La majoria dels catalans prefereix viure a poble o ciutats mitjanes o petites en comptes de les grans ciutats, segons els resultats de la tercera onada de l’enquesta Òmnibus elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Una gran part dels residents a Catalunya (40%) opta pel poble com lloc de residència preferia mentre que el 36% té com a preferència les ciutats mitjanes o petites. Només el 15 % és partidari de viure en grans ciutats i el 10% aposta per una casa aïllada com a lloc de residència.
La preferència per viure a una gran ciutat com Barcelona o a una ciutat mitjana o petita augmenta a mesura que la persona enquestada resideix en municipis amb més habitants. Per contra, entre aquells que viuen en localitats de menys de 50.000 habitants predomina el desig de viure en un poble. Així mateix, més del 50% de les persones enquestades amb estudis secundaris postobligatoris i superiors prefereixen viure a una ciutat mitjana o petita, mentre que el 46% que disposen d’estudis obligatoris o inferiors es decanten per un poble i només el 13% tria una gran ciutat.
Raons per escollir el lloc de residència
Gairebé el 60% de les persones enquestades afirmen que resideixen al seu municipi per voluntat pròpia i, aproximadament, un 20% indica ho fa per motius familiars i al voltant d’un 10%, per raons laborals/estudis i econòmiques. Així mateix, a mesura que augmenta l’edat de la persona enquestada, la proporció dels que viuen al municipi per voluntat pròpia és més elevada.
En canvi, els pobles més petits hi ha percentatges més elevats de persones enquestades que hi viuen per voluntat pròpia, mentre que a les ciutats grans hi ha més enquestats que trien viure-hi per raons laborals i/o econòmiques. Els motius econòmics són especialment rellevants per als residents de ciutats de més de 50.000 habitants, tret de Barcelona, on tenen més pes els motius laborals i d’estudis.
El sexe i el factor econòmic
D’altra banda, l’estudi també distingeix les preferències des del punt de vista del sexe. En aquest camp, les dones menors de 64 anys estan al municipi on resideixen més per voluntat pròpia que els homes, que també apunten els motius familiars com una de les causes per fixar la seva residència.
La dependència econòmica o no dels pares és una altra de les raons que aborda aquesta part de l’estudi, que conclou que la independència econòmica facilita la tria del lloc on viure. En aquest sentit, més del 60% de les persones enquestades que no depenen de la seva família econòmicament viuen per voluntat pròpia al municipi on resideixen. En canvi, el 42% dels que sí que tenen dependència econòmica hi resideixen per raons familiars i un 13% per qüestions econòmiques.
Uns resultats que topen amb la fotografia realitzada per l’Idescat
Tanmateix, aquestes dades no coincideixen amb les darreres dades que té l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), de l’any 2021, sobre com es reparteix la població de Catalunya segons el grau d’urbanització de cada municipi. Val a dir que la classificació és diferent de consulta formulada pel Centre d’Estudis d’Opinió, però les dades que ofereix l’Idescat conclouen que el 62,4% dels catalans resideix en una de les 55 ciutats que hi ha a Catalunya, que són aquelles amb una població de 50.000 habitants o més, el 28,8% ho fa en una de les 205 localitats i àrees semidenses, aquelles amb 5.000 habitants o més, i només el 8,9% es decanta per les 687 àrees rurals que hi ha arreu del territori i que engloba aquells municipis que no formen part de centres urbans ni d’aglomeracions urbanes.
