La sala penal del Tribunal Suprem que lidera Manuel Marchena ha rebutjat els recursos de la Fiscalia, de l’Advocacia de l’Estat i de quatre processats per l’1-O i no aplicarà l’amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. L’alt tribunal reafirma que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats no entra a dins dels casos previstos a la llei d’amnistia. Hi ha un vot particular discrepant a la decisió de la sala.
El Suprem considera que Junqueras, Turull, Romeva i Bassa van cometre un delicte de malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial. El tribunal també ha tombat un recurs de Vox, que havia reclamat que el delicte de desobediència també quedés fora de l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia.
La magistrada que ha emès un vot particular discrepant és Ana Ferrer, que considera necessari atendre el mandat del Congrés, que amb la llei d’amnistia té “l’inequívoc propòsit d’amnistiar l’aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums del 2014 i 2017”. També critica que la resolució del Suprem es fonamenta en exemples “poc tenen a veure” amb l’1-O i considera que els condemnats no tenien ànim “d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l’amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés”.
Dard al Congrés i giragonsa amb la malversació
La resolució alerta que la llei d’amnistia aprovada al Congrés és una mostra de la “inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions a la projecció de l’amnistia respecte al delicte de malversació, en contrast amb la voluntat inicial de fer il·limitada l’aplicació de la llei a tots els actes dilapidadors de fons públics”. També carreguen contra els partits que van aprovar el text i avisen que les lleis “no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges” i que l’imperi de la llei “només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial”.
A més, aprofita per fer una interpretació extensiva del concepte de patrimoni, que en opinió del Suprem no només incou els actius, sinó també els passius, és a dir, deutes i obligacions. I com a exemple esmenta un funcionari que contracta un banquet per al casament del seu fill i assumeix una obligació de pagament. “Si abona l’import amb fons públics, l’obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu i passiu) s’incrementa i el funcionari s’enriqueix personalment en aquest import”.
En el cas concret de l’1-O, indica que si un conseller “fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d’haver inclòs aquestes despeses en partida pressupostària”, contracta la difusió d’anuncis, la distribució de sobres o l’estança d’observadors internacionals i ho fa per a un fi com el referèndum, “contrau l’obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l’obligació assumida per aquest import”, especifica el Suprem, que fa la giragonça final per justificar la seva decisió. “Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal (actiu-passiu) s’incrementa amb els imports que es va comprometre a abonar i s’enriqueix personalment en aquelles xifres”, afegeix.
