Sense treva. La defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, continua la batussa amb el Tribunal Suprem, arran del manteniment de les ordres de detenció emeses pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. En aquesta ocasió és un incident de nul·litat d’actuacions per la decisió de la sala d’apel·lacions d’arxivar una peça separada sobre la vigència de les ordres per “pèrdua sobrevinguda de l’objecte del plet”. Una decisió comunicada el passat 24 de juny arran d’un recurs d’apel·lació contra la decisió de mantenir l’ordre de detenció pels delictes de malversació.
La sala va argumentar que les resolucions sobre la petició de l’aplicació de la llei d’amnistia, que el magistrat va rebutjar, permetia entendre que l’objecte demanat queia en interpretar que la malversació continuava vigent i permetia mantenir vives les ordres de detenció. La defensa del president exiliat, però, considera que la decisió és una vulneració “frontal” dels drets de l’investigat i separa els dos processos -la instrucció de la causa del Primer d’Octubre i de l’aplicació de l’amnistia- i que una resolució no porta a l’altra. Per això ha presentat un contundent incident de nul·litat d’actuacions.
Triple vulneració
L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, al·lega el que qualifica de “triple vulneració de drets”. És a dir, de la competència del jutge Llarena per dictar ordres de detenció sense que ni el ministeri públic ho demani; el principi de contradicció i el de revisió de les decisions, perquè els magistrats de la sala d’apel·lacions es limiten a argumentar que no cal entrar en debats perquè el jutge instructor ja ha decidit que la malversació de la que acusa el president exiliat no és objecte d’amnistia.
D’aquesta manera, acusa als magistrats de signar una resolució que “perpetua una múltiple vulneració de drets fonamentals: dret al jutge ordinari, dret a un procés contradictori, dret a obtenir resolucions motivades i dret a la llibertat personal, així com el dret de participació política i el dret a la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea”. Per tant, conclou que “l’única solució jurídicament admissible és declarar la nul·litat de la resolució aquí impugnada i acordi la nul·litat de totes les actuacions dictades pel jutge incompetent i retrotreure les actuacions al moment processal anterior ordenant la inhibició a favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que entén que és el tribunal competent”.
