Un informe jurídic encarregat pel PP al catedràtic de Dret Constitucional Carlos Vidal Prado assegura que l’única nació titular d’un dret a decidir és l’espanyola i que incloure aquest dret en una reforma estatutària és incompatible amb el concepte de la Constitució. Així mateix, assegura que l’únic fonament de l’autogovern està en la pròpia Constitució i no en els drets històrics. Aquesta anàlisi serà presentada aquest dissabte a Bilbao pel president del PP basc, Alfonso Alonso, en un acte entorn de l’Estatut de Guernica, en el qual també participarà el seu propi autor. El catedràtic ha realitzat un informe jurídic sobre la “Proposta de bases i principis per a l’actualització de l’autogovern basc a través d’una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Guernica” elaborada pel PNB.
L’informe assenyala que aquesta proposta planteja algunes qüestions que presenten “evidents dubtes” sobre la seva constitucionalitat. Al seu judici, es parteix d’una “base errònia”, ja que parla d’establir un sistema de bilateralitat efectiva quan l’Estat autonòmic dissenyat en la Constitució és un model “descentralitzat i basat en la multilateralitat”. Segons el parer del catedràtic, és lògic parlar de bilateralitat si la reforma que es planteja es limités a l’àmbit purament estatutari, però, segons apunta, es pretenen modificar molts elements que “no són solament estatutaris, sinó constitucionals o que pertanyen a l’àmbit de la normativa bàsica estatal, o fins i tot del Dret de la UE”.
L’informe diu que sembla com si la Constitució “no anés a tenir vigència plena en el “Nou Estatus Polític” i com “si tot se supedités a la Disposició Addicional primera, fonamentant-se tot en el reconeixement dels drets històrics”. En aquest sentit, defensa que aquests drets històrics tenen vigència “en la mesura en què són compatibles amb la Constitució”. “En tot moment es parla d’una relació entre iguals, oblidant que les Comunitats autònomes també són Estat i que els ciutadans que habiten en aquesta Comunitat Autònoma no constitueixen un subjecte polític independent i autònom pel que fa a la resta de ciutadans espanyols”, afegeix.
El catedràtic recorda que, en abordar la constitucionalitat de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017, del 8 de setembre, denominada “de transitorietat jurídica i fundacional de la República”, el Tribunal Constitucional insisteix que la via per determinades reformes és la de modificar la Constitució, per la qual cosa “no pot reformar-se l’estatus d’una Comunitat autònoma si abans no s’aborda la reforma constitucional”. En aquest sentit, afirma que moltes iniciatives de les quals es proposen requeririen prèviament la reforma constitucional i, per tant, s’està “emmascarant” aquesta reforma “sota el paraigua d’una modificació estatutària”.
L’informe assenyala que la proposta es basa en una suposada “primacia” de la Disposició Addicional Primera de la Carta Magna, que reconeix els drets històrics, sobre la resta de la Constitució i atribueix a Euskadi una “suposada condició de ‘subjecte polític-jurídic titular’ d’uns drets, però, d’acord a la jurisprudència constitucional, “no existeix aquest subjecte”. El catedràtic assegura que “l’únic fonament de l’autogovern de la Comunitat Autònoma del País Basc, concretat a l’Estatut d’Autonomia, està en la pròpia Constitució, i no en els drets històrics”.
L’estudi assenyala que la concreció dels drets històrics es refereix “gairebé exclusivament” al Concert. A més, considera que la pretensió que sigui el Parlament Basc qui concreti ara les noves dimensions d’aquests drets històrics “desborda les seves competències i capacitats“.
