Els magistrats del Tribunal Suprem es poden sentir “ofesos” i tractats “injustament”, però no veuen delicte en el fet que el president a l’exili Carles Puigdemont, els hagi qualificat de “corbs togats”. Així ho reconeixen en una interlocutòria amb què rebutgen admetre a tràmit una denúncia presentada pel secretari general de Manos Limpias contra l’encara eurodiputat de Junts i candidat de la formació independentista a la investidura de la presidència de la Generalitat.
D’aquesta manera, la Sala Penal de l’alta instància policial veta una denúncia perquè no aprecia delictes d’injúries o d’odi en un text que va publicar al seu compte d’Instagram. Un post amb el qual titllava als jutges espanyols com a “corbs togats” que “es regiren i ensenyen urpes i ullals”, i “se’ls posa cara de general Pavia”.
En una interlocutòria, d’onze pàgines a la que ha tingut accés El Món, el tribunal explica que “la llibertat d’expressió empara el dret a la crítica, també a jutges i magistrats, fins i tot quan es formula en termes inadequats i ofensius com en aquest cas i, segons ha precisat el Tribunal Constitucional, la reacció penal no està justificada davant de qualsevol mena d’excés en l’exercici d’aquest dret”. El tribunal que ha dictat la interlocutòria està format pel president Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo, Carmen Lamela i Eduardo de Porres, que n’ha estat el ponent.
Un context de debat polític
La resolució emfatitza i emmarca que “el discurs o expressions denunciades es van produir en el context d’un debat polític i com a expressió d’una apreciació crítica de les actuacions dels jutges i tribunals en l’anomenat Proces”. “Les expressions proferides es limiten a una crítica desmesurada a l’actuació judicial i el contingut no permet la subsumpció normativa en el delicte d’injúries i, encara menys, en el delicte de discurs d’odi, atès que s’allunyen notòriament de l’espai de tipicitat que dissenya l’article 510 CP (Codi Penal)”, assegura la decisió judicial.
La resolució es nodreix de força jurisprudència pròpia per al·legar que “el dret penal no és eina apta per llimar asprors o imposar un estil més pla, menys escandalós, més objectiu o neutre; o per fer callar una opinió agra, ni tan sols encara que pugui ser injusta”. Així mateix, incorpora a les seves raons una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2015 que indica que “els límits a què està sotmès el dret a la llibertat d’expressió han de ser sempre ponderats amb rigor exquisit”. Una idea per tal “de no córrer el risc de fer del dret penal un factor de dissuasió de l’exercici de la llibertat d’expressió, cosa que, sense dubte, resulta indesitjable a l’Estat democràtic”.
“Si bé es tracta d’expressions ofensives i injustes, no són constitutives de delicte, raó que condueix a inadmetre a tràmit la denúncia, acordant l’arxivament de les actuacions, sens perjudici de les accions que procedissin davant d’altres ordres jurisdiccionals”, alerten els magistrats abans de tancar el cas per la via penal.
