La lluita contra l’abandonament escolar sembla que comença a donar fruits. Segons les dades facilitades pel Ministeri d’Educació, en mans de la ministra Pilar Alegría, arran de l’enquesta de població activa, publicades aquest mateix dimarts, l’abandonament escolar s’ha reduït a Catalunya. Concretament, es va passar del 14,77% de l’any 2023 al 13,73% del curs passat, una reducció d’un punt, encara escassa. Aquestes mateixes dades també apunten que l’abandonament escolar prematur -terme que fa referència a les persones d’entre 18 anys i 24 que no completen l’educació secundària de segona etapa, és a dir, formacions professionals de grau mitjà, bàsica o batxillerat- és una pràctica més comuna entre els nois, amb un 16,15%, que les noies, on aquesta xifra cau fins al 10,63%. Tot i que es tracta d’una millora respecte de l’any anterior, Catalunya encara té un percentatge d’abandonament més alt que la mitjana estatal -un 13%, la xifra més baixa de la història- i dels més alts d’Europa.
De fet, tant Catalunya com l’Estat espanyol continuen per sobre la mitjana de la Unió Europea -que se situa al 9,5%, l’any 2023. Mentre països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt l’abandonament en la darrera dècada, Catalunya encara no ha aconseguit en cap moment complir l’objectiu d’estar per sota el 10% el 2020, el qual s’havia marcat l’exconseller Josep Bargalló, i es troba lluny d’arribar la fita d’assolir un 9% de cara el 2030. Un objectiu, però, que encara és possible. Des de la Fundació Bofill, l’entitat pedagògica especialitzada en polítiques educatives contra la desigualtat, entre d’altres, consideren que l’única manera viable per assolir l’horitzó del 9% d’abandonament escolar prematur és “crear un pla de xoc” que permeti dotar l’escola catalana de “més recursos” i “personal” per acompanyar els alumnes, i crear un nou sistema de beques que permeti “ampliar la cobertura per evitar que ningú no deixi d’estudiar per falta d’ingressos”.
El pas de l’ESO a la postobligatòria, un dels punts més crítics
Segons apunta la Fundació Bofill, i comparteix el darrer informe presentat pel Síndic de Greuges, el pas de l’educació secundària obligatòria (ESO) a l’educació postobligatòria, tant al batxillerat com a qualsevol grau de formació professional, és un dels punts més crítics en el camí escolar dels catalans. De fet, l’estudi que va presentar la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, aquest dilluns revela que prop del 50% dels estudiants que acaben l’ESO no segueixen cursant estudis postobligatoris a l’escola ordinària. De fet, segons la síndica, molts d’aquests joves abandonen els estudis, o acaben redirigint-se a centres d’educació especial. Per tal de pal·liar l’abandonament escolar en el canvi d’etapes educatives, el Departament d’Educació i Formació Professional (FP), en mans de la consellera Esther Niubó, preveu incorporar fins a 52 educadors socials aquest curs per combatre aquesta problemàtica. Es tracta d’una mesura que, segons van detallar des de la conselleria, planteja fer seguiment de l’alumnat matriculat a 4t d’ESO que actualment no està cursant cap ensenyament reglat.
Aquest pas, però, és insuficient per a la comunitat educativa. Per la seva banda, l’entitat pedagògica considera que la conselleria ha de posar en marxa un “pla de xoc” urgentment per poder assolir les fites d’abandonament escolar prematur marcades per aquesta legislatura. “És l’única manera possible”, asseveren. Segons detallen, aquest pla ha d’incloure un increment dels recursos econòmics i humans de l’escola catalana per poder “acompanyar” l’alumnat en la transició cap a la postobligatòria. En aquesta línia, també consideren que la titular de la cartera ha “d’aprovar el nou decret d’orientació [el qual ja està estipulat en el pla normatiu d’Educació] amb prou finançament per a poder implementar plans individualitzats d’orientació educativa i acompanyament”, que es dugui a terme “des del primer cicle de secundària fins al segon curs de la postobligatòria”: “La preocupant pèrdua dels nivells d’aprenentatge [tal com han posat sobre la taula els resultats de les competències bàsiques o les proves PISA, entre d’altres] indica que les dificultats en l’adquisició de competències no s’identifiquen prou a temps i que no es destinen prou recursos per evitar que derivi en abandonament prematur“, argumenten.
Reformular l’entramat d’FP i potenciar l’escola inclusiva
Per altra banda, més enllà de l’increment de recursos i personal per a l’escola catalana -una de les reclamacions històriques dels principals sindicats del sector-, des d’USTEC, l’organització sindical majoritària de la comunitat docent, consideren que és fonamental reformular al “mapa de la formació professional” per tal de facilitar el pas de l’ESO a aquest model d’educació postobligatòria: “L’actual distribució de l’FP pública catalana respon als criteris marcats per dos mapes de l’FP: un confeccionat per l’Agència Pública de la Formació i Qualificacions, pensat per satisfer les necessitats de les empreses, i un altre dissenyat pel mateix Departament amb un altre tarannà”, apunten a través d’un comunicat. És precisament per aquest motiu, doncs, que des del sindicat majoritari del sector consideren que “confeccionar un únic mapa d’FP” permetria millorar els nivells d’abandonament escolar prematur.
Per combatre aquesta problemàtica, el Síndic de Greuges també considera que és essencial potenciar l’educació inclusiva. Tot i que s’han produït “grans avenços” des de l’aprovació del decret de l’any 2017 durant la legislatura de Carles Puigdemont, cosa que s’ha traduït amb un notable increment dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) a les aules ordinàries de les escoles i instituts de Catalunya, encara queda molta feina per fer per aconseguir que continuïn estudiant un cop finalitzada l’ESO. De fet, segons l’informe del síndic, mentre que el 58% de l’alumnat que finalitza la secundària obligatòria s’escolaritza al batxillerat, aquesta proporció és només del 10,5% en el cas d’alumnat amb NEE. Una situació, doncs, que posa sobre la taula algunes de les assignatures pendents de la conselleria d’Educació. Les darreres dades publicades pel govern espanyol mostren que la batalla contra l’abandonament escolar ja comencen a donar els seus fruits, però encara queda molt camí per recórrer i molta feina per fer.
