Vilamalla. És a l’Alt Empordà. S’hi arriba, principalment, per tres carreteres GIV 6227, GIV 6228 i GIV 6229. Tres vies que ja apunten la importància del municipi com a nucli industrial. De fet, l’escorten dos polígons industrials immensos, on per cert, hi oneja una estelada. A la vista dels fabulosos polígons i la patxoca de les empreses, seguint el relat d’una de les veus que escriuen el guió dels comuns, els d’Ada Colau i Jéssica Albiach arrasarien. Però, ves per on, que no ha estat així. Per una d’aquelles circumstàncies, en aquestes eleccions de diumenge a Vilamalla la primera força ha estat Vox, el partit de l’ultradreta oficial espanyolista i amparada per les estructures de poder de l’Estat. La tesi de la Catalunya poligonera entra en contradicció a Vilamalla.
La pregunta de com un municipi empordanès de 1.161 habitants repartits en encara no 9 quilòmetres quadrats. Una planura endreçada en un poble dividit en dos. Un gran suburbi de cases en format d’urbanització, polit i estructurat, i un nucli antic bufó i cuidat. El poble l’abilla. Com a mostra, l’entrada per la GIV 6228, fins l’entrada de l’església de Sant Vicenç. Carril bici, ponts de fusta i herba artificial per emmoquetar el passeig verd d’arbres envoltat de camps que les pluges i l’humitat dels darrers dies ha pintat de gairebé primavera.
Just davant l’ajuntament, un edifici integrat i funcional, decorat amb una estàtua dedicada als donants de sang, hi ha un equip d’una televisió espanyola explicant l’extraordinari cas d’un “poblet gironí on guanya Vox”. Per un moment, i parant l’orella al relat, haurien d’aparèixer els agents especials Fox Mulder i Danna Scully per explicar un autèntic Expedient X. Fins i tot, seguint l’explicació en qualsevol moment emergirien de furgonetes negres homes amb vestits de protecció prenent mostres als habitants d’uns carrerons bucòlics.
“Mireu bé l’escrutini”
I tot perquè Vox ha guanyat les eleccions al cor de l’Alt Empordà. En Josep, però, un jove afanyat que abans d’agafar el cotxe per anar a treballar, té una tesi més raonable. “Feu el favor de mirar bé els resultats i haureu de titular a l’inrevés”, recomana. Efectivament, l’escrutini és interessant fins al punt que es compleix la tesi que si els números els castiges prou acaben dient el que vols o bé la realitat més crua. Així, diumenge, a Vilamalla van votar 456 persones d’un cens de 978. Això és un 51,94%.
Com es desglossa aquests 456 vots és l’algoritme de la realitat. Vox va obtenir 102 vots, és a dir, 22,52% dels vots. El segon lloc del podi va ser per JxCAT, amb 87 vots, un 19,21%. El bronze va ser per ERC amb un 18,76% gràcies als 85 vots. El PSC va registrar 64 vots, un 14,13% i Ciutadans 36 vots, un 7,25%. Una xifra crua perquè a les eleccions del 2017, Ciutadans va arrasar amb 291 vots, el 41% dels vots emesos en els comicis marcats pel 155 i el Primer d’Octubre. El PP ha obtingut 22 vots, un 4,86; la CUP 15 vots amb un 3,31% i curiosament CUP i PDeCAT han empatat amb deu vots, un 2,21% dels vots. Així que comptat i debatut, els indepes han obtingut 197 vots i el bloc del 155 (Vox, PP, Cs i PSC), 224. Els comuns tenen una clau amb 10 vots. El 2017, la suma de Cs, PSC i PP va ser de 371 vots davant els 313 vots de JxCAT, ERC i CUP. Els comuns, aleshores, en van fer 25.
Si la lupa es posa en les darreres eleccions espanyoles de novembre de 2019 les xifres indiquen la mateixa radiografia. Vox ja va obtenir 84 vots només a un del PSOE. ERC en va fer 130 i Junts 76. Ciutadans es va quedar amb 58, tres més que els Comuns i el PP en vafer 81. I tretze votants van escollir la CUP.
