El sumari del cas contra els manifestants que van anar a rebre Carles Puigdemont en la seva efímera tornada el passat vuit d’agost per al debat d’investidura de Salvador Illa podria acostar-se al guió d’una sèrie de zombis. Només així s’entén l’informe dels Mossos d’Esquadra sobre el relat dels fets pels quals investiguen fins a 19 persones al jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona. De moment, com a mínim un primer imputat està citat per al pròxim 8 d’abril. Els agents actuants asseguren que van haver d’utilitzar gas pebre contra els concentrats que estaven a les portes del parc de la Ciutadella per la seva “agressivitat”, “cops amb bastons de banderes” i també “mossegades”, que volen acreditar amb comunicats mèdics aportats a les minutes policials.
Els atestats del cas, als quals ha tingut accés El Món, descriuen gairebé minut a minut els fets, segons el punt de vista dels comandaments sobre el terreny de les unitats d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra, tant de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) com de la Brigada Mòbil (Brimo), la unitat d’elit de la policia per contenir manifestacions. La versió dels Mossos contrasta de ple amb la dels manifestants i de la mateixa ANC, que considera que el relat policial s’assembla com un ou a una castanya amb la realitat. “Ni els manifestants eren violents ni la policia va actuar proporcionalment”, insisteix l’advocat Pep Cruanyes, membre de l’entitat independentista sorprès per l’obertura de diligències per desobediència i lesions arran de la manifestació.
“A les deu entrarem!”
Atès el relat policial recollit en un interessant document amb número 802511/2024 IAOCIUVELL, els manifestants no serien més de 2.500 persones, al Passeig Lluís Companys, sota l’Arc del Triomf. Unes persones que responien a la convocatòria que els Mossos emfatitzen que estava convocada per l’ANC, el Consell de la República, Junts, CUP, Òmnium Cultural i els Comitès de Defensa de la República (CDR). Seguint aquest fil, narren que unes mil persones es van desplaçar cap al que la policia va batejar “accés 6 del parc de la Ciutadella”, situat al número 23 del carrer Pujades, a tocar del carrer Wellington. Un punt habilitat policialment per “garantir l’entrada i sortida d’emergències”.
Una localització on es van desplegar diversos equips d’ordre públic comandants per l’inspector TIP 5095, cap de l’àrea de la Brigada Mòbil, i en aquest punt concret, el sotsinspector TIP 5887. Els comandaments subratllen que un cop desplegats en aquesta zona van veure venir aquest miler de persones que corejaven càntics com ara “no són mossos, són guàrdies civils!”, “no us mereixeu la senyera que porteu!”, “botiflers!” o bé “obriu les portes al nostre president”. Els mateixos manifestants que, insisteixen, pressionaven la línia policial, amb empentes des del fons, advertien cap a tres quarts de deu del matí: “A les deu entrarem!”.
Precisament, en aquest punt de l’atestat, els Mossos subratllen “l’agressivitat dels manifestants”. Una afirmació que fan servir com a excusa per “equipar-se amb el casc de protecció per ral de prevenir possibles agressions si tornaven a intentar violentar el cordó policial”. Així, a tres quarts de deu, seguint el guió policial lliurat al jutge, els concentrats van tornar a “intentar traspassar la línia policial”. “Part dels manifestants que es trobaven a la zona van escometre contra els agents de manera que el cordó policial va haver de retrocedir unes passes”, assenyalen a l’atestat.
“Manifestants violents”
En aquest sentit, fonts de membres de la Brimo que van participar en l’operatiu indiquen en conversa amb El Món que “feia temps que no veien manifestants tan violents”. “La gent estava molt agressiva”, coincideixen a descriure diversos agents antiavalots consultats per aquest diari. Una sensació que reflecteixen en els seus informes on continuen la narració concretant que van decidir “reforçar el cordó amb la defensa policial [la porra] i així contenir els manifestants” que, tot i això, amb la seva “pressió” els manifestants van aconseguir desplaçar els agents de la línia.
