Canvis d’última hora a les proves d’accés a la universitat, que es duran a terme de l’onze al tretze de juny i comptaran amb la participació de 44.238 persones, segons les xifres provisionals d’inscrits. Malgrat que l’administració catalana havia acordat uns criteris únics de correcció dels exàmens de selectivitat amb el govern espanyol i la resta de comunitats autònomes -un acord que s’ha anat arrossegant durant anys-, quan falta poc menys d’una setmana, la Generalitat ha optat per canviar alguns criteris de correcció. En detall, amb aquestes modificacions, els correctors de les proves d’accés a la universitat restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura, però amb un límit del 20% en la nota global. És a dir, com a màxim podran abaixar 2 punts la nota final de l’examen. En canvi, en llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10% de l’exercici si l’expressió és deficient.
La resta d’assignatures, doncs, no tindran penalitzacions concretes per faltes d’ortografia, tot i que es mantindran els criteris de correcció publicats el passat mes d’octubre per l’administració catalana, en els quals es detalla que a la selectivitat es valorarà la coherència, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació dels texts. En cas d’obtenir males qualificacions en aquests aspectes, els estudiants podran perdre un 10% -equivalent a 1 punt- de la nota global de l’assignatura. Aquests canvis, doncs, afavoreixen als exàmens que no són de llengua, però que requereixen redactats més extensos, com ara Història o Història de la filosofia, entre d’altres: “S’ha considerat millor no aplicar el descompte per faltes d’ortografia. Òbviament, com s’ha fet sempre en aquestes matèries, el que es valora és la coherència de resposta amb la pregunta, però no es descomptarà un 10%, sinó el que valgui l’exercici”, assevera la cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, Mònica Garizuain, que matisa que sí que tenen en compte faltes flagrants, lletres il·legibles o presentacions molt desendreçades en les valoracions dels exercicis.
Anades i vingudes amb la selectivitat
Fins ara, el criteri que s’ha implementat en les matèries d’Història i Història de la filosofia -dos dels exàmens en què cal elaborar textos més llargs- en relació amb l’ortografia és el de no penalitzar les faltes. Ara bé, l’acord al qual van arribar totes les autonomies amb el govern espanyol es parlava de restar fins a un 1 punt de la nota global de l’examen en totes les matèries -excepte les llengües, on s’aplicaven criteris específics- per l’adequació de les respostes als enunciats i altres criteris com la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels texts produïts. Amb aquest darrer moviment, doncs, la Generalitat manté que els exàmens d’Història i Història de la filosofia, per exemple, continuen sense tenir penalitzacions per ortografia, però afegeix que en les matèries de llengües els canvis només poden repercutir el 20% de la nota global de la prova.
En aquesta línia, pel que fa als alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE), com ara trastorns del llenguatge -és a dir, dislèxia o disortografia, entre d’altres-, també se’ls aplicaran limitacions en les penalitzacions ortogràfiques. En el cas de les matèries de llengua, per exemple, aquestes faltes podran penalitzar un 0,6% com a màxim de la nota global de la prova. Aquestes no són les úniques novetats de les proves d’accés a la universitat d’enguany, que, a causa de la unificació entre autonomies, cada matèria tindrà un únic model d’examen on tots els exercicis s’hauran de respondre obligatòriament. En aquest sentit, des de la conselleria de Recerca i Universitats, en mans de la consellera Núria Montserrat, remarquen que les preguntes amb respostes tancades només suposaran un 30% de l’examen. Tot i els canvis, la titular de la cartera ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat als estudiants i assegura que totes les proves estan “adequades” al currículum de primer i segon de batxillerat. Cal tenir en compte, però, que, del total d’alumnes inscrits a la selectivitat, 5.267 estudiants que s’han matriculat provenen de cicles formatius de grau superior, que enguany s’examinen d’alguna assignatura de la fase específica. Una xifra que suposa un increment del 17% en comparació a les mateixes dades de l’edició passada. És a dir, enguany hi ha més alumnes a les PAU que provenen de la formació provisional que en les anteriors avaluacions.
