Sense sorpreses. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha decidit el que pràcticament, llevat d’algun optimista patològic, tothom advertia. Els magistrats han desestimat el recurs de l’expresidenta del Parlament i encara presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, contra la resolució de la Junta Electoral Central del 3 de maig del 2023, que va deixar sense efecte la seva acta de diputada del Parlament de Catalunya. La resolució arriba en plena tramitació de la llei d’amnistia a canvi de la investidura del socialista Pedro Sánchez amb els vots dels juntaires, i amb el convenciment personal de l’equip de Borràs que el seu cas es podria encabir en un dels supòsits de la llei.
La tesi de la JEC va ser que concorria la famosa “causa d’inelegibilitat sobrevinguda de l’article 6.2.b de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG)”, arran de la seva condemna penal pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de 29 de març del 2023, a 4 anys i mig de presó. El Suprem, en la seva sentència de 14 pàgines, rebutja tots els motius del recurs de Borràs, i conclou que, com a criminalment responsable de delictes de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial i inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, les penes comporten l’aplicació de l’article 6.2.b) i 4 de la LOREG. Una condemna penal que veu incompatible amb l’exercici del càrrec representatiu que tenia.
Protegir les institucions
En la resolució, el tribunal afegeix que “la raó de l’article 6.2.b) i 4 de la LOREG rau en la “necessitat d’una protecció més gran de les institucions públiques”. En aquest sentit, raona que la societat contemporània reclama que l’exercici de càrrecs públics de base representativa, no sigui exercit pels qui hagin estat penalment condemnats a pena d’inhabilitació especial, independentment de l’àmbit de l’administració pública en què hagi tingut lloc la comissió del delicte”.
Borràs va ser condemnada a la pena de 9 anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electius com a responsable d’un delicte de prevaricació administrativa, a banda de 4 anys i 6 mesos de presó per delictes de falsedat documental. El tribunal en va demanar l’indult parcial. També li imputa les costes que no podran superar 4.000 euros.
