El cas de les proves del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, mereix un altre judici. El servei d’executòries de l’Audiència Nacional acabarà parant boig amb peticions de destrucció, denegacions de les sol·licituds i acceptacions d’altres. Tot plegat en un marc que ningú gosa a destruir res, malgrat les peticions de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra de destrucció d’indicis, arran de la demanda interposada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en reclamació del dret a saber la veritat interposada pels pares del petit Xavi, el nen de tres anys assassinat a la Rambla.
Si aquest dimarts, el tribunal sentenciador va prohibir destruir les proves i indicis d’explosius per tercera vegada, ara ha dictat una altra mena de resolució. En aquest cas, sobre el material requisat i recollit en els escorcolls als domicilis als investigats, els acusats, els morts i a alguns dels seus familiars. Al capdavall, consisteix en material agafat en establiments i espais de reunió dels integrants de la cèl·lula i dels condemnats tant a Ripoll com d’altres poblacions. El passat 6 de març van dictar una diligència per tal proposar la destrucció d’aquestes proves on es compten memòries USB, ordinadors, targetes SIM, telèfons mòbils o tauletes, així com curiosament “diversa documentació, productes i instruments per a la fabricació d’explosius, banderes de l’estat islàmic i vídeos de l’estat islàmic”.
Lluny de permetre cap destrucció o enviar-ho de nou al magatzem, l’Audiència Nacional ha fet cas del ministeri fiscal i ha decidit fer una crida als “seus legítims propietaris” per tal que recullin els materials. De fet, considera que el material que emmagatzemen els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil no van ser tècnicament decomissats i, per tant, hauran de ser reintegrats als seus legítims propietaris en execució de la sentència.
Qui ho podrà recollir?
La pregunta, però, és qui podrà recollir els materials emmagatzemats i relacionats en un llarg decret judicial que fa un inventari de peces agafades durant les diferents entrades i escorcolls. Pel que fa a molt material informàtic i de comunicacions, hi ha telèfons i aparells com tauletes que són de familiars directes, com ara germans dels processats o dels sospitosos abatuts pels Mossos o bé que van morir a l’explosió d’Alcanar. De fet, hi ha material que podria ser recollit pels suposats hereus d’Abdelbaky Es Satty.
Ara bé, en l’escandall de la relació de material també hi ha material i manuals per a la construcció d’explosius, així com banderes i emblemes de l’Estat Islàmic i molts vídeos d’aquesta organització terrorista. La pregunta que es formulen els mateixos funcionaris judicials és qui “serà prou agosarat” per reclamar aquesta mena de manuals i senyals de l’Estat Islàmic ni més ni menys que a l’Audiència Nacional.
