quinze anys, els estudiants del país arrosseguen mancances en aquest aspecte de l’ensenyament, cosa que ha quedat demostrada, un cop més, en les darreres proves internacionals -com les PISA o les PIRLS– i les competències bàsiques, motiu pel qual el Departament d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, s’ha fixat com a principal objectiu revertir aquesta tendència. Per tal de pal·liar aquesta mancança i millorar els resultats acadèmics dels estudiants, la Fundació Bofill ha articulat un pla amb set mesures per potenciar de nou la comprensió lectora de l’alumnat i situar-la per sobre la mitjana europea: “La manca de comprensió lectora afecta tota la trajectòria acadèmica dels estudiants”, ha apuntat el president de la fundació, Ismael Palacín, en roda de premsa, en la qual ha carregat contra l’administració catalana per les mesures per combatre les mancances en aquest aspecte: “No s’ha fet res amb profunditat. S’ha fet simulació política”, ha reblat Palacín.
El govern de Salvador Illa s’ha fixat com a prioritat per aquesta legislatura millorar els resultats dels estudiants. Un objectiu a curt termini que no es pot combatre sense un increment de la inversió educativa, segons la Fundació Bofill. En detall, en un termini de sis anys, segons estipulen des de l’entitat, l’administració catalana hauria d’invertir 27 milions d’euros més de manera “sostinguda”: “Invertir en competència lectora és, en realitat, invertir en equitat, cohesió i progrés”, argumenta una de les autores de l’estudi, la doctora en lingüística Anna Llauradó. Des de la Fundació Bofill mantenen que, fins ara, els diferents responsables de l’administració catalana han impulsat mesures per millorar alguns aspectes concrets relacionats amb la comprensió lectora dels alumnes, però no mesures “sistèmiques”, la qual cosa no és suficient: “Volem veure a curt termini un pla sistèmic que no sigui un gest”, exclama el president de la Fundació Bofill. “Fer almenys una cosa ben feta, que no siguin pedaços”, afegeix la directora de recerca de l’entitat, Mònica Nadal.
Les propostes de la Fundació Bofill
En primer lloc, des de l’entitat de pedagogs de Catalunya consideren que cal reajustar el currículum educatiu a les “evidències científiques”, ja que els currículums actuals no són “prou clars i concrets”: “Ni especifiquen clarament quines són les habilitats que cal desenvolupar per aprendre a llegir, ni explica de manera clara com s’han d’ensenyar per arribar als nivells adequats”, argumenta Anna Llaurdaó. “A infantil és excessivament suau”, afegeix. En aquesta línia, des de la Fundació Bofill també creuen que s’han de reformular les proves d’avaluació -és a dir, les competències bàsiques, entre d’altres. L’entitat apunta que s’ha de crear una “prova centrada en habilitats de descodificació i fluïdesa” per als alumnes de segon de primària i, a banda, “reformular” les competències bàsiques perquè “incloguin diversos tipus de textos [és a dir, narratius, expositius i funcionals]”.
Des de la Fundació Bofill situen una altra de les prioritats en impulsar un nou “pla de biblioteques escolars” per a tots els centres del país, ja que en els darrers anys han perdut força pes dins el sistema educatiu: “Les biblioteques escolars, ben dotades, amb professionals formats i projectes actius, són claus per fomentar l’hàbit lector i garantir l’accés a una gran varietat de textos”, apunten des de l’entitat pedagògica. De fet, segons les dades, l’any 2015 un 81,2% dels centres públics tenien una biblioteca escolar, mentre que una dècada més tard la xifra cau fins al 72,5%. A banda, també apunten que les hores d’obertura en horari lectiu amb atenció de l’equip de biblioteques han disminuït significativament, de 14,5 hores setmanals el 2015 fins a 5,4 hores setmanals aquest 2025. “No n’hi ha prou amb tenir la biblioteca plena de llibres. Necessitem mesures estructurals”, assevera Francesc Martín, mestre i director de l’escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú i col·laborador de l’estudi. En aquest sentit, doncs, des de la Fundació Bofill proposen “alliberar un mínim de sis hores setmanals d’un dels seus docents durant deu anys” perquè es puguin dedicar a la biblioteca escolar.
Millorar la formació del professorat
També plantegen crear un “programa d’acompanyament intensiu” per a tots els centres que permeti dotar de més recursos -econòmics i temporals- als docents per millorar en aquest aspecte: “Les polítiques educatives són necessàries, però, per si soles, seran insuficients perquè ho han de traslladar a la pràctica els docents, els quals van molt sobrecarregats de feina”, afegeix l’autora de l’informe. Per a la Fundació Bofill, pal·liar les mancances en comprensió lectora també comporta actuar sobre les facultats de mestres, ja que consideren que es planteja la professió des d’un punt de vista massa enfocat a les “cures”, però no tant a les “evidències científiques”: “Això limita de manera important la seva capacitat de fer un desenvolupament professional rigorós i autònom”, argumenta Llauradó.
Per fer-ho, doncs, des de la fundació consideren fonamental “invertir més en formació inicial i permanent del professorat”, ja que remarquen que “aprendre a ensenyar a llegir és una tasca complexa”: “Sense una formació de qualitat i millorada no és possible que els docents en conjunt puguin desenvolupar unes pràctiques educatives que garanteixin bons resultats i es puguin aplicar en diferents contextos”, argumenten des de la Bofill. Tenint en compte aquesta situació, doncs, des de l’entitat proposen “incrementar el nombre de crèdits obligatoris dedicats a la lectura”, elaborar un “catàleg de formació permanent en comprensió lectora”, i, per últim, “incorporar docents especialitzats en lectura” als centres educatius del país.
