La tornada i detenció frustrada del president a l’exili, Carles Puigdemont segueix portant cua. La ultradreta espanyola, Vox i Hazte Oír va presentar tres querelles contra el president del Parlament, Josep Rull, i l’exconseller d’Interior i diputat d’ERC Joan Ignasi Elena, per una suposada responsabilitat en els fets el passat 8 d’agost. Avui, la sala civil i penal del Tribunal Superior de justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit aquestes querelles, ja que, amb els informes de la fiscalia contra la seva admissió, l’organisme judicial no ha apreciat que existís “cap element que permeti relacionar cap dels aforats amb els delictes que els imputen els querellants”.
Les querelles de la ultradreta
El passat 8 d’agost, just abans de la sessió d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, el president a l’exili, Carles Puigdemont va fer acte de presència en un acte multitudinari a l’Arc de Triomf de Barcelona. Un cop finalitzat l’acte, Puigdemont va tornar a l’exili sense que els Mossos d’Esquadra poguessin detenir-lo. La detenció frustrada de Puigdemont va fer que la ultradreta s’ajuntés per querellar-se contra Joan Ignasi Elena, l’aleshores conseller d’interior i responsable del dispositiu policial de Mossos; i els suposats col·laboradors de l’expresident Puigdemont, entre els quals el partit d’ultradreta citava l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye, a qui acusava d’haver-lo ajudat a “fugir”, per suposats delictes d’omissió del deure de perseguir delictes, encobriment, desobediència i denegació d’auxili a l’autoritat judicial i prevaricació. Qui també es va querellar va ser l’organització ultra Hazte Oír, que va presentar dues querelles contra l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès i el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, per “omissió del deure de perseguir delictes”.
La sala civil i penal del Tribunal Superior de justícia de Catalunya, però, només té competència per examinar la relació d’aquests fets suposadament delictius contra persones que disposen de la condició d’aforat i no entra a valorar cap aspecte amb relació als querellats no aforats.
