Els canvis de currículum de batxillerat, anunciats aquesta setmana pel Departament d’Educació i Formació Professional i que s’aplicaran de cara al curs vinent per a aquells estudiants que comencin la secundària postobligatòria, han generat un fort terrabastall polític i social. La conselleria encapçalada per la socialista Esther Niubó va comunicar dilluns a les diferents direccions de centre que, per tal de complir amb les directrius de la llei estatal LOMLOE -coneguda com a llei Celaá-, el pròxim curs es produirien diferents canvis en el currículum del batxillerat. Els més destacats eren la fusió de física i química, que passaran a ser una sola assignatura, la unió de biologia, geologia i ciències ambientals en una sola matèria. Però, sobretot, relegaven literatura catalana i castellana a 2n de batxillerat, dues assignatures de modalitat -obligatòries per a determinats itineraris-, a una assignatura optativa a primer.
Aquesta darrera modificació va desencadenar ràpidament el malestar de la comunitat educativa, literària i política, que es va oposar frontalment a l’anunci de la conselleria. Per pal·liar la crisi i intentar recuperar el control de la situació, la titular de la cartera va fer marxa enrere i va assegurar que des de la conselleria havien traslladat al Ministeri d’Educació, en mans de la ministra Pilar Alegría, que la literatura és “una línia vermella” per al Govern de Salvador Illa. És a dir, la conselleria es va comprometre a mantenir les assignatures de literatura com a obligatòries per a segon de batxillerat, incomplint d’aquesta manera amb les directrius de llei espanyola impulsada pel PSOE -i avalada al Congrés amb els vots d’ERC i l’abstenció de Junts. “Les idees les tinc i les tenim molt clares”, va asseverar la consellera davant l’hemicicle català.
Deshumanitzar les humanitats “per aconseguir alumnes més dòcils”
Tot i la rectificació a correcuita de la conselleria, experts consultats per El Món veuen amb “escepticisme” les paraules de Niubó: “Fins que no ho vegi per escrit no me’n refio gens. No sé si al Govern hi ha incompetents o simplement males persones”, exclama amb contundència i certa ironia el coordinador de la secció de llengua de la Intersindical, Gerard Furest. Per al lingüista, el simple fet que l’administració catalana hagi obert la porta a relegar la literatura com a optativa és “una mostra més” del “qüestionament continuat de les humanitats”: “Amb aquestes polítiques estan deshumanitzant les humanitats per aconseguir alumnes més dòcils”, rebla el lingüista.
El daltabaix del nivell comprensió lectora
El president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Sebastià Portell, celebra la reculada de la consellera d’Educació en relació amb la literatura al batxillerat, però recorda que es tracta d’una “rectificació respecte a un greuge” que ja existeix. Per a Portell, les polítiques de la conselleria han d’anar encarades a “potenciar” i “fomentar” la lectura dels joves per tal de fer front al daltabaix de nivell de comprensió de lectora dels joves catalans -tal com han demostrat els darrers resultats de les proves internacionals PISA i les avaluacions de competències bàsiques. “Tenim un greu problema de comprensió lectora, però també d’expressió oral en català. Cal un canvi de direcció general per resoldre’l”, argumenta el president de l’AELC.
En aquesta línia, el coordinador de llengua de la Intersindical lamenta que, tot i la rectificació final de Niubó en relació amb la literatura, les directrius de la conselleria “són contràries” a combatre les mancances de comprensió lectora de l’alumnat. “És sorprenent que es digui que es treballa per millorar la comprensió lectora [tal com la consellera ha assegurat en diverses ocasions, de la mateixa manera que ha mantingut el pla sobre aquesta competència impulsat per l’exconsellera Anna Simó], però alhora també es plantegin reduir hores de literatura a segon de batxillerat, que és el moment en què els alumnes tenen més capacitat crítica per analitzar textos“, argumenta Gerard Furest. Per tal de millorar el nivell de comprensió lectora dels estudiants, els experts coincideixen que calen directrius “fermes” i “ambicioses”, i això implica potenciar i prioritzar la lectura. “S’ha de garantir el compliment del pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya i, fins i tot, ampliar-lo”, assevera Sebastià Portell.
Per al president de l’AELC, una de les mesures clau que planteja el pla nacional elaborat per la Generalitat de Catalunya durant l’any 2023 amb la col·laboració de diverses entitats i associacions, el qual articula més d’una setantena de propostes, és “potenciar el pla pilot de biblioteques escolars”: “Tenim una gran oportunitat d’arrelar la lectura des de ben petits amb les biblioteques de les escoles i hem de treballar perquè deixi de ser un pla pilot [s’aplica en una cinquantena de centres] i es converteixi en una directriu general”, assevera Portell, que lamenta que “només un 60%” de les escoles catalanes, segons les darreres dades, tenen un espai de biblioteca pròpia. “Hem de ser més ambiciosos”, afegeix. El pla nacional del llibre i la lectura, però, no només contempla actuacions enfocades en els estudiants, sinó que també proposa, entre d’altres, “millorar la formació continuada dels docents” per tal de fomentar els coneixements literaris de l’alumnat.
Fer política “a cop de Twitter”
Per als experts, els polèmics canvis de batxillerat també han evidenciat la necessitat de “fixar un nou rumb” dins la conselleria d’Educació, ja que la reacció envers l’anunci de les modificacions curriculars ha generat tant crítiques educatives com polítiques. “Sembla que el departament faci política en funció de l’opinió pública, a cop de Twitter”, exclama el coordinador de llengua de la Intersindical. Furest celebra la rectificació de la conselleria amb relació a la literatura, però lamenta que s’hagi produït en resposta a l’allau de crítiques de la comunitat educativa i lingüística a través de les xarxes socials -que ja van començar el passat cap de setmana, abans de l’anunci precipitat dels canvis en el batxillerat per part de l’administració catalana. “Hi ha un gran decalatge, fins i tot cínic, entre el que es diu que es farà i el que s’acaba fent”, afegeix.
Furest insisteix que la crisi a batxillerat ha esclatat per les decisions sobre la literatura, però que també esquitxen altres branques de l’etapa educativa postobligatòria, especialment a l’itinerari de ciències: “La reducció horària de ciències és bestial”, argumenta. La mateixa consellera va assegurar durant la seva compareixença de dimarts que ja estan treballant amb les direccions i inspecció “per trobar itineraris formatius, siguin en modalitat o optatives, que ens permetin mantenir el mateix nombre d’hores de les matèries que ara s’estan impartint”. És a dir, ocupar les hores reduïdes a causa de la fusió de les matèries del mòdul de ciències de batxillerat amb altres assignatures per aprofundir els coneixements en aquestes competències. De fet, la titular de la cartera convocarà un grup d’experts a partir del mes de gener per avaluar com aplicar els canvis curriculars en ciències obligats pel govern espanyol -el qual va fer arribar un requeriment a l’administració catalana. Tot i els esforços de la consellera per calmar els ànims, passar de puntetes per sobre de la polèmica i evitar debilitar la seva cartera, la comunitat educativa exigeix una rectificació real: “Sembla que actuïn desorientats i vulguin eliminar els coneixements bàsics dels alumnes”.