En aquesta situació, l’inspector va decidir obrir una de les portes del parc per poder “extreure persones d’edat avançada que estaven en perill”. En un moment que els “manifestants estaven molt nerviosos” i cridaven “apreteu, apreteu!“. És a dir, que s’esperonaven per pressionar contra el cordó de la policia. “Davant el perill per a la integritat física dels agents i de les persones va decidir l’ús d’eines policials assignades de dotació per fer front a incidents greus d’ordre públic i es fa ús de la defensa de dotació”, informa l’atestat fent referència als cops de porra dels agents.
La “mossegada”
Els concentrats, però, segons la descripció dels agents, continuaven en la seva línia “violenta” i “agressiva” que s’expressava a través “d’empentes”, “càntics i insults contra els agents”, “agressions amb els pals de bandera que portaven” i el que va fer vessar el got de la paciència dels policies: “Mossegades”. Així refereixen una “mossegada d’un manifestant, encara per identificar, al canell dret d’un agent de la Brimo”, que va necessitar atenció mèdica i del que s’ha presentat un comunicat mèdic de lesions. Va ser a partir de la dentegada del manifestant, d’un grup que la mateixa policia qualifica “d’edat avançada”, que els Mossos van prendre mesures més contundents.
Així, la policia va creure que no n’hi havia prou amb repartir cops amb les defenses o que el seu “ús podia ser perillós” per l’edat dels manifestants. D’aquesta manera i “després d’una valoració molt acurada”, els comandaments van concloure que “el mitjà òptim era fer ús del gas OC [gas pebre] ja que amb la defensa policial no s’aconseguia contenir els manifestants”. Un ús que va autoritzar, tal com recull també l’atestat, el CECOR, el Centre de Coordinació Policial que dirigia les operacions de seguretat aquell dia.
Les conclusions de la policia és que el gas va ser efectiu. El mateix atestat destaca que els manifestants, amb el gas, van “deposar la seva actitud violenta i van començar a abandonar la zona cap a l’exterior del parc”. També traslladen a la jutgessa que els comandaments van ordenar al Grup d’Obtenció i Assegurança de la Prova de la Brimo (GOAP) enregistrar les imatges que des de la policia avisen que aportaran a la instrucció judicial. Després de l’ús del gas, els Mossos només ressalten que alguns manifestants van romandre “colpejant la porta per tal de tornar-la a obrir”. Per evitar sorpreses, els agents van col·locar un furgó policial a tocar de les portes “per tal que els manifestants no les poguessin forçar”.
Una versió que desmenteix l’ANC
Per la seva banda, ni els manifestants, ni l’ANC avalen aquesta versió dels fets explicats a la jutgessa pels Mossos. Pep Cruanyes, històric advocat i membre de l’entitat independentista, assegura que la versió policial s’assembla com un ou a una castanya als fets. En aquest context, no té cap mania a qualificar l’actuació policial de “brutal” i “desproporcionada”. A més, acusa el cos policial d’haver incomplert el seu mateix protocol d’actuació. “Ni van avisar prèviament, ni hi havia cap violència”, argüeix recordant que les entitats convocants han recollit una munió de vídeos i imatges que desmenteixen els analistes policials. “Van negar el dret a manifestar-se”, retreu Cruanyes.
En aquest sentit, recorda que van remetre una carta al Departament d’Interior lamentant els fets i demanant explicacions sobre l’actuació. El mateix director de la Policia nomenat dies després pel nou Govern, Josep Lluís Trapero, va respondre avalant l’actuació policial perquè “accions violentes” dels manifestants van comprometre la integritat la línia policial. Ara com ara, l’ANC continua estudiant les accions que es poden portar a terme contra el departament que ara dirigeix Núria Parlon –aquell dia estava encara en mans de Joan Ignasi Elena, en funcions–, per una actuació que insisteixen a definir de “desproporcionada”. De fet, destaquen una persona ferida pel gas que ha patit seqüeles i tot apunta que l’hauria afectat el cor.
