Finalment, la Sala Penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, ha acordat avui promoure una qüestió d’inconstitucionalitat contra l’article 1 de la llei d’amnistia. L’argument dels magistrats és que creuen que aquest article “vulnera el dret constitucional a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l’arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama”. Per altra banda, els togats consideren que la norma també vulnera el principi d’exclusivitat jurisdiccional.
El cas que promou el Suprem és sobre un recurs d’un condemnat per delicte de desordres públics agreujats per uns fets ocorreguts a Girona, l’octubre del 2019. En concret un llançament de pedres o trossos de pedra contra els Jutjats d’aquesta ciutat durant les protestes postsentència del Procés. La sala va demanar opinió a les parts sobre la presentació de la qüestió. S’hi va mostrar a favor el ministeri fiscal, en escrit de data 15 de juliol del present any, mentre que la representació del condemnat va considerar que no hi concorrien les circumstàncies per fer-ho.
Una interlocutòria de 49 pàgines
Els magistrats, presidits per Manuel Marchena, s’expressen en una llaga interlocutòria de 49 pàgines. Una resolució que conclou que “la norma qüestionada repugna el dret constitucional a la igualtat davant la llei, resultant arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa”. Fins i tot, arriben a acusar el legislatiu de subvertir, a través de la norma, el sistema constitucional de 1978.
“El sistema constitucional se substitueix pel que s’ha anomenat gràficament com una mena d’amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica, amb l’efecte afegit d’introduir una mena de factor criminogen”, argüeixen. I alerten: “No som aquí davant d’un debat polític de més o menys importància” per afegir que “són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix, -no tan fàcil d’aconseguir i preservar com el mandrós costum ens vol fer creure-, els que són aquí en qüestió”.
Duresa dialèctica i discurs polític
La interlocutòria és un degotall d’expressions corrosives contra la llei d’amnistia i contra el debat polític que la va engendrar. Però amb una duresa verbal inèdita en una resolució judicial. De fet, qualifica el procés sobiranista de “cop d’estat secessionista” i retreu que no hi hagi penediment dels amnistiats. També qualifica de “faula” el “conflicte polític català” i carrega els neulers contra l’acord polític en què se sustenta la llei. “L’amnistia s’articula en termes clarament inconsistents en la seva finalitat”, conclouen.
Un paràgraf és especialment concloent. “Quan tots aquests demòcrates, siguin quins siguin els seus particulars conviccions polítiques, observen que els qui, ignorant per sencer les exigències de l’ordenament jurídic democràtic i, per això, les conviccions majoritàries de la comunitat, després de cometre diferents i greus delictes, resulten beneficiats per una llei d’amnistia, no ja sense necessitat de què es disculpin, sinó sense que se’ls exigeixi ni tan sols que es comprometin en el successiu, mantenint les seves aspiracions polítiques, a respectar les regles més essencials de la democràcia, mentre proclamen als quatre vents que ho tornaran a fer, ¿conservaran la seva afecció a les institucions democràtiques?”
En aquest context, retreuen que la llei protegeix la “conducta dels qui, a més de delinquir, ho van fer animats pel propòsit de culminar un cop d’estat, davant de qualsevol altre delinqüent que actuessin impulsats per diferents (fins i tot contràries) motivacions polítiques, o al marge de qualsevol intenció d’aquesta naturalesa”. ” Atorgar qualsevol classe de preferència o privilegi, sobretot quan afecta el dret a la llibertat, en funció de la ideologia dels seus protagonistes resulta, a parer nostre, definitivament inconciliable amb el dret a la igualtat en l’aplicació de la llei, establint una discriminació grollera tenint en compte l’opinió política dels afectats, positivament o negativament, per la norma”, emfatitzen.
