Al final, entre bombers no es trepitgen la mànega. Finalment, els dirigents del parasindicat Manos Limpias i, de retruc, Ausbanc –que durant molt temps van ser la fiscalia a l’ombra quan el ministeri públic tenia reticències a acusar o impulsar investigacions– han quedat absolts de les seves condemnes per extorsió i estafa imposades per l’Audiència Nacional. La sala penal del Tribunal Suprem, amb la presidència de Manuel Marchena, entén que si bé és reprovable èticament el que feien, les seves conductes queden lluny de ser un delicte. Manos Limpias va ser l’acusació popular que es va utilitzar per condemnar la mesa del Parlament Basc, després que la fiscalia es retirés de la causa, per haver permès la continuïtat del grup parlamentari d’Herri Batasuna.
En la sentència número 235/2024, a la qual ha tingut accés El Món, absol Luis Pineda, director d’Ausbanc, Miguel Bernad, director del sindicat Manos Limpias, i dos col·laboradors més del seu entramat comercial per obtenir ingressos a través de pressions informatives o advertències de demandes judicials. En detall, Pineda va ser condemnat a cinc anys de presó com a autor d’un delicte continuat d’extorsió i a tres anys com a autor d’un delicte d’estafa. Per la seva banda, Miguel Bernad va ser condemnat com a cooperador necessari d’un delicte d’extorsió consumat i d’un altre continuat, respectivament, a penes de tres anys i un any de presó. Els altres dos van ser condemnats, com a còmplices, a un any i a sis mesos de presó, respectivament.
Una cosa és l’ètica i l’altra, el Codi Penal
La reflexió dels magistrats és que Pineda, en la seva condició de director d’Ausbanc va exercir contra entitats i societats, sobretot del sector financer, diferents accions judicials civils. Per exemple, processos per clàusules d’arrodoniment i clàusules terra impulsats per Ausbanc. D’acord amb Bernad, i a través de Manos Limpias, també obria causes penals. Un cop obtenien la sentència favorable o en el curs del procediment, negociava amb les entitats querellades o denunciades acords publicitaris o de serveis amb Ausbanc, a canvi d’arribar a un acord transaccional en els procediments civils o de retirar les acusacions iniciades als penals. Els acords suposaven deixar en un calaix les accions judicials i fer anuncis o publicar informacions per deixar bé les entitats.
En el cas que els bancs o empreses no cedissin continuava l’execució dels procediments civils o l’exercici de les accions penals, dedicant-los, a més, a les publicacions d’Ausbanc, un “tractament desfavorable que, encara que sobre la base d’informacions veraces, perjudicava la seva imatge comercial“. Ara bé, els magistrats es mostren afables, considerats i magnànims amb els ara absolts, a diferència dels magistrats de l’Audiència Nacional. El raonament és que les “pressions” que feien, si bé “podien resultar censurables en un pla de valoració ètica, no tenen prou cos per satisfer el concepte d’intimidació”. Els magistrats insisteixen que “cal rebutjar de manera expressa una interpretació hiperextensiva del precepte de la intimidació”. Un argument sorprenent per part d’un tribunal que té per costum exagerar els preceptes penals com ara, el terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic.
Per tant, la sala penal conclou que les conductes de Pineda i Bernad eren “conductes lícites -com ara l’exercici d’accions judicials amb cert fonament, en molts casos satisfetes per l’èxit o exercici del dret a la llibertat d’informació-, sobretot tenint present que diverses de les mercantils suposadament extorsionades formen part de l’Ibex-35 i totes, en el moment de produir-se els fets, constituïen entitats financeres de significada magnitud econòmica”. De fet, els jutges asseguren que les entitats demandades o querellades disposaven de “serveis jurídics potents” per no haver de témer les accions de Manos Limpias o Ausbanc.
