El moviment feminista ha agafat més força en els darrers anys. L’elevat nombre d’agressions masclistes han portat el debat més enllà dels carrers i l’ha consolidat dins de la política institucional. L’auge del moviment, però, també ha accentuat els discursos d’odi, liderats per la ultradreta, que posen en dubte la violència masclista. I això, inevitablement, ha polaritzat la societat. De fet, segons la darrera enquesta de valors del Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya (CEO), elaborada a partir de les respostes de 18.378 persones, un de cada tres catalans considera que el feminisme “ha anat massa lluny”. Concretament, el 54% dels homes interpel·lats d’entre 16 i 24 anys es mostren “molt d’acord” amb aquesta afirmació. Una xifra que contrasta amb la de les dones, on només un 23% creu que el feminisme s’ha extralimitat. Unes dades força similars a les que presentava el darrer informe sobre aquesta matèria del Centre d’Investigacions Sociològiques, publicat el mes de gener.
Ara bé, Begonya Enguix, catedràtica d’antropologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en gènere, masculinitats i política, considera que cal matisar el comportament de la població envers aquesta qüestió: “Si bé és cert que existeix un auge dels discursos antigènere i de persones que consideren que el feminisme ha anat massa lluny, el darrer estudi del CIS demostra que una enorme majoria de la població està d’acord que aconseguir la igualtat entre homes i dones és necessari per avançar”, assevera en conversa amb El Món. L’experta, però, considera aquesta mena de discursos entre els joves no són una qüestió “generalitzada”, però sí “preocupant”.
Nois feministes i l’altra cara de la moneda
Per a la psicòloga especialitzada en violència masclista i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Núria Becerra, el desencadenant d’aquesta polarització és la necessitat arrelada dels joves, especialment durant l’adolescència, “d’anar en contra” dels discursos establerts: “El jovent sempre ha volgut nedar a contracorrent, i cada vegada ho fan de manera més radical. L’auge del discurs de l’extrema dreta, cada vegada més present a les institucions, els ha legitimat per radicalitzar-se”, argumenta. Una idea molt similar a la que expressa Júlia Vega, sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista: “Per una banda, el moviment feminista s’ha estès i ha guanyat molta força, sobretot entre les noies més joves, però també entre alguns nois. Ara bé, també han aparegut molts discursos reaccionaris empesos per l’extrema dreta, i això ha accentuat la polarització”, assegura. L’experta en la matèria considera que aquesta divergència és molt visible entre el jovent, però que també queda reflectida en adults, tot i que amb els anys es “dilueix” lleugerament.
Per a Enguix, el fet que hagi ressorgit una onada reaccionaria contrària al feminisme és fruit que les noves generacions han crescut en un context social en el qual consideren que la igualtat ja s’ha assolit: “No és d’estranyar que estigui passant. El gènere s’ha tornat a posar al centre d’una batalla sociocultural”. Per a la catedràtica de la UOC, el “sistema patriarcal” mai ha deixat d’existir, per la qual cosa no es pot parlar de l’aparició d’una onada reaccionària: “Caminem sobre unes plaques tectòniques i, quan es produeixen moviments, emergeix el volcà”. Per a l’experta, el volcà que ha aflorat darrerament es deu a la dicotomia, cada vegada més explícita, entre “naturalesa i cultura”, en la qual es considera que “el sexe és una qüestió biològica, natural” i el gènere “un constructe social, i fins i tot, segons l’extrema dreta, ideològic”.
Xoc social per la “guerra política” del gènere
La qüestió de fons rau en una “guerra política”, amb el gènere com a camp de batalla, ja que és la màxima representació del “poder hegemònic i els privilegis”. Aquest xoc social també queda reflectit en les “noves masculinitats”, o altrament dites “masculinitats crítiques”. Mentre que el moviment ha aconseguit calar profundament entre bona part de les noves generacions, també ha agreujat el malestar d’una part de la població: “Considero que el jovent es divideix entre les persones que tenen un discurs més reposat, conscienciat, i les persones que s’encenen ràpidament”, defensa Núria Becerra. És a dir, en altres paraules, entre els homes que abracen una “masculinitat antimasclista” i els que no. Tant Becerra com Enguix, però, consideren que no és adequat parlar de “noves” masculinitats. “El terme ‘noves masculinitats’ és molt marquetitzable, però implica que existeix una cosa nova en comparació a la vella. Tenint en compte que el patriarcat no ha desaparegut, no podem parlar d’una nova masculinitat”, remarca Enguix.
La polarització, però, no rau només en les persones partidàries i les contràries, ja que, com en tota lluita, hi ha diversos corrents. “La clau és entendre que el feminisme no és un sol moviment, sinó que són molts. És heterogeni. Les noies joves més feministes actuen de manera més visceral, amb més força, i això també és molt necessari, perquè ha de quedar clar que estem fartes”, argumenta Júlia Vega. Per a la sòcia fundadora d’Almena, és essencial entendre que els moviments han de ser diversos per fer front a tots els eixos d’opressió i, per això, no és adient catalogar-los políticament. “Es pot ser feminista i ser de dretes i, si bé és cert que els discursos d’odi venen impulsats per l’extrema dreta, les conductes patriarcals, d’abús de poder, també es reprodueixen entre les esquerres“, exclama.
Les xarxes socials, el vehicle dels discursos d’odi
Totes les expertes consultades coincideixen que en la polarització de la població les xarxes socials hi juguen un paper important. “Els discursos reaccionaris entren a les llars per tot arreu, però el lideratge dels influencers a les xarxes socials els distribueixen més de pressa. La raó de fons no són les xarxes, sinó l’ús que en fan algunes persones per estendre el seu missatge”, defensa la sòcia fundadora d’Almena. Un clar exemple d’aquesta situació és el youtuber RickyEdit, un jove cordovès de 26 anys que compta amb més de 2,5 milions de seguidors i que dedica bona part del seu contingut a criticar el ministeri d’Igualtat, les polítiques de gènere i el moviment feminista. Cada vegada que fa una publicació a Twitter, o a YouTube, sobre l’exministra d’Igualtat Irene Montero i el departament que dirigia, una onada de seguidors comencen a reproduir el seu discurs. “Arriba un punt que deixen de ser fans per convertir-se en aduladors. I això és perillós”, reflexiona Núria Becerra.
Per a Begonya Enguix, més que un vehicle, les xarxes són un “amplificador” que serveix per crear comunitat: “Les xarxes socials ens han portat moltes coses bones, perquè ara tothom pot fer sentir la seva veu. Ara bé, també n’han portat altres de dolentes. Darrere l’anonimat i la sensació d’impunitat que genera internet s’amaguen vulneracions de drets”, defensa l’antropòloga. Tant Enguix com Becerra coincideixen que les xarxes “multipliquen” l’ona expansiva dels discursos d’odi i, que, per aquest motiu, se n’acaba fent més ressò: “El que abans es quedava en una conversa de bar, ara arriba a tot arreu”, argumenta la catedràtica de la UOC. Tot i l’onada reaccionària dels discursos d’odi i el soroll que generen a les xarxes, però, les tres expertes coincideixen que s’han fet grans progressos amb els anys, especialment a l’hora d’estendre el moviment feminista entre la població, encara que queda molta feina per fer.
