L’autisme afecta 1 de cada 160 persones, segons dades de l’OMS, una xifra que evidencia la necessitat de dotar els centres escolars dels recursos suficients per atendre les necessitats d’aquesta part de la població. De fet, en el Dia Mundial de la Sensibilització sobre l’Autisme, que se celebra aquest diumenge, l’entitat Autisme Europa subratlla la importància de garantir una escola inclusiva. Aquest trastorn té efectes sobre el comportament i la manera de comunicar-se i relacionar-se dels afectats. En el cas dels menors, pot dificultar el seu dia a dia en una escola, on a més hi ha molts sorolls i estímuls que poden distreure els nens autistes.
La conscienciació sobre l’autisme i les polítiques inclusives és cabdal. L’experta en autisme Rosó García, mestra i orientadora educativa de la Generalitat, assegura que és “molt complicat” tenir alumnat amb autisme a les aules perquè moltes escoles no estan preparades per a aquests estudiants i els professors en molts casos no tenen prou formació. “Els meus alumnes tenen dificultats a l’escola, no perquè el centre no ho estigui fent bé, sinó per la manera de treballar i el desconeixement dels professionals, que no saben com atendre aquests nens”, explica.
Les veritables dificultats dels infants autistes a l’escola
Aquests alumnes tenen necessitats especials per contrarestar les seves dificultats, que molts cops no els impedeixen anar a una escola ordinària, però que sí que fan el seu dia a dia una mica més dur. Una d’aquestes dificultats, assenyala l’experta, és haver de fer front als canvis constants a l’escola. “Els festius, el fet que un professor es posi malalt, qualsevol mena de variació els genera molta angoixa i malestar”, explica. També tenen problemes amb els sorolls, la llum i la calor o el fred. “Són molt sensibles als aspectes sensorials”, assenyala. Tot aquest malestar, a més, s’uneix a les dificultats per expressar el que els passa.
Falta de recursos i un perfil molt variat dels nens amb autisme
El professor de psicologia i educació de la UOC Ferran Marsà critica que els recursos a l’escola pública siguin “molt limitats” i no només per als nens amb autisme, sinó a escala general. “Els professors de primària i secundària, malgrat tota la seva bona voluntat i les formacions extraordinàries per atendre’ls, estan sobresaturats per les necessitats de tots els alumnes”, explica. En aquest sentit, subratlla que a Europa s’ha comprovat que tenir assistents a classe per fer-se càrrec d’aquests alumnes afavoreix el funcionament global de les classes i l’aprenentatge dels estudiants. “Tot i les evidències, això no es fa perquè no hi ha prou finançament”, lamenta.
Un altre problema per tractar aquests alumnes és que el perfil de trastorn de l’espectre autista és molt heterogeni. “Hi ha nens amb dificultats sensorials i altres que, al contrari, només tenen problemes en la relació amb els companys”, explica l’expert, que apunta que això dificulta encara més poder fer front a les seves necessitats.
L’autisme en les noies, encara més complicat
Tradicionalment, s’ha associat l’autisme als homes, com si fos un trastorn que només ells poden tenir. El cert és que la prevalença és més o menys la mateixa. “No hi ha perspectiva de gènere, com en molts altres camps”, avisa Marsà. En aquest sentit, alerta que les noies amb autisme s’esforcen per “emmascarar” els seus símptomes i intenten copiar el comportament la resta de companys, però en realitat estan patint. Això es relaciona directament amb l’estereotip que hi ha a la societat sobre com ha de ser i comportar-se una dona.
“Les noies autistes, per pressió social, aprenen a edats més primerenques a copiar el que fan les que no estan dins de l’espectre autista, i no hi ha cap programa inclusiu per detectar això”, avisa l’expert. Això les situa en una situació de perill per la manera que tenen d’entendre el món. “Una noia autista a qui un noi ha convidat a prendre alguna cosa a casa no veu si hi ha una proposta més enllà i això pot fer-les vulnerables”, diu com a exemple.
Les desigualtats socials accentuen el problema
Per a la professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB Glòria Díaz, el problema no és tant en els recursos sinó en la distribució i gestió que se’n fa. “La qüestió radica en si estan ben coordinats i tenen en compte les desigualtats socials. No és el mateix tenir un nen amb autisme en un barri que en un altre”, explica.
En aquest sentit, l’atenció d’aquests nens té a veure amb l’escola que té a prop, amb la manera com aquest centre respon a les seves necessitats i en la reacció de la família un cop reben el diagnòstic. “Hi ha molta polaritat en les maneres d’entendre l’educació que han de rebre aquests nens, però sovint es cau en l’error de pensar que només amb el diagnòstic ja sabrem com actuar amb ells”, explica l’experta. Insisteix que cada nen és un món i la manera de respondre a les seves necessitats depèn de la seva personalitat, la seva situació i l’accés que pugui tenir als recursos. “A vegades només hi accedeixen determinats grups socioeconòmics”, adverteix.
“L’atenció a aquests nens ha anat canviant com ho han fet els paradigmes d’ensenyament, però, així i tot, s’ha de tenir especialment en compte la singularitat de cada nen per arribar fins a ell”, insisteix. L’experta creu que les accions són “massa homogènies” i destaca que cal “repensar l’escola com a espai d’acollida, de protecció i de vida”.
Més diagnòstics i més medicalització
Marsà assegura que actualment es diagnostiquen més trastorns relacionats amb la salut mental per dues raons. La primera és que el concepte de l’espectre autista s’ha ampliat i la societat ha trencat l’estereotip clàssic -segons el qual l’autisme es manifesta amb la repetició de moviments mecànics i balancejos- i ara té una mirada més conscient. El segon motiu és que les famílies estan més atentes al comportament dels seus fills. Això no és necessàriament positiu. En alguns casos és més aviat al contrari, ja que es tradueix en més medicalització i en l’etiquetatge dels nens “pel que se suposa que tenen”.
“Pel desconeixement molta gent pensa que el seu fill té alguna cosa i al final es veu que només és una qüestió adaptativa a l’escola, com ara nervis o pressió per fer bé els exàmens. “No tot ha de tenir una etiqueta clínica”, insisteix. Per últim, destaca que s’ha de deixar de veure aquests trastorns com una malaltia i observar-los com una condició, una manera diferent d’entendre el món.
Estar atents als símptomes durant la infantesa, clau per al benestar dels nens
Els símptomes de l’autisme sorgeixen molt aviat, entre els dotze i els divuit mesos de vida. Així i tot, molts pares no els reconeixen fins que no comencen a parlar, motiu pel qual moltes vegades el diagnòstic es fa al voltant dels 3 anys. És important detectar els símptomes quant abans millor i consultar amb un metge per tal que es puguin atendre les necessitats del nen i millorar les seves habilitats socials i la capacitat de comunicació. Alguns dels indicadors són els següents:
- No responen quan els crides i sembla que no hi sentin
- No mantenen contacte visual i eviten mirar altres persones directament
- No mostren expressions facials com felicitat, tristesa, sorpresa, ràbia, enuig…
- Fan moviments repetitius com balancejar-se, girar el cap o moure les mans
- S’irriten o molesten fàcilment amb els canvis
- No expressen les seves emocions o sentiments ni són conscients dels de la resta de persones
- Tenen dificultats o retards en el llenguatge.
3 