“Les dades són les que són”, explica a El Món l’alcalde, Carlos González, de JxCAT. De fet, els nou regidors són de JxCAT. Els 9 de 9. Paradoxa electoral. González fa 14 anys que és alcalde a més de 12 com a regidor. La gent en parla bé. Té el poble com una patena. Fa patxoca. González treu ferro als resultats. “Al capdavall, la participació hi fa molt i la baixada fa que 100 vots per una formació sigui destacada, i també cal recordar que fa tres anys va guanyar Ciutadans”, detalla desacomplexadament.
L’alcalde insisteix a assegurar que no hi ha cap conflicte al poble. “La gent vota el que li dóna la gana i molta població es concentra en l’urbanització Pont del Príncep”, indica “on s’ha fet una casa i viu a la seva”. L’alcalde descafeïna la tesi que hi ha militars que provindrien de la base de Sant Climent o molts funcionaris duaners o policials per argüir la victòria de Vox. “Que va, que va hi ha gent de tot!”, ressalta per aclarir que no hi ha una comunitat identificada així o prou nombrosa per distingir-se. A l’alcalde no se’l veu preocupat pel resultat perquè hi ha tradició de vot unionista. “A mi em preocupa si es construeix l’estació de mercaderies d’ample europeu o comencem les obres de l’escola nova”, remarca.
Per altra banda, González recorda que no hi ha tampoc motius socials que acompanyin el vot a Vox més enllà de “l’excitació pròpia” del Procés. “Ni hi ha problemes de seguretat, ni tenim índexs d’immigració elevats -62 estrangers de 1.181- o un atur desbocat -11,11% és a dir, 60 persones”, incideix l’alcalde. Com a dada, 253 residents provenen de l’Estat espanyol. Els veïns apunten que a “Vilamalla es viu bé i no hi ha problemes”. “També és veritat que no hi hauran problemes sinó els busques”, apunta una dona riallera i murri.
“Sí que se’n parla”
En Julio regenta el bar -restaurant de davant l’ajuntament. El Carmen, se’n diu. Fan menús d’onze euros amb cafè inclòs. Hi ha conill, callos i bacallà amb all o samfaina. La gent dina en un bar acollidor i carregat de records. En una pantalla enorme hi ha el 3/24 posat amb en Jaume Freixes explicant l’endemà electoral. En Julio fa bé el cafè mostrant complicitat amb els que demanen el cafè carregat,amarg, fort i espès. Còmode, admet sense miraments que “ja sabia que Vox trauria un bon resultat perquè la gent al bar en parla”. “Jo ho veia, ho deien i debatien, però tampoc es barallaven”, conclou.
La mateixa tesi coincideix amb dos senyors que sortien d’una casa del carrer Nou amb dues gàbies d’ocell embolicades. “No és raro no, ja passa aquí”, argumenten. “Però no em foto gaire cas perquè tots es dediquen al mateix, a omplir-se les butxaques i procurar per ells”, diu el més alt i molsut. El més menut i calb afegeix que són “els mateixos gossos amb diferents collars”. Precisament, un home que passeja un gosset a l’altra punta del poble, just a tocar d’un parc amb minigolf i tot, no troba que sigui tan extraordinari el que la gent vota.
Una senyora que porta un cistell s’entreté a argumentar que “potser són bones idees les de Vox i per això la gent els vota”. “No és pas estrany, no tothom ha de pensar igual”, rebla. Un dependent barbut d’una ferreteria no amaga la seva sorpresa. “És curiós que guanyi Vox, però si et pares a pensar, tampoc ho és tant, hi ha molta gent de frontera que viu per aquí i sempre ha votat opcions espanyolistes”, addueix. Dos avis que cada tarda caminen al·leguen que gent que va venir i es va fer la casa “pensa com pensa”. Sense més escarafalls.
La curiositat és que només hi ha una bandera espanyola en una façana, a la urbanització, i just a la casa del davant, hi ha una estelada. Un veí assegura que tots dos es porten bé. I les estelades no s’amaguen al poble. A la plaça Major n’hi ha dues ben vistoses. No es veuen llaços grocs. A Vilamalla hi ha vot espanyolista i tothom ho sap. El per què ja és més complexe. Participació, col·lectius concrets i Procés en poden ser els reactius que l’han fet sortir al mapa.
59 
