L’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil lliurat al magistrat del Tribunal Suprem en la investigació que afecta l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i el ja exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán és tan demolidor com directe. Els àudios incorporats de les deu primeres licitacions investigades deixen en evidència empreses i empresaris que representen societats integrades a l’Ibex-35 i al que s’anomena l’economia del BOE, és a dir, obra i serveis públics adjudicats per institucions. Tot i que hi ha més àudios, ja transcrits pels investigadors de l’institut armat, on també apareixen altres grans empreses del mateix sector.
En concret, l’UCO fixa la vista en Acciona, Obras Públicas y Regadíos (OPR) i Levantina Ingeniaría y Construccion (LIC), però ja deixa entreveure que a les converses hi apareixen SACYR, COMSA, FINSA i Ferrovial. De fet, en una de les converses gravades entre Santos Cerdán i Koldo García el 21 de gener de 2021, Koldo arriba a assenyalar que té un llistat de 47 empreses a les quals ha “arreglat” problemes aprofitant la seva posició dins el ministeri i la seva influència a la Direcció General de Carreteres o AENA. El magistrat instructor, Leopoldo Puente, ja ha ordenat l’escorcoll dels domicilis dels responsables de les empreses encarregats de les cinc licitacions investigades de moment.
Acciona, un clàssic
Cinc de les deu licitacions investigades van caure en mans del grup Acciona a través de les seves filials, com ara Acciona Construcción o Corporación Acciona Infraestructuras. Un grup clau en l’estructura empresarial espanyola presidit per José Manuel Entrecanales Domecq. Un grup empresarial que prové de la històrica Entrecanales y Távora, que es va fusionar el 1997 amb Cubiertas y MZOV S.A, que al seu torn provenia de la fusió de Mzov i Cubiertas y Tejados.
Quatre grans empreses dedicades a l’obra pública que van créixer a recer de la monarquia d’Alfons XIII i, posteriorment, del franquisme amb l’ús de treball forçat amb presos polítics. De fet, Entrecanales y Távora van tenir el favor de l’establishment feixista per poder internacionalitzar-se amb contractacions a Portugal, el Marroc i Guinea Equatorial. Amb l’arribada de la Transició, el que seria Acciona no va perdre pistonada i es va emportar un gran pessic de les obres de l’AVE de Madrid-Sevilla. Ara té diversificada la seva activitat en més de 40 països diferents.
No és la primera vegada que Acciona surt esquitxat per un cas de corrupció. El famós cas Azud, sobre el sanejament de la ciutat de València amb Rita Barberà d’alcaldessa, va ser un dels més sonats, amb acusacions de repartiment de fins a 7 milions d’euros en comissions irregulars. En el cas que implica Ábalos, Koldo i Cerdán, Acciona Construcción s’hauria adjudicat contractacions per un import global de 537 milions d’euros: dos a Múrcia, una a Logronyo, una a Sevilla i una a Sant Feliu de Llobregat, coneguda com la primera trama catalana del cas. De moment, aquesta branca de l’afer ja s’ha cobrat una primera víctima, Justo Vicente Pelegrini, fins ara responsable d’Acciona Construcción per a Espanya, acomiadat de manera fulminant per la seva manca de diligència en aquests processos.
Un ex alt càrrec d’Acciona, la clau de volta
Un altre excàrrec d’Acciona Infraestructuras i Acciona Construcción, Fernando Merino, és un dels objectius identificats per l’UCO. En el seu informe, els agents elaboren, “amb ànim de contextualitzar la vinculació d’aquesta societat amb els investigats”, una descripció de com la relació entre Koldo i Merino és prèvia a l’entrada d’Ábalos al ministeri. Merino s’identificava com el director del departament de Navarra i La Rioja d’Acciona. Tot sovint, Koldo s’hi refereix com a “cordovès” o el “cordo“.
Segons la fiscalia, i atès l’atestat de l’UCO, “la seva participació en els fets té relació amb la possible influència exercida sobre Koldo amb la finalitat de procurar l’adjudicació presumptament irregular d’obra pública a favor d’aquesta societat”. D’aquí que el ministeri públic demani investigar-lo amb profunditat perquè tot apunta que gestionava les comissions que haurien de percebre els polítics.
