La defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, ja ha registrat l’escrit de conclusions davant el Tribunal de Comptes que l’empaita per suposades despeses arran de l’organització del referèndum del Primer d’Octubre. Un dens escrit, de 24 pàgines al que ha tingut accés El Món, i amb el que carrega els neulers contra el procediment per vulneració de drets fonamentals, la manca de garanties del procés i que, després de la ingent prova practicada, el Tribunal i les acusacions de Societat Civil Catalana i la Fiscalia no han pogut determinar les quanties que es reclamen i a qui es poden reclamar.
L’escrit de conclusions, que signa l’advocat Gonzalo Boye, també recorda que els comptes de la Generalitat de Catalunya, el 2017, estaven intervinguts i controlats pel ministeri d’Hisenda, amb Cristóbal Montoro. Un ministre de plena confiança de l’expresident Mariano Rajoy que va insistir i persistir en assegurar que no s’havia gastat cap euro públic en el Procés independentista. A més, l’escrit incideix en el fet que el Tribunal de Comptes ha vulnerat la condició d’aforat de Puigdemont que ostenta com a eurodiputat.
Sense despeses
Així mateix, retreu que les acusacions “encara no determinen la responsabilitat comptable concreta” de Puigdemont “malgrat que tota la prova practicada, o precisament en virtut de la prova practicada, no permet apreciar cap possibilitat de relacionar la despesa” amb el president a l’exili. És a dir, “hi ha imprecisió dels fets” i “impossibilitat de determinar-los amb claredat”, afegeixen. “És impossible determinar la quantia d’uns fets que simplement no existeixen, o no podien existir estant la Generalitat intervinguda pel Ministeri d’Hisenda, o si n’hi hagués seria en funció de les competències i el funcionament ordinari i legal de la Generalitat de Catalunya”, recorda l’escrit que demana la lliure absolució de Puigdemont i la resta d’imputats així com la condemna en costes als impulsors del procés.
Pel que fa a les despeses que reclamen el ministeri fiscal i SCC, els números i els raonaments de l’escrit de conclusions són clars. En aquest marc recrimina que el Tribunal de Comptes ha portat a terme “una relació constant d’activitats amb l’independentisme sense cap explicació de l’origen d’aquestes afirmacions en un constant to criminalitzador de totes i cadascuna de les actuacions dutes a terme per la Generalitat de Catalunya fins al punt d’incloure, com a perjudicis, despeses que no s’han arribat a produir”. L’escrit afirma: “Qui ho va explicar de manera clara i concisa va ser el darrer responsable dels comptes de la Generalitat en aquestes dates, el ministre Montoro, que en sessió parlamentària de 31 d’agost del 2017 va deixar clar que ‘Ni un euro del pressupost de la Generalitat ha anat destinat a finançar partides que ja han estat declarades inconstitucionals i que ‘Amb tota seguretat, no hi haurà referèndum perquè no hi ha pressupost”’.
Vulneracions de drets
En aquest apartat, el lletrat del candidat de Junts a les eleccions del 12-M, enumera fins a cinc vulneracions. En primer terme, que el Tribunal de Comptes ha obviat, malgrat les repetides advertències, la condició d’aforat de Carles Puigdemont com a eurodiputat. En segon lloc, la vulneració del principi de prejudicialitat penal, perquè les actuacions que estan en aquest judici administratiu, també es troben a la causa especial que instrueix contra Puigdemont la sala penal del Tribunal Suprem. Aquest principi indica que té prioritat la causa penal perquè es podrien donar resolucions contradictòries. Una situació que, a criteri de la defensa del president exiliat vulnera, el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió i a un procés amb totes les garanties així com el principi de seguretat jurídica. Unes vulneracions que conclourien que no ha tingut “un procés just”.
