Nova clau de volta del Tribunal Suprem contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal provincial de Madrid, Maria Pilar Rodríguez Fernández. El magistrat instructor de la sala penal, Ángel Luis Hurtado, que porta el cas de la revelació de secrets per la filtració d’un acord de conformitat de la parella d’Isabel Ayuso, no ha donat cap marge. Ha dictat una nova interlocutòria amb què desestima els recursos de reforma interposats per García Ortiz i Rodríguez Fernández contra la resolució que els citava per prendre’ls declaració.
En una interlocutòria, força contundent, i a la qual ha tingut accés El Món, Hurtado replica a un dels principals arguments dels investigats. En concret, els dos fiscals retreien al jutge que havia “omès una sèrie de contra indicis que donarien una explicació alternativa i raonable a la seva imputació”. Per exemple, en el cas del correu electrònic del 2 de febrer, amb dades reservades de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, al qual hi podrien haver tingut accés diverses persones de la fiscalia perquè s’havia remès a un compte genèric del ministeri públic.
El magistrat considera que els horaris i els fets contenen “prou elements indiciaris” per atribuir-los la filtració. En concret, que a les 23.51 hores del 13 de març de 2024, a la SER es va filtrar el mail amb les dades de l’acord i amb dades íntimes i privades”. És a dir, cinc minuts després d’haver-lo obtingut els implicats amb un destacat “interès que va mostrar per fer-se amb el correu”. Per tant, el magistrat interpreta que els indicis recollits “permeten concretar la implicació de tots dos en la filtració”.
El camí del mail
L’instructor aprofita la llarga interlocutòria de 21 pàgines per concretar el recorregut del mail filtrat a la SER. Així, assegura que Pilar Rodríguez va enviar el mail al fiscal Julián Salto i a Álvaro García Ortiz la nit del 13 de febrer i van participar en la redacció de la nota de premsa de l’endemà. I sobretot, per una menció en un missatge de WhatsApp a García Ortiz de les 00.25 hores del dia 14, on deia “amb una miqueta de cianur”. Una expressió que el jutge veu com un element per endurir el missatge públic que evidenciaria una intencionalitat de dany mediàtic. Per tant, considera que la conversa suggereix una estratègia premeditada per filtrar i fer servir l’escàndol.
El jutge sospita que hi va haver una “unitat d’acte”, és a dir, que la filtració a la SER i la publicació de la nota de la Fiscalia van ser accions coordinades. Això vol dir que, per al jutge, tant García Ortiz com Rodríguez no només va filtrar el correu, sinó que a més va participar en la difusió oficial del contingut l’endemà. Per al magistrat, “tanca el cercle” perquè hi ha interès per obtenir el mail, cinc minuts després es filtra i posteriorment, i com avança la SER, preparen un comunicat oficial de la fiscalia.
La interlocutòria ressalta que “el fet nuclear del delicte de revelació de secrets consisteix a revelar un secret o informació confidencial, al qual ha tingut accés el subjecte actiu i no ha de ser divulgada, confidencialitat que no es perd perquè hagi existit informació prèvia sobre aspectes aliens al nucli del confidencial”. Afegeix que “les negociacions que hi ha entre fiscal i advocat defensor és material sensible i, en atenció al seu contingut, ha de passar per criteris de confidencialitat, que, si fan fallida, poden comportar una important minva del dret de defensa, amb el perjudici que això comporta”.
