La batalla entre membres del sector dur de la judicatura espanyola i membres progressistes de la fiscalia no només no s’atura, sinó que obre nous fronts. El darrer exemple és una incisiva i oportuna qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional que ha presentat la secció quarta de sala contenciosa del Tribunal Suprem. Una qüestió d’inconstitucionalitat que posa en dubte l’Estatut Orgànic de la Fiscalia i furga en les relacions d’autoritat entre el fiscal general de l’Estat i el ministre de Justícia del govern de torn que el proposa.
El cas fa referència a la via administrativa que tenen els membres del ministeri fiscal per recórrer decisions o resolucions del fiscal general. Fins ara, aquestes decisions es recorrien amb un recurs d’alçada davant el ministre de Justícia, però els magistrats del Suprem no ho tenen clar i han decidit suspendre un recurs per una multa disciplinària a una fiscal a l’espera que es resolgui el dubte. En síntesi, els togats entenen que el ministre de Justícia no és el superior jeràrquic del fiscal general de l’Estat i, per tant, no seria possible la via del recurs d’alçada. Una manera també de recordar al fiscal general que no depèn orgànicament de la Moncloa, encara que el nomenament sigui a proposta del govern.
La qüestió és de caràcter tècnic, legal i administratiu, però arriba en un moment de tenses relacions arran de la llei d’amnistia i en el marc de la crisi oberta per la causa del Tsunami Democràtic. Unes circumstàncies que donen a una eina força singular com és la qüestió d’inconstitucionalitat un revestiment polític de primer nivell. De fet, la qüestió instada per la poderosa sala contenciosa del Suprem és una petició al Tribunal Constitucional per tal que recordi al fiscal general de l’Estat que no és un membre més del govern. Així mateix, que el seu caràcter independent, fins i tot, implicaria eliminar que el recurs d’alçada de qualsevol fiscal passi per la taula del titular del ministeri de Justícia.
L’excusa, l’article 67.3 de l’Estatut del ministeri fiscal
La base de la qüestió d’inconstitucionalitat de l’article 67.3 de l’Estatut del Ministeri Fiscal, que estableix que “les resolucions del fiscal general de l’Estat seran recurribles en alçada davant del Ministeri de Justícia”. La intenció de la sala és forçar que el Tribunal Constitucional decideixi si aquest tràmit és contrari als articles 24 i 124.4 de la Constitució. Tot plegat, el cas que ha permès als togats presentar el recurs és una simple sanció de 1.500 euros de multa a una fiscal -per decret del fiscal general- per un procés disciplinari intern.
Aquesta fiscal va presentar un recurs en primera instància administrativa que es va desestimar. Contra aquesta decisió va presentar un recurs d’alçada contra la resolució del secretari d’Estat de Justícia que, per delegació de l’aleshores ministra, també es va desestimar. El Suprem assenyala que és un “fet notori que al sistema administratiu espanyol el recurs d’alçada se suscita davant de l’òrgan superior jeràrquic del que va dictar l’acte impugnat”.
En aquest sentit, ressalten que “no hi ha en l’ordenament espanyol cap disposició que confereixi al ministre de Justícia el caràcter de superior jeràrquic del fiscal general de l’Estat, llevat de la disposició de l’Estatut del Ministeri Fiscal que ara es qüestiona”. A més, afegeixen que l’article 124.2 de la Constitució enquadra el Ministeri Fiscal en el Títol VI, del Poder Judicial, i li atribueix “òrgans propis”. D’aquesta manera, a parer del tribunal, “aquests òrgans propis han de ser els que resolguin els conflictes en aquest cas en l’àmbit disciplinari sense interferència del ministre de Justícia”. Per altra banda, els magistrats recorden que és el Suprem qui té la competència per conèixer els actes dictats pel fiscal general, a través de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i no pas el ministre de Justícia, com afirma l’Estatut Orgànic, una llei de rang inferior. Una contradicció que el Constitucional ha de resoldre.
