El passat 11 de març, la secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va tombar el recurs d’apel·lació de cinc catalans, tots empresaris relacionats amb la tecnologia digital, que van ser espiats amb el programari espia Pegasus, però sobretot, amb Candiru, un sistema més potent perquè també permet la infiltració en ordinadors i tauletes, més enllà de mòbils. Era la segona decisió de l’Audiència Nacional amb què s’inadmetia la querella de Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives, que van descobrir que havien estat espiats gràcies a la investigació del Catalangate realitzada per Citizen Lab l’any 2022.
És la primera i única querella que demana explicacions per Candiru i va contra els seus desenvolupadors, i els querellants han anunciat que aportaran els dispositius a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Ara bé, tots cinc no s’arronsen i, seguint en certa manera la recomanació tàcita de l’Audiència Nacional, han presentat una nova querella, però aquesta vegada als jutjats ordinaris. Una querella dirigida contra dos exdirectors de la Guàrdia Civil, María Gámez i Vicente Azón, contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Paz Esteban –que ja acumula dues imputacions en sengles jutjats de Barcelona– i contra els responsables mercantils del grup NSO, fabricant del programari espia.

48 pàgines de detallades explicacions
La querella, de 48 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, reclama investigar qui va autoritzar, amb quina empara legal i durant quant de temps la utilització Pegasus i Candiru per infiltrar els dispositius dels querellants. De fet, els que signen la querella, agrupats a l’entitat suïssa Sentinel, apareixen en diversos sumaris d’investigació a l’Audiència Nacional, com ara l’operació Judes, o les diligències del Tsunami Democràtic. La querella incorpora la sol·licitud de desclassificació les autoritzacions judicials o administratives i que s’aclareixi quines dades van ser extretes, el seu tractament posterior. Un dels punts forts és aclarir quants diners públics s’hi van destinar. En total, acrediten indiciàriament fins a 54 intromissions amb programari espia.
En tot cas, la querella deixa ben palès que en les explicacions que el CNI va donar sobre les infeccions amb Pegasus va mantenir un escrupolós silenci sobre les accions portades a terme a Candiru. Un spyware que els informes aportats a la querella qualifiquen de complicat de rastrejar per la seva condició de “sofisticat i flexible”. Per això, a més de l’informe que aporten a la querella posen a la disposició del jutjat tots els seus dispositius per tal que la unitat d’informàtica forense dels Mossos d’Esquadra pugui analitzar-los com ha fet en altres casos judicialitzats.
La querella raona que s’haurien comès delictes d’accés il·lícit a les comunicacions, de l’article 197 del Codi Penal; de revelació de secrets i d’interceptar il·legalment les comunicacions de l’article 536, tot plegat amb els agreujants de funcionaris públics i integrats en una organització criminal.