Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Aquest ha estat l’escenari escollit per la Plataforma Cívica per la Independència Judicial per presentar una “guia pel plantejament de qüestions inconstitucionals i/o prejudicials europees sobre la llei d’amnistia”. Una mena de manual d’instruccions per a jutges ordinaris per tal que puguin registrar qüestions prejudicials a les instàncies europees i deixar sense efecte la llei o bé a través de les qüestions d’inconstitucionalitat. La “guia” s’ha presentat aquesta tarda davant poc més una trentena de persones entre les quals hi havia l’exfiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, o José Domingo, un dels prohoms d’Impulso Ciudadano.
La presentació ha anat a càrrec del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Castella -La Manxa, Jaime Lozano, i del magistrat Jesús Manuel Villegas, com a representants de la Plataforma que han assegurat està integrada per catedràtics, advocats, juristes i fiscals, a més de magistrats. De fet, tots dos han intervingut després de les ponències de l’exmagistrat del Tribunal General de la Unió Europea, Ignacio Ulloa, i del catedràtic de Dret Internacional Privat de l’UAB, Rafael Arenas, que han exposat la teoria i pràctica tant de la qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional com de la qüestió prejudicial a instàncies europees.
La idea de la qual ha partit Lozano és que “està absolutament convençut que la Justícia europea deixarà sense efectes la llei d’amnistia“. En aquest sentit, ha ironitzat sobre la tècnica legislativa emprada i ha remarcat el caràcter defensiu d’utilitzar la qüestió prejudicial com una manera de tutelar els drets. “Quan Espanya va entrar a la Unió Europea es va cedir sobirania, i per tant els jutges estem sotmesos a l’imperi de la llei, i la llei europea està per sobre, amb la qüestió prejudicial, els jutges miraran de garantir que es compleixi la llei”, ha arguït. Tot i això, ha recordat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no “anul·la” lleis, però sí que les declara contràries al dret europeu. “No és una confrontació entre poders, és el compliment de l’imperi de la llei per part dels jutges”, ha advertit Lozano. L’acte l’ha moderat la professora de Dret Internacional Públic, Helena Torroja.
Tres vies per deixar sense efecte la llei
Segons ha exposat Ulloa, la proposició de llei orgànica d’amnistia té tres punts febles per on es pot atacar en la via europea. Per una banda, el concepte de malversació i la corrupció. Segons l’exmagistrat del TGUE, exonerar de responsabilitat els delictes de malversació de fons o relacionats amb la corrupció vulnera la directiva de la Unió Europea 2017/1371. En aquest punt, recorda que a les exclusions de la llei s’hi compten els delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea. Per tant, els juristes han coincidit aquesta tarda que, atesa la directiva i les interpretacions que n’ha fet la justícia europea, els delictes de corrupció arreu de la Unió són delictes que “afecten els interessos financers de la Unió Europea”.
A més, aquesta exclusió toparia amb la inclusió de l’article 1 de la llei que elimina la responsabilitat penal dels “actes de malversació dirigits a finançar, sufragar o facilitar” la realització de qualsevol acte del Procés. Per tant, segons les tesis exposades, l’exclusió a la Justícia europea pesaria més que no pas la inclusió. En aquest sentit, Lozano ha recordat que el TJUE pot interpretar que hi ha una “autoamnistia” amb el benentès que “la llei s’aprova amb set vots que representen els encausats que es veurien afectats per aquesta llei”.
L’altra via que recomanen als jutges per buscar la ineficàcia de la llei d’amnistia, o que sigui declarada contrària al dret de la Unió, és la clàusula del terrorisme. De fet, tots els ponents han coincidit a considerar l’article que puntualitza quin tipus de terrorisme podria entrar en l’amnistia és deixar en safata una interpretació restrictiva de la llei d’amnistia segons la directiva europea que determina el que es considera terrorisme, la 2017/541. La guia tot i que genèrica és un manual d’instruccions processal que comptarà ben aviat amb dos subguies més concretes, un cop s’aprovi definitivament el text de la llei, sobre com argumentar les qüestions prejudicials en base la malversació i el terrorisme.
