Un 64% dels catalans no ha utilitzat cap vegada la intel·ligència artificial (IA) en l’últim any, i el percentatge dels que s’hi resisteixen es dispara fins al 88% en la franja de més de 65 anys. Són dades que es desprenen del sondeig de Metroscopia realitzat per al fòrum Periodismo 2030 i la Fundació AXA, presentat a Barcelona. Les dades de Metroscopia indiquen que només el 14% de catalans fan servir la IA de manera habitual i que no passa del 22% els que la utilitzen de manera puntual. En canvi, a la pregunta de si pensen que Barcelona té capacitat per convertir-se en una potència europea de la tecnologia, el 82% dels enquestats responen que sí. I un 50% pensen que la ciutat va en la bona direcció per esdevenir aquesta potència tecnològica a Europa. Paral·lelament, un informe d’Ipsos presentat en el mateix acte reflecteix que experts de tot el món situen les vulneracions de la ciberseguretat i l’ús inadequat de la IA entre les principals amenaces que afronta la humanitat ara mateix, juntament amb l’emergència climàtica, que ocupa el primer lloc en la llista de preocupacions de ciutadans i experts.
Les dades es van fer públiques aquest dimecres en la presentació a la Cambra de Comerç de l’XI edició de l’Informe de Riscos Futurs d’AXA, dins del programa d’investigacions demoscòpiques del fòrum Periodismo 2030, que aplega periodistes de tot l’estat sota la direcció de Fernando Jáuregui, col·laborador d’El Món. L’Informe, basat en una enquesta mundial d’Ipsos a un pànel de més de 3.000 experts de 50 països i a gairebé 20.000 ciutadans de quinze estats, va ser presentat pel director de la Fundació AXA, Josep Alfonso, que va assenyalar que una “policrisi contínua i evolucional” és el principal risc de futur percebut per la societat, seguit que el sentiment de vulnerabilitat davant dels riscos tecnològics augmenta en els darrers anys. Els riscos vinculats a la IA i el Big Data, que mai no havien superat la sisena posició al Top 10 de riscos emergents, el 2023 va pujar a la quarta posició, segons l’opinió dels experts consultats, i el 2024 s’ha mantingut.
Canvi climàtic i ciberseguretat
Els riscos derivats de la ciberseguretat, que des del 2018 els experts de tot el món situaven entre les tres principals amenaces per al planeta, van caure el 2024 de la segona a la tercera posició, tant a escala mundial com a l’estat espanyol. Així, ha quedat per darrere de la inestabilitat geopolítica i el canvi climàtic, que apareix sistemàticament com el principal perill per als enquestats de tots els continents en els últims cinc anys.
Pel que fa a l’opinió de la població en general, a l’estat espanyol hi ha una preocupació una mica menor sobre aquestes qüestions: els riscos relacionats amb la ciberseguretat se situen en la cinquena posició, i els derivats del mal ús de la intel·ligència artificial i el Big Data, en la desena, per darrere del canvi climàtic, el terrorisme, les tensions socials, les pandèmies, la inestabilitat geopolítica, la inestabilitat financera o els riscos energètics, fonamentalment. La conclusió és que els experts estan força més preocupats que els ciutadans pels perills derivats de la IA i les tecnologies més recents, un fenomen que es dona a escala mundial, als cinc continents.
Col·loqui de quatre experts en tecnologia
L’acte, sota el títol Barcelona, capital europea de la nova tecnologia: riscos i avantatges del que ve, va ser presentat per Fernando Jáuregui i també hi van intervenir el director de la Cambra de Barcelona, Roger Guasch, i la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, que va cloure la jornada, en què quatre experts van debatre sobre els riscos i la seva percepció i sobre el paper de la ciutat en el col·loqui Barcelona, capital europea de la nova tecnologia.
Moderats pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, hi van intervenir el fundador d’AI Create, Luis Moreno; el director de projectes tecnològics de la Mobile World Capital (MWC) Barcelona, Eduard Martín; el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort; i el director del departament de CASE del Centre de Supercomputació, José María Cela.
Tort ha explicat que la gestió de riscos ha de permetre aprofitar les oportunitats i ha destacat que la ciberseguretat i la inestabilitat estan estretament relacionades amb la sensació de seguretat i de confiança en el sistema. Ha admès que cal un esforç per “visualitzar” les amenaces en el camp del ciberespai i les mesures que pren l’administració per combatre-les, “menys visibles que un dispositiu policial en l’espai físic”. Per a Tort, seria una manera d’augmentar la conscienciació dels ciutadans respecte de perills com ara les ciberestafes. “Hem de deixar de confondre l’habilitat amb la maduresa, es pot ser molt hàbil movent-se en el món ciber però molt poc madur pel que fa a la consciència de la vulnerabilitat pròpia”, va advertir.
Cal més formació
Per la seva banda, Moreno va assenyalar que cal “educar” en com evitar els riscos tecnològics que van apareixent, però també va advertir que a Europa la manera amb què es gestiona la regulació acaba sent un topall per a la innovació, cosa que als Estats Units no passa i per això van molts anys al davant. “Europa ha de deixar de regular tant o de la manera que ho fa”, va reivindicar.
Cela va destacar que se “sobrevalora la tecnologia” fins i tot com a risc, i que el repte principal és l’energia i l’aigua, i es va preguntar d’on sortirà l’energia per fer front a l’electrificació del parc d’automòbils. Així i tot, també va subratllar que “no hi ha prou coneixement” sobre el que pot passar d’aquí a uns anys, en què hi haurà “dispositius quàntics que trencaran les criptografies” i generaran un greu forat de seguretat que no és clar que la societat sigui capaç de contrarestar.
Martín va coincidir que l’energia hauria de ser la principal preocupació, ja que “és la base de tot”, i també va posar l’accent en el fet que la societat digital és “molt més complexa que la de dècades anteriors, molt més que la dels anys 50 i 60” del segle XX. “Ha canviat la manera de relacionar-nos, hem fet un salt d’era, un salt quàntic, sense adonar-nos-en, en poques generacions, i cal molta més formació per afrontar-ho”, va remarcar.
A la cloenda de l’acte, Maria Eugènia Gay va destacar que Barcelona s’ha consolidat com a referent tecnològic al sud d’Europa, i va afegir que cal afrontar amb “valentia i lucidesa” els riscos associats a l’avenç tecnològic. Segons la tinenta d’alcaldia, la revolució tecnològica és un camp adobat per a la desigualtat, per la qual “cosa cal avançar-se a la velocitat del desenvolupament tecnològic”.
