Es va arribar a un acord, tutelat per Brussel·les, però la divisió històrica entre progressistes i conservadors continua a matadegolla. Avui, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) celebra un ple extraordinari, presidit per Isabel Perelló, on es constatarà l’eterna divisió entre les dues faccions sobre un aspecte clau del màxim òrgan de direcció del Poder Judicial: la tria dels seus vocals. En concret, hi ha dues propostes que corresponen a la dreta i l’esquerra del Consell, que tenen deu vocals cadascun. Per una banda, la del bloc conservador i, per l’altra, la del progressista, que topen i no hi ha manera de consensuar la reforma d’elegir els 12 vocals del Consell que provenen de la judicatura. La dreta del CGPJ vol que aquesta elecció sigui directa pels jutges i magistrats de tot l’Estat, i els progressistes volen que sigui una elecció mixta, amb la participació del Congrés de Diputats.
A la vista que no hi ha manera que puguin consensuar una proposta, tot apunta que s’elabori un document conjunt on s’integrin els dos plantejaments. De fet, el temps colla el Consell, perquè la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), de l’agost passat —com a part indispensable de l’acord per renovar el CGPJ— va establir que el nou Consell elaboraria en el termini de sis mesos “un informe per examinar els sistemes europeus d’elecció dels membres dels Consells de la Magistratura anàlegs al Consell espanyol i una proposta de reforma del sistema”. Un document que s’ha de remetre al govern, al Congrés i al Senat, que serveixi de base per a un projecte de llei o proposició de llei de reforma del sistema d’elecció dels vocals. En tot cas, el document s’hauria d’aprovar per 13 vots i ara per ara, cap dels dos sectors, té aquesta majoria.
Negociacions aturades
El malestar per aquest punt s’ha fet notar sobretot en el grup de treball format per quatre vocals que havien d’esbossar la proposta. Les negociacions es van aturar a principis de gener i no s’han restablert de manera oficial. Fonts del CGPJ consultades per El Món apunten que davant l’atzucac, proposaran els dos sistemes i avall, tenint present que portaran el segell d’aprovat per “unanimitat”. Tot plegat per evitar trencar l’altre acord d’aquesta setmana, un informe sobre els sistemes europeus de judicatura.
Els dos documents també s’elevaran a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i la UE. Un pas que tampoc genera acord entre les dues faccions, perquè els progressistes consideren que és una simple notificació formal, avisant que s’ha complert l’acord de l’agost. En canvi, els conservadors volen que la Comissió de Venècia analitzi els documents per tal que avaluar si s’ajusta o no als estàndards europeus”.
Al Congrés rau la controvèrsia
La batalla dins el plenari se sintetitza en el nivell de participació que ha de tenir el poder legislatiu en l’elecció de la dotzena de vocals del Consell que provenen del torn judicial. Els progressistes defensen la participació del Parlament, a la vista de la gran majoria conservadora de la judicatura arreu d’Espanya. En canvi, la dreta del Consell aposta perquè els dotze vocals siguin triats directament pels jutges i magistrats que estiguin en servei actiu, “sense participació del Parlament o de l’Executiu en cap fase del procés de selecció”.
Per la seva banda, els progressistes proposen a les Corts Generals i al govern espanyol que “s’impulsi una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que propiciï la participació directa de la carrera judicial en el nomenament dels 12 vocals judicials —més de la meitat dels membres que l’integren— del Consell General del Poder”.
En aquest context, la idea seria establir un sistema de vot lliure i directe i la fórmula electoral majoritària en servei actiu, que seria una primera fase; i una segona que consistiria en l’elecció, que contempla les Corts. És a dir, qui tindria la darrera paraula seria el poder legislatiu. El sector progressista defensa aquesta idea perquè entenen el Consell com un òrgan polític amb funcions de govern, “no d’autogovern”, que ha de fer efectiu el “principi democràtic” per representar “el pluralisme de la societat i de la carrera judicial”.
