La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, declara no amnistiats els condemnats en el judici del Procés que estaven processats pel delicte de malversació –a més de sedició i desobediència–, i per això els manté les inhabilitacions. En la mateixa línia i en paral·lel, s’ha produït avui també la decisió en paral·lel del jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, que manté les ordres de detenció per als imputats que mai han estat jutjats perquè es van exiliar. D’aquesta manera, l’alta magistratura espanyola deixa constància que consideren que la malversació en la causa del referèndum del Primer d’Octubre no és amnistiable.
La primera conseqüència de la decisió és que es mantenen les ordres espanyoles de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig –només vàlides dins de l’estat espanyol– i que no s’arxiva l’executòria que inhabilita Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa fins als anys 2030 i 2031. De fet, per a aquests quatre condemnats, la sala ha acordat també promoure una qüestió d’inconstitucionalitat respecte del delicte de desobediència. La decisió, però, no ha estat unànime. La magistrada Ana Ferrer ha signat un vot particular discrepant que s’oposa a excloure de l’amnistia el delicte de malversació i proposa, en tot cas, plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Llarena considera que pot activar l’excepció de la llei i només retira l’ordre de detenció a Marta Rovira
La interlocutòria de Llarena, de 46 pàgines, i a la qual ha tingut accés El Món, considera que l’amnistia no és aplicable a Puigdemont, Comín i Puig perquè “els comportaments atribuïts en la causa als tres processats incorren plenament en les dues excepcions que preveu la llei per amnistiar delictes de malversació, que són que s’hagin fet amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos financers de la Unió Europea”.
En canvi, sí que entén que l’amnistia afecta els delictes de desobediència, com ara el que imputa a Marta Rovira, per a la qual retira l’ordre de detenció. En qualsevol cas, Llarena dona un termini de deu dies a les parts perquè diguin si consideren pertinent plantejar al TC una qüestió d’inconstitucionalitat respecte a la previsió de la llei d’amnistiar la responsabilitat derivada del delicte de desobediència.
En definitiva, per a Llarena i la sala penal del Suprem, la malversació dels acusats es va portar a terme per desviar fons públics en benefici personal. La tesi del jutge, compartida també per la sala que presideix Manuel Marchena, és que impulsar un referèndum és equiparable a obtenir un benefici personal, perquè van abordar una actuació contrària a la Constitució i a l’Estatut i van desatendre els reiterats requeriments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Ho van fer menyspreant el dret dels ciutadans de Catalunya i de la resta d’Espanya a conviure en el marc constitucional i legal democràticament establert”, sentencia el magistrat. Tot plegat i, a criteri del jutge, “en un afany personal que no només era il·legal, sinó completament aliè a les seves responsabilitats de govern i al marc d’actuació i competències de la Generalitat de Catalunya”.
Fons públics per a “apetències personals”
Per a Llarena, els tres exiliats “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost d’unes iniciatives o apetències personals que ells mateixos dirigien i van desplegar, i és irrellevant que fossin compartides per altres ciutadans o que les despeses endossades derivin d’accions de militància política, cultural, esportiva, religiosa o, fins i tot, d’un gaudi personal o familiar”.
Per a l’instructor, els processats “van obtenir els materials, prestacions i serveis que necessitaven” per, des del seu lideratge, satisfer el seu desig i interès, fent-ho amb càrrec a tots els contribuents de Catalunya i eludint sufragar els seus desitjos o afanys en detriment de la seva fortuna personal”. Per això, el magistrat raona que la malversació va operar en benefici personal i per rendir als encausats un profit de caràcter patrimonial”. És amb aquesta exòtica interpretació que concorre, segons el magistrat, l’excepció que preveu la llei d’amnistia en el cas de delicte de malversació.
L’afectació dels fons europeus
El raonament del jutge instructor per sostenir que la despesa del referèndum afecta els interessos de la Unió Europea és un triple salt mortal. Així, el magistrat reconeix que no s’ha acreditat que cap euro de la UE hagi anat a parar la despesa del Procés, però que en dos mesos -termini per aplicar l’amnistia- tampoc hi ha temps d’investigar-ho.
Així, conclou que “la sola realització del referèndum que havien prohibit les institucions espanyoles competents afectava necessàriament i automàticament la configuració d’Espanya i a la dimensió territorial de la Unió Europea, amb reflex directe als ingressos compromesos per a Espanya al pressupost de la Unió, principalment els vinculats a la recaptació d’IVA i Renda Nacional Bruta, i conseqüentment, als interessos financers de la Unió”. En aquest sentit, el magistrat recorda que es va arribar a proclamar la independència de Catalunya i que hi va haver la pretensió que els catalans passessin a ingressar les seves obligacions tributàries a una hisenda catalana i no a la hisenda espanyola.
