Creix la pressió perquè els jutges puguin intervenir en la decisió sobre la custòdia dels menors en situació vulnerable que arriben a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Un informe del Consell de l’Advocacia Catalana reclama que els òrgans judicials puguin determinar si un menor realment es troba en una situació de desemparament i decideixin sobre la custòdia i les mesures de protecció que cal aplicar en cada cas. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat menys contundent i ha obert la porta a estudiar un “mecanisme de decisió més col·lectiu” sobre la tutela dels menors, ja que ara la decisió recau només en un funcionari de la DGAIA i només hi ha un control judicial si els progenitors impugnen la mesura.
“Fa temps que li dono voltes i més gent hi dona voltes. Hi ha coses que s’han de meditar”, ha admès Illa en el marc de l’acte Plaça Brusi organitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El president de la Generalitat ha evitat parlar d’un canvi radical en el sistema de custòdia i ha preferit limitar l’actuació judicial a “algun cas” concret més que incloure’s per norma al sistema. “El servidor públic que l’ha de prendre [la decisió sobre la custòdia del menor] té molta responsabilitat”, ha reconegut. “No és donar una llicència d’obres”, ha insistit Illa, que ha recordat que les intervencions sobre menors també afecten els progenitors.
La transformació de la DGAIA, en marxa
La investigació d’Antifrau i de la Sindicatura de Comptes per nombroses irregularitats en el sistema de contractació i el cas de la nena tutelada de 12 anys violada per diversos homes durant un any i mig han posat la DGAIA a l’ull de l’huracà. El Govern ha anunciat un pla de “refundació” i “transformació” per actualitzar el sistema de protecció a la infància de la Generalitat, però ha demanat temps a l’oposició per posar-lo en marxa. “No ens poden demanar que fem en 10 minuts el que no s’ha fet en una dècada”, deia aquest dimecres al Parlament la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, que també va admetre una “excessiva externalització” de l’ens. “A ningú se li acudiria que una pensió de jubilació estigués vetllada per una entitat del tercer sector. Hi ha coses que s’han de fer dins de les administracions públiques”.
Aquesta setmana, els educadors socials també han carregat contra el sistema “obsolet” de la DGAIA i han reclamat que hi hagi més treball amb les famílies precisament per evitar que es recorri amb tanta freqüència a l’ingrés a un centre de menors com a solució per a tot. L’informe del Consell de l’Advocacia Catalana, avançat per La Vanguardia, va en la mateixa línia i alerta que la institucionalització ha crescut en “excés” en els últims anys i també avisa que el sistema actual no funciona. “La revisió judicial posterior a la declaració de desemparament i l’adopció de mesures de protecció actuals són clarament insuficients per dotar el sistema d’un autèntic control jurisdiccional”, resa el text.
El Consell de l’Advocacia aposta per introduir canvis legislatius perquè siguin els jutges els que assumeixin tant la declaració de desemparament com l’adopció de les mesures de protecció i defensa que s’ha de fer sempre a proposta de l’Administració i després de la compareixença de progenitors, cuidadors i el mateix menor. L’entitat considera important que els infants puguin mantenir el contacte amb la família i es garanteixin una sèrie de visites. També considera rellevant que hi hagi una llista de perits de designació judicial sense lligams amb l’Administració que puguin emetre dictamen sobre les mesures a prendre, sempre amb requeriment judicial. Així mateix, proposen que siguin els jutjats de primera instància els que resolguin sobre les situacions de desemparament, però opta per crear jutjats especialitzats en violència contra la infància i l’adolescència. “És la millor forma de protegir les víctimes menors d’edat”, argumenten.
