La virulència de la revolta dels jutges, que fins i tot han demanat suport a Europa, contra la llei d’amnistia que negocien el PSOE i els independentistes catalans ha encès les alarmes a Ferraz. A la seu dels socialistes espanyols s’han rebut amb sorpresa els atacs frontals del Poder Judicial i de les principals associacions de magistrats i fiscals contra un text que ni tan sols s’ha tancat. En un clima de tensió als carrers i despatxos de Madrid, el PSOE i el PSC intenten fer control de danys i calmar els ànims de la magistratura assegurant que “no hi haurà revisió de sentències”, tot i que conceptualment sigui una cosa que en cap moment es planteja: una amnistia és una decisió política que deixa sense efecte determinades sentències, ni les revisa, ni les qüestiona, ni les esmena jurídicament, simplement se n’interromp el compliment de la condemna.
Així i tot, diverses fonts del PSOE i del PSC estan utilitzant aquesta expressió per contrarestar la guerra mediàtica iniciada pels jutges, que es queixen que no es respecta la divisió de poders. L’últim a sortir al pas de les crítiques ha estat el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha relativitzat l’abast de la referència a l’efecte de les comissions d’investigació que s’esmenten en l’acord del PSOE amb Junts. El pacte apunta que, per decidir quins casos es consideren lawfare –i, per tant, s’hi aplica l’amnistia–, un dels indicadors poden ser les conclusions de les comissions d’investigació parlamentàries, per exemple sobre l’Operació Catalunya. En aquesta comissió, poden sortir a la llum quines han sigut les causes judicials iniciades arran de proves –fins i tot falses– aportades per la policia patriòtica del govern de Mariano Rajoy en la seva campanya contra líders sobiranistes catalans.
Per assegurar que aquest mecanisme no s’extralimitarà, Illa ha dit: “No hi haurà cap revisió de sentències judicials. No es pot fer”, ha insistit. “Veurem quins fruits donen [les comissions] i quin recorregut tenen les seves recomanacions”. El líder del PSC ha assegurat que el Congrés no esmenarà les sentències i que si “hi ha hagut errors judicials, serà el mateix error judicial qui l’esmenarà”, malgrat que això ja no és cosa de la llei d’amnistia, sinó dels recursos judicials que puguin presentar els afectats.
La batalla pel ‘lawfare’ encén els jutges espanyols
La llei d’amnistia ja es percebia des del Poder Judicial com un “atac” a l’estat de dret i a la seva feina, però el pacte de Junts i el PSOE, que inclou basar-se en comissions d’investigació al Congrés per identificar possibles casos de lawfare, ha posat en peu de guerra tots els jutges. Primer només van ser els sectors més conservadors, atiats pel PP, que es van oposar a l’amnistia, però la batalla pel lawfare –que implica una “guerra bruta” dels tribunals per perseguir i represaliar l’independentisme– ha encès fins i tot els magistrats progressistes.
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb els vots de tots els magistrats excepte un, ha aprovat aquest dijous un dur comunicat per mostrar la seva “oposició frontal” a la creació de les comissions parlamentàries per perseguir el lawfare. L’enuig és tan gran que han seguit els passos del PP i ho han denunciat davant la Comissió Europea, que fa uns dies ja va demanar explicacions al govern espanyol per la llei d’amnistia malgrat que encara no s’ha aprovat cap text.
Asens, sorpres per la reacció dels jutges
El portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, s’ha mostrat molt sorprès per la reacció de les associacions de jutges i fiscals. “Tenen la pell molt fina”, ha dit abans d’acusar els jutges de voler ser actors polítics. “Hi ha molts jutges que es consideren els principals guionistes de la política espanyola. L’amnistia busca posar fi a això”, ha reblat. En aquest sentit, ha acusat els jutges de voler suplantar la voluntat dels legisladors amb comunicats i d’interferir en el debat públic. “Desconeixen el contingut de la llei d’amnistia, on no apareix el concepte de lawfare”, ha conclòs.
