La 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha arrencat aquest dissabte a Prada de Conflent (Catalunya del Nord) amb una crida a la “resistència” dels Països Catalans. De fet, el lema d’enguany és “Resistència i societat civil democràtica” i el president de l’equip rector, Jordi Casassas, ha exposat que el concepte resistència està “justificat sobradament” tant a Catalunya com al conjunt dels Països Catalans. “Una resistència expectant perquè portem segles d’unitarisme agressiu i hi ha hagut des de bombardejos fins a bones paraules i copets a l’esquena. Per tant, resistència expectant també a Catalunya”. L’UCE s’allargarà fins al dia 23 d’agost, i entre els actes que ha destacat d’aquesta edició, hi ha la visita-homenatge del dia 20 a la Casa Macià de Prats de Molló i l’homenatge anual a Pompeu Fabra.
El president de l’equip rector ha assenyalat que per aquesta raó han fet un manifest de queixa exposant la necessitat de reaccionar davant d’algunes agressions molt dures que s’han fet contra la cultura, les institucions i la llengua catalanes. El text, titulat “Contra la barbàrie”, denuncia “les agressions, les arbitrarietats i les brutalitats que el país pateix darrerament de mans d’alguns representants polítics”, als quals també s’hi sumen representants del món judicial. En aquest sentit, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha volgut parafrasejar Carles Puigdemont durant l’acte d’inauguració de la UCE: “Com va dir el president Puigdemont, hem vingut a recordar-los que encara som aquí”, ha assenyalat en referència a les paraules del president a l’exili a l’acte de retorn a l’Arc de Triomf de Barcelona.
D’altra banda, Casassas també ha fet referència a l’escenari nou que obre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, però considera que encara aviat per valorar-lo: “Ja ho veurem. Es poden avançar hipòtesis per a mi em sap greu prejutjar coses que encara no han passat. Podem tenir desconfiances, podem tenir suspicàcies, el que es vulgui, però prejutjar no em sembla adequat”. En canvi, en el seu paper d’historiador, sí que ha volgut deixar clar que el Procés no es pot donar per mort. “No es pot córrer amb les partides de naixement i de defunció” perquè per a ell, més enllà de “fer eslògans”, la realitat és una altra: “Els canvis es produeixen igual que hi ha elements de fons que són elements de permanència”.
Dubta de la participació presencial de Puigdemont
El programa inicial de l’UCE preveia la participació de Carles Puigdemont en un acte dilluns, però Casassas dubta de la seva assistència de forma presencial. “A mi em sembla que no vindrà per raons familiars, no polítiques”, ha dit, però, tot i això, ha assenyalat que ell no pot parlar “de boca seva perquè tenim un president aventurer” i no ha descartat que aparegui “a últim moment”. Així mateix, ha volgut remarcar que el compromís del líder de Junts amb l’UCE està “plenament provat” perquè ha vingut en moltes ocasions. D’altra banda, ha confirmat que el president del Parlament, Josep Rull, participarà de la clausura d’aquesta edició de l’UCE.
L’Ajuntament de Barcelona retira l’ajuda
Finalment, Jordi Casassas ha fet servir la ironia per criticar els obstacles als quals ha de fer front l’UCE, com la decisió presa per l’Ajuntament de Barcelona de retirar la “petita ajuda” que els donaven en forma de subvenció. En aquest sentit, ha assenyalat que aquesta decisió els ha impedit poder enregistrar les classes que oferien en streaming. “En canvi, sí que va hostatjar aquest mateix Ajuntament, el 23 de juliol, la reunió de l’Instituto Cervantes en una sessió que va titular ‘Facetas del plurilingüismo‘, en el qual es va declarar la il·lusió amb què aquest Instituto incorporava Barcelona com a destacada ciutat ‘cervantina’ d’Espanya. La reina dels espanyols va presidir la sessió”, ha reblat.
