La suposada trama russa del Procés que investiga el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, no para d’oferir sorpreses. La darrera, l’aparició d’un document anònim que hauria servit de guia al magistrat i als investigadors de la Guàrdia Civil per vincular al Procés una virtual ingerència russa. El document, al qual ha tingut accés El Món, té petjada digital, i permet seguir el rastre del seu suposat autor, aliè -oficialment- als cossos i forces de seguretat de l’Estat.
El document té connexions amb altres documents també anònims que el magistrat del Volhov ha anat rebent al llarg de la instrucció: s’hi troben els mateixos fets, noms o accions amb diferents nivells de detall o profunditat. Elements que s’han incorporat a la causa i que han servit per bastir la peça separada número dos que ara pretén obrir el jutge amb l’argument que podrien ser fets que constituirien un delicte de traïció. El document podria tenir l’origen, segons fonts del cas consultades, en un empresari relacionat amb la ciberseguretat i les noves tecnologies molt pròxim al primer cercle de la seguretat de l’Estat.
La guia ha agafat encara més valor després de la interlocutòria d’arxiu que el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha fet arribar aquest dimecres al jutge Aguirre. Una resolució amb data d’u de juliol del 2020 amb què tancava una investigació, les diligències 86/19, sobre la suposada trama russa del Procés basada en una documentació aportada per un testimoni protegit amb el nom en clau TP2/19. De fet, va ser una instrucció que es va obrir i tancar amb el segell de secret. La remissió de la interlocutòria, que és de fa quatre anys, per part de l’Audiència Nacional al jutge Aguirre porta dos missatges implícits: que no perdi el temps en una investigació que ja es va arxivar fa força temps i, en segon terme, que no faci cas dels documents anònims per la seva manca de versemblança.
Dos misteriosos documents més, l’avantsala
En concret, a més d’aquesta guia de fets, noms i situacions s’hi afegeix el dens informe que el jutge Aguirre va rebre el mes de gener de 2020. Un document de 70 pàgines, signat per un nom fals i amb una adreça de l’Eixample de Barcelona que correspon a un no-lloc, en què s’aportaven dades i noms de les connexions entre els independentistes i els sinistres serveis d’intel·ligència russos. Fonts d’analistes policials d’intel·ligència consultades per El Món aleshores es van mostrar convençuts que l’informe provenia d’elements dels serveis d’informació de l’Estat. Uns serveis que no poden aportar documentació per a investigacions judicials internes i que no tenen prou indicis concloents per fer-los bastir com a atestat policial a través de la seva Brigada Operativa de Suport (BOA, en l’acrònim espanyol), el braç del CNI que abans tenia a la Direcció Adjunta Operativa del ministeri de l’Interior.
Un segon document va ser el remès a través d’una carta anònima que el jutge va rebre el passat 28 de desembre de 2023, el dia dels Sants Innocents. Una missiva sense signatura que “contenia uns retalls de premsa elaborats per l’equip d’investigació periodística internacional anomenat OCCRP-Organized Crime and Corruption Reporting Project”. Uns retalls que informen d’una hipotètica reunió entre Carles Puigdemont i un emissari del president rus, Vladímir Putin, que hauria estat un “antic diplomàtic rus”. Aquesta carta anònima i el protagonisme de la guerra d’Ucraïna va esperonar la investigació de la trama russa, que els mateixos guàrdies civils del servei d’informació de l’institut armat començaven a deixar estar.
Un poti-poti de russos, espies i catalans
La guia analitzada ara té cinc pàgines i comença relatant fets que suposadament relacionen l’independentisme català amb agents russos des del 16 de febrer del 2014. Una data en la qual s’assegura que es disposen de “registres de trucades i viatges” de Yevgeny Prigozhin, d’Internet Research Agency, un home que vinculen amb Alexander Ionov, organitzador d’un simposi el setembre de 2016 sobre el dret d’autodeterminació a l’Hotel Ritz de Moscou, on Enric Folch va participar defensant el reconeixement de Crimea com a russa.