L’UCO recorda que el primer contacte constatat entre Koldo i Merino data del 2015. En concret, un correu electrònic que el directiu va enviar a Koldo amb una “sèrie de dubtes sobre un plec i un futur contracte”. Així com diverses anotacions a l’agenda on apunta cites i referències com ara “trucar a Acciona tema pagament” o “trucar a Fernando Acciona prendre cafè tema diners”. Acciona ja va avançar que havia acabat la seva relació laboral amb Merino l’abril de 2021.
Noran Coop i Servinabar
Dues de les altres empreses assenyalades per l’UCO són Noran Coop i Servinabar, que juntament amb Acciona Construcción, en forma d’UTE, tindrien força adjudicacions a Navarra. El nexe personal d’aquestes empreses amb la terna de Koldo-Cerdán-Ábalos és José Antxon Alonso Egurrola, àlies Guipuchi, Guipu o Gui, que, segons l’UCO, hauria abonat les contraprestacions a canvi de les adjudicacions a través de Noran Coop, on estaven associats Koldo i Alonso.
Segons els números de l’UCO, Noran Coop va rebre 360.165,62 euros directament de Servinabar entre el 14/03/2016 i el 31/01/2023 i va enviar 177.000 euros a Alonso. Per a la Guàrdia Civil cal ressaltar que, si bé Koldo i Alonso eren socis al mateix percentatge de Noran Coop, Alonso va percebre 177.000 euros, mentre que Koldo només va percebre 8.738 euros en nou abonaments.
La constructora LIC
La constructora Levantina, Ingenieria y Construcción (LIC) és una empresa que va començar a operar el 4 d’agost de 2000 i té la seu a València. La relació amb la terna investigada es fa a través de José Ruz, que, segons el registre mercantil, té el 20% d’aquesta constructora. Ruz manté reunions amb tots tres investigats, però té una especial relació amb Koldo, a qui en diferents missatges de WhatsApp tracta de “jefe“. I mostra una cordialitat i una col·laboració màxima amb les propostes que fa l’assessor d’Ábalos. De fet, en els terminals de Koldo han trobat els contactes entre Ruz, Koldo i l’empresari Víctor de Aldama. Fins i tot, va arribar un moment que Koldo i Ruz es trobaven d’amagat de De Aldama per estalviar-se futures comissions.
Segons els agents, Koldo García va intercedir davant Isabel Pardo de Vera, aleshores directora d’ADIF, i amb Javier Herrero, exdirector general de carreteres, per adjudicar a LIC diverses obres públiques. L’UCO ha localitzat tres licitacions que haurien generat comissions. Una reparació d’urgència a ADIF a Astúries, una licitació de 5.770.068 euros pel manteniment de carreteres a Terol i una de l’autovia A-12 a Santiago de Compostel·la, per un import de 72.447.574,63 euros, tot i que LIC hi va participar en una UTE amb empreses com Torrescámara y Cia de Obras SA i Oriz Construcciones y Proyectos, SA.
Obras Públicas y Regadíos… i un cunyat
L’altra gran empresa investigada és Obras Públicas y Regadíos que va néixer el 2004 i té la seu a Madrid. El nexe amb aquesta empresa i els tres investigats són dos germans, Daniel i Antonio Fernández. Cal tenir present que Koldo enceta la seva relació amb aquests dos apoderats de la societat perquè són cunyats amb Fernando Merino, el directiu d’Acciona que mantenia negocis amb els investigats. La seva dona, Susana Fernández, és la germana dels dos empresaris. Gràcies a Merino, l’empresa OPR va entrar amb comoditat al ministeri d’Ábalos i Koldo.
En concret, aquesta empresa està investigada en referència a tres contractes, un a Astúries, un a Andalusia i l’altre a Galícia. En primer terme, una reparació per import de 7.383.932,05 euros a l’autovia A-63. De fet, OPR hi va concursar, a través d’una UTE, amb Construcciones Pérez Jiménez, una societat de la qual Antonio Fernández havia estat apoderat. Un dels missatges de WhatsApp entre membres de la trama és contundent: “Hem fet bingo a Astúries!”. Les altres obres van ser a Úbeda (Jaén), per 1,9 milions d’euros, i a Galícia, un contracte d’emergència per valor d’1.454.617,50 euros que es va formalitzar en una UTE amb ASCH Infraestructuras y Servicios amb OPR.
