Nova sessió de la comissió d’investigació al Parlament sobre l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquest matí, ha estat un primer torn de representants dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, coneguts com a EAIA, és a dir, els grups encarregats de detectar situacions de desemparament arreu del país que es distribueixen en municipis o consell comarcals. En total, n’hi ha 57 a tot Catalunya. De fet, se’ls pot definir com la infanteria de la protecció social dels infants perquè és el primer graó de la detecció i l’actuació. En segon terme de representants de fundacions i ONG de protecció a la infantesa que, sobretot, han analitzat el fenomen de la pobresa, la violència i el desemparament i que han reclamat posar en marxa un “sistema públic de serveis socials” seguint el model de Salut pública.
La compareixença dels representants dels EAIA de l’Hospitalet de Llobregat i de l’Empordà eren especialment esperades per part dels portaveus amb el benentès que són el primer pis de l’estructura de protecció social dels infants desemparats. De fet, són organismes de competència delegada de la Generalitat amb finançament dels ens territorials encarregats de rebre els casos en situació de desemparament o en risc d’estar-hi que detecten els serveis socials bàsics com l’escola o la sanitat pública, els tribunals, la policia o la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència. Casos dels quals en fan el diagnòstic, la valoració de l’infant i el seu entorn, i proposen un pla d’actuació individualitzat.
La compareixença, a més, servia per poder comparar dues situacions concretes de dures realitats diferents. Per una banda, l’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat de Catalunya amb una alta densitat de població; i per l’altra, de l’Empordà, que si bé té una situació ben diferent de població sí que cal tenir present la seva situació de frontera administrativa amb l’Estat francès. Sia com sia, representants de les dues EAIA han coincidit en l’avaluació dels problemes, com el desbordament de ràtios, la “poca transparència” del departament, la manca de recursos, “poc reconeixement social i econòmic als professionals” i un “lideratge poc clar”. Tot i això, han mostrat la seva confiança en què la reforma de la DGAIA permeti corregir alguns dels problemes endèmics de la gestió i la saturació que pateixen.
Problemes que s’arrosseguen fa anys
En tot cas, tant Carme Fernández com Daniel Cañero, de l’EAIA de l’Hospitalet, com Patrícia Bertran i Ester Pujol, de l’EAIA Empordà, han reivindicat el seu paper com a elements “nuclears” del sistema de protecció dels infants. En aquest sentit, recorden que són les EAIA els que fan la “majoria de propostes de desemparament” amb l’objectiu del seu reintegrament familiar. Ara bé, és una tasca que topa amb entrebancs històrics.
Per a Fernández, “el finançament no cobreix el cost ni els salaris” dels professionals, perquè en ser una competència delegada queda en mans de les entitats municipals la seva administració i depèn de la seva situació política. Un fet que, a parer seu, “genera diferències notables en la prestació del servei” depèn l’entitat que es porti a terme. A més, aquest esquema de doble administració comporta “problemes de coordinació” i emfatitzen que l’actual Direcció General de Prevenció i Atenció a la Infància i Adolescència “no respon de manera estandarditzada” i que “els documents metodològics no són prou precisos operativament”.
Per altra banda, Cañero ha apuntat que ara hi ha més situació de desemparament perquè s’ha posat el focus en la prevenció i la detecció. Bertran i Pujol també han subratllat la superació de les ràtios d’un professional per a 40 infants, uns nivells superats amb escreix. Una dada que impedeix moltes vegades donar la resposta que pertoca. De fet, un dels problemes que han denunciat és la manca de transparència del departament sobre les dades que determinen la ràtio i els recursos per a cada territori. Per això, a més de més recursos reclamen, un canvi legislatiu perquè treballen amb una carta de serveis de l’any 2011.