De fet, Folch, que la guia qualifica de “membre destacat de l’independentisme separatista”, era el secretari d’Exteriors de Solidaritat Catalana per la Independència, un partit aleshores extraparlamentari fundat per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran que va acabar com el rosari de l’aurora. Al document s’hi afegeixen un llistat d’actes del Diplocat, l’oficina paradiplomàtica del Govern, i de l’ANC a Suïssa, que es relacionen amb els “nombrosos agents de la intel·ligència russa desplaçats” al país helvètic, i s’hi aporten dades dels “vols de ciutadans russos a Suïssa”. És en aquest moment de la tardor de 2016 quan els informants marquen l’inici del suport rus a l’independentisme.
Campanyes russes, Assange i agents encoberts
La guia sembla un guió de Netflix. Així aporta “mails interns, informes, instruccions, estructures de treball o llistats de personal” d’Internet Research Agency per suposadament encetar campanyes a favor de l’independentisme. En la mateixa línia asseguren que Sergey Fedotov, un suposat tinent general del GRU -acrònim de Glávnoye Razvédyvatelnoye Upravlenie-, és a dir del servei d’intel·ligència de les forces armades russes, va viatjar a Barcelona entre el 5 i l’11 de novembre del 2016. En cap cas, s’ha acreditat mai ni l’existència d’aquest grup ni que Fedotov hi tingui res a veure, més enllà d’especulacions periodístiques, com assenyala el mateix jutge Manuel García Castellón.
Emboliquen la troca afegint les detencions a Barcelona, el gener i l’abril de 2017, dels hackers russos Stanislav Lisov i Piort Levashov. Dues detencions encomanades pels EUA amb l’acusació de crear bots per enviar spam i “segrestar dades d’ordinador”. Una activitat que res té a veure amb l’activisme polític. En el paquet hi sumen una visita de l’empresari Oriol Soler a Julian Assange, ara posat en llibertat. També tornen a referenciar un viatge de Fedotov a Barcelona el 29 de setembre de 2017, fet que acrediten amb una “tràfic telefònic complet”.
La presa del Parlament de Montenegro, l’entrenament
Però no serà per espies. Segons aquest informe, a més de Fedotov, van ser a Catalunya el suposat coronel Anton Skovortsov i el major Aleksey Nikitin, que relacionen amb l’enverinament de l’exespia rus Sergey Skripal a Anglaterra, d’Emilian Gebrev a Bulgària com amb l’atemptat contra l’avió MH17. En aquest context, relacionen aquests personatges amb un altre hipotètic agent especial d’intervenció rus, Aleksei Kapinos, i un destacat dirigent del Servei d’Intel·ligència Exterior rus (SVR), anomenat “senyor Bezgubov”. En la guia també es fa constar un “pis franc” dels espies russos, tot i que el jutge mai n’ha encomanat ni tan sols una vigilància, ni per descomptat, ni una entrada o escorcoll.
Tot i això, el document insisteix que aquest doble grup d’espies, comandat des de Moscou per tot un tòtem de l’espionatge internacional com seria el general Andreu Ilchenko, número dos del GRU, hauria planificat la presa del Parlament de Catalunya. De fet, seria poc imaginatiu perquè seria un pla “idèntic al de la presa del Parlament de Montenegro” per part de prorussos. És curiosa l’anotació sobre aquests fets que sustenta la guia: “Tenim tots part de les dades però no sabem on es troba la resta”. El document incorpora les dades que en el seu moment el testimoni protegit va aportar a tota una Audiència Nacional i a un jutge, García Castellón, precisament no gaire amic de l’independentisme. El resultat va ser que el magistrat va tancar la peça per manca de credibilitat i versemblança dels fets. Fins i tot, es permetia el luxe d’assegurar que no és delicte ni sospitós que un rus faci turisme a Barcelona. Si ni García Castellón veu viable aquest plantejament de la investigació, la conclusió és que la trama russa del Procés només viu en la imaginació del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona. Fins i tot, els Mossos la van catalogar d’estafa.
