El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no és una audiència ni un jutjat penal. És un organisme amb poc marge per a les sorpreses perquè els debats que arriben a través dels procediments de “qüestions prejudicials” són bàsicament jurídics. Per això, tothom hi va amb els deures fets i les cartes ben marcades, perquè la vista oral davant els quinze magistrats de la Gran Sala, és bàsicament escrita. Aquest matí, les qüestions prejudicials sobre la llei d’amnistia no han estat una excepció, encara que les hagi presentades una entitat particular com és Societat Civil Catalana (SCC) a través d’un organisme que no forma part del poder jurisdiccional.
Així, els lletrats de l’entitat ultraespanyolista, Juan Chapapría i Diego Martínez s’han assegut a la sala per repetir el que diuen d’ençà que es va aprovar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. És a dir, que un aval a l’amnistia suposa l’alliberament d’una persecució per responsabilitat comptable a la trentena d’ex alts càrrecs dels governs dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, ara com ara, precondemnats i embargats pel Tribunal de Comptes. Una situació que descriuen “d’impunitat sistèmica“.
A més, han remarcat que la causa afecta als “interessos financers de la Unió Europea”, una idea que ni tan sols defensa la mateixa Comissió Europea. En aquesta causa al Tribunal de Comptes,la fiscalia, ara a favor de l’amnistia, reclamava fins a 5 milions d’euros a Mas, Puigdemont, Junqueras, exconsellers i altres càrrecs per l’1-O i l’activitat d’Exteriors i del Diplocat.
Un pacte polític
Una de les obessions argumentals de SCC, que comparteix amb els detractors de l’amnistia, és que la llei neix d’un “pacte polític”, com passa en totes les lleis i en els estats on el poder legislatiu és independent. Els lletrats de l’entitat, però, també s’han encarregat d’esmentar Santos Cerdán, empresonat pel cas Koldo, com artífex de l’acord d’investidura que ha comportat l’amnistia. En el mateix sentit, han subratllat un altre dels conceptes habituals de l’espanyolisme, en titllar la llei “d’autoamnistia”. Segons els seus números, exposats avui, fins 23 dels amnistiats han participat en la redacció i acord sobre la llei.
Per SCC si no s’admeten les prejudicials i s’avala l’amnistia, s’imposaria una “impunitat sistèmica, i no és hipotètic, ja s’ha produït un arxivament general per a 499 persones”. “L’amnistia és competència estatal, però no exempta de control de la UE, ja que les competències nacionals s’han d’exercir conformes als tractats de la Unió”, ha afegit l’advocat Chapapría. Per SCC, la llei “erosiona la confiança dels ciutadans i posa en risc la integritat de l’ordenament jurídic europeu”. La conclusió és que creuen que no hi ha una “delimitació clara” de les conductes amnistiables, “fórmules vagues i conceptes expansius”, amb “dates arbitràries” i un alt “grau d’indeterminació” que fa que els òrgans jurisdiccionals no tinguin clar com aplicar la llei.
Giragonsa argumental
Un altre dels arguments és que els fons que defensen des del Tribunal de Comptes feien forat a la caixa de la Unió Europea. Però l’informe de la Comissió afirmant que la llei no tocava per a res aquests fons els ha obligat a fer una giragonsa argumental. Els advocats de SCC han arguït que encara que els fons per tirar endavant el Procés’no fossin europeus, la UE hi ha d’intervenir, perquè afecten els fons d’un estat membre. A més, consideren que aquest òrgan té legitimitat per presentar qüestions prejudicials si considera que la llei d’amnistia li impedeix investigar a fons el seu cas o, fins i tot, esbrinar si es van fer servir fons europeus. “L’amnistia imposa límits severs i injustos”, han sentenciat.
En tot cas, en les seves conclusions asseguren que l’amnistia no suposa un procés de “reconciliació ni de justícia restaurativa, perquè no hi va haver un conflicte armat, ni procés de pau ni reparació de les víctimes, només un acord polític per investir un president”. “No hi va haver un procés parlamentari neutral, sinó un pacte polític entre un fugat i un empresonat”, han subratllat. Tenia una “finalitat espúria per garantir la impunitat de certs dirigents polítics”, ha afegit Chapapría. Això ha generat, segons ell, una “fractura política sense precedents”, fins i tot dins del PSOE.
