Els resultats de les últimes enquestes alerten del creixement de l’antifeminisme entre els joves menors de 25 anys. Més de la meitat dels homes -el 56% dels nois entre 16 i 24 anys, concretament- pensen que el feminisme “ha anat massa lluny”. No és l’única dada que alerta. El 46% dels nois d’aquestes edats tampoc pensa que el feminisme promogui “una societat més justa i democràtica”. Són xifres del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que deixa una fotografia ben diferent entre les dones: vuit de cada deu noies pensen el contrari, que el feminisme sí que condueix a una societat més justa i igualitària, i només dos de cada deu creu que ha anat massa lluny. Ara bé, altres enquestes, amb resultats lleugerament diferents, han acabat d’encendre totes les alarmes entre el moviment feminista. El nombre de dones joves que es consideren feministes ha caigut els darrers anys, segons un estudi del Centre Reina Sofia de FAD Joventut: del 67% el 2021 al 57% l’any passat.
Hi ha una preocupació general i cap resposta clara, si bé hi ha factors globals que ajuden a entendre aquestes xifres. Diferents experts parlen a l’ACN d’aquest fenomen: apunten a la sensació de “pèrdua de privilegis” dels nois joves i al discurs “atractiu” de l’extrema dreta. La secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Núria Matamoros, detalla que el discurs feminista està penetrant a la societat i a les institucions i que per a molts joves “rebel·lar-se contra el que ha esdevingut statu quo reforça la seva identitat”. La politòloga Xènia Roca afegeix que els homes joves veuen “perillar els seus privilegis” i que això “pot ser un element de radicalització cap a l’altra banda”. El tercer expert que parla amb l’agència de notícies és el psicòleg i divulgador José Ramon Ubieto, que veu com alguns joves “tendeixen a pensar que són injustament culpabilitzats i acusats de moltes coses”. Totes tres visions apunten a aquest sentiment d’amenaça que allunya alguns joves de la motivació original del moviment, que promou la igualtat entre homes i dones.
La ultradreta marca l’agenda
Un altre aspecte clau és la ultradreta, que els darrers anys penetrat a través de les xarxes amb un còctel que ajunta la incertesa dels més joves i la precarietat amb les notícies falses. Ubieto afirma que l’extrema dreta “ha sabut representar el paper d’antisistema”, un aspecte molt llaminer durant l’adolescència, quan busques “separar-te d’allò que t’ha constituït”. Roca remarca que els agents d’extrema dreta són “els disruptius i busquen culpables fàcils als problemes”, un altre aspecte llaminer. I Matamoros remarca el poder de les xarxes socials. “És la generació que està més informada, però també on més estan calant les ‘fake news’ i el discurs reaccionari”.
Aquesta anàlisi conclou que “no hi ha diàleg” entre nois i noies, i que tot plegat podria provocar que es fessin “passos enrere” en política. Dependrà de si l’opinió que cada cop expressen més homes joves pesa més que les posicions d’igualtat que promulga la lluita feminista. El moment, d’un auge constant de l’extrema dreta arreu del món occidental, no ajuda a les posicions més optimistes. De fet, els experts consultats per l’ACN conclouen que falten “referents masculins positius” que actuïn de contrapès dels discursos d’odi.
