Llogaters de tota la vida desnonats pels nous propietaris, que volen reconvertir el negoci per adreçar-se al sector del luxe. Aquest conflicte és cada dia més freqüent en un mercat immobiliari dur. Però ara arriba també al sector dels càmpings, amb un cas inèdit que ha revoltat una setantena de famílies. No els fan fora del seu habitatge, però sí del que fa dècades que és la seva segona residència, modesta però molt valuosa per a ells, perquè els nous amos de les instal·lacions, HolaCamp, treballen amb clients d’alt poder adquisitiu.
Amb l’arribada de Setmana Santa els càmpings –que aquest any s’enfronten a les restriccions per la sequera– han donat el tret de sortida a la temporada de primavera i estiu. Com cada any, els més de 350 establiments turístics d’allotjament i acampada, segons dades del 2022 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), han obert les portes. Excepte el càmping Sant Salvador, de Coma-ruga (Baix Penedès), a la Costa Daurada. Els afectats denuncien que la nova propietat els ha desnonat “sense cap motiu aparent” i els ha donat un termini d’un mes per treure’n totes les seves pertinences. “Algunes famílies fa més de 45 anys que hem convertit aquest càmping en la nostra segona residència, i ara, de sobte, un mes abans de l’inici de la nova temporada, hem rebut una carta que ja no hi podem tornar”, denuncia la portaveu de la plataforma de famílies afectades, Sandra López, en conversa amb El Món.
Només un mes per endur-se mitja vida
En la carta, a la qual també ha tingut accés aquest diari, HolaCamp comunicava a les famílies que el seu contracte de temporada “s’havia exhaurit l’1 d’octubre”, com és habitual, amb la diferència que després sempre es renovava a la primavera. Amb la notificació d’aquesta missiva, rebuda el 12 de febrer, tenien “un mes per deixar la seva parcel·la buida i retirar tots els objectes personals”. Si no ho deien, des de l’administració del càmping es reservaven el dret a “retirar o destruir qualsevol pertinença” que quedés a l’interior del recinte, ja que es consideraria “abandonada”. Ara bé, des de la plataforma d’afectats denuncien que aquest termini establert per la propietat no és del tot cert: “Diuen que ens donen tot un mes per retirar totes les nostres pertinences, però només ens deixen accedir al recinte per fer-ho durant els caps de setmana”, lamenta López.
La portaveu assegura que no totes les famílies afectades tenen la disponibilitat suficient per dur-ho a terme dins el termini estipulat. De fet, davant les queixes de les famílies, HolaCamp ha ampliat el termini per desallotjar el càmping fins al diumenge 14 d’abril, però també els ha deixat clar que en cas que en els pròxims quinze dies no s’hagin retirat tots els mòduls, s’encarregarà de reubicar-los i cobrarà les despeses del trasllat i posterior pupil·latge als propietaris.
Sense possibilitat de reallotjar-se a un altre establiment
A banda de les dificultats per retirar totes les seves pertinences, la portaveu de la plataforma també denuncia que no han trobat cap altre càmping on instal·lar-se: “Nosaltres no hem de moure una caravana, hem de moure una mobile home [una unitat mòbil amb forma de casa de grans dimensions], i cap altre càmping de la Costa Daurada ens vol acollir”, assevera López. El problema, però, va més enllà. Les famílies afectades denuncien que el cost de transportar una mobile home d’un lloc a un altre és molt elevat: “Per desplaçar una casa d’aquestes característiques cal contractar uns vehicles especialitzats que costen prop de 9.000 euros, i moltes famílies no es poden fer càrrec d’aquesta despesa”, argumenta la portaveu de la plataforma, que assegura que alguns dels afectats s’acabaven de comprar la casa feia menys d’un any. És a dir, que havien invertit milers d’euros darrerament i ara han de tornar a invertir-ne més per retirar la seva mobile home: “És inaudit, per molt que vulguem treure-les no tenim on deixar-les”, etziba López.
Per tal de demostrar el seu rebuig a la situació, una setantena de famílies afectades es van concentrar a les portes del càmping Sant Salvador el passat dissabte 30 de març per reclamar solucions i exigir que la propietat de l’establiment s’assegui a negociar per desencallar el conflicte. De moment, però, no hi ha hagut resposta: “Volem trobar una alternativa justa i raonable, que ens permetin buidar les parcel·les i que ens indemnitzin econòmicament com cal per cobrir els costos de retirar les nostres pertinences”, argumenta López, que avisa que si els propietaris del càmping no responen a les demandes dels afectats organitzaran una nova concentració el diumenge 14 d’abril.
Sense justificació oficial per al desallotjament
Des de la plataforma també denuncien que no han rebut cap justificació per al desallotjament en cap de les dues cartes que han rebut. Ara bé, tenint en compte que la nova empresa propietària, HolaCamp, comercialitza principalment càmpings de luxe, una tendència que ja s’ha batejat amb la veu anglesa glamping –càmping amb glamur– la portaveu de l’entitat sospita que no els han volgut mantenir el contracte perquè no volen campistes que facin estades llargues. Des d’aquest diari ens hem posat en contacte amb l’empresa en qüestió, però no hem obtingut cap resposta. Així doncs, amb les converses entre campistes i administració encallades, els afectats segueixen en peu de guerra.
Què és HolaCamp i què és el ‘glamping’
HolaCamp és una operadora i gestora catalana de càmpings que, nascuda el passat mes de febrer de 2023, ha irromput amb força dins el sector. Al capdavant de HolaCamp hi ha Alfonso Leprevost, CEO de l’empresa, soci i conseller delegat del càmping el Garrofer de Sitges des de l’any 2018; Alejo Olano, cofundador de HolaCamp, soci i CEO del grup Càmpings Tres Estrelles des de l’any 2013, i Héctor Fina, director executiu de l’empresa i cofundador de l’actual Festents, l’empresa líder en la distribució d’allotjaments glamping per a grans esdeveniments. Actualment, la nova operadora catalana de càmpings compta amb establiments a Gandia (Safor, País Valencià), Sitges (Garraf), Barcelona (Barcelonès), Palamós (Baix Empordà), Xilxes (Plana Baixa, País Valencià) i Mequinensa (Baix Cinca, Aragó), i preveuen tancar el 2024 amb una facturació de més de 27 milions d’euros, ja que tenen la intenció de “continuar expandint el seu negoci”, segons van apuntar en declaracions a ‘Hosteltur’.
Tots els càmpings de la gestora catalana es caracteritzen pel glamping, és a dir allotjaments com haimes o tendes de luxe que permeten als clients gaudir de la natura, però sense renunciar a la comoditat. De fet, en la mateixa pàgina web de l’empresa, defineixen el seu servei com “la transformació de l’experiència d’acampar en una cosa fàcil, còmode, i bella”. Ara bé, com és lògic, aquests serveis tenen un preu més elevat que una parcel·la en un altre càmping d’aquestes característiques, cosa que limita el nombre de clients que hi poden accedir.
