El ministre de l’Interior i jutge en excedència de l’Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, ha evitat concretar si la llei d’amnistia protegeix el president a l’exili, Carles Puigdemont, i un possible retorn per presentar-se a les eleccions del Parlament del pròxim 12 de maig. Així ho ha explicat des de la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, en el marc de la presa de possessió del nou cap de l’institut armat a Catalunya, el general de Brigada Antonio Pedro Pizarro, celebrat aquest migdia.
Sobre la possibilitat que el president Puigdemont pugui tornar com a candidat a Catalunya i pugui ser detingut, Marlaska ha evitat embolicar-se en un esbarzer i ha tirat pilotes fora amb un recordatori de què suposa una democràcia. “Com totes les qüestions, les resolucions que estiguin acordades i vigents s’hauran de complir com en tota democràcia”, ha indicat. A preguntes d’El Món sobre si com a ministre entenia que la llei d’amnistia no protegia prou el retorn de Puigdemont, el ministre ha respost valorant la “importància” de l’aprovació del text, que ha definit com a “colofó” del camí de la “convivència” emprès pel govern de Pedro Sánchez. Ara bé, se n’ha estat prou d’assegurar la llibertat de Puigdemont.
Per altra banda, el ministre ha positivitzat la pròrroga dels pressupostos espanyols i l’avançament electoral a Catalunya perquè servirà per encara una nova etapa un cop els comicis ajudin a “clarificar el mapa polític a Catalunya i Euskadi”. Així mateix, ha demanat la dimissió de la presidenta de Madrid, d’Isabel Díaz Ayuso, pel fet que la seva parella amagués a hisenda els ingressos que va rebre per les seves vendes de material sanitari durant la pandèmia.
Espanya, una democràcia
Per al ministre, el que és una cosa “objectiva és que estem en una democràcia plena i al nostre país es compleixen totes les resolucions dictades per totes les autoritats competents i en tot moment”. Una raó per respondre a la possibilitat que Carles Puigdemont pugui ser detingut en un virtual retorn a Catalunya, malgrat la llei d’amnistia.
“El que la llei d’amnistia ha implicat i implica és alguna cosa molt important, perquè subratlla d’una manera definitiva el camí cap a la convivència a Catalunya que el govern del president Pedro Sánchez ja es va posar com a meta el juny de 2018, quan va accedir a la presidència del govern i ens ho va referir a tots els ministres”, ha insistit.
El seu objectiu és “treballar a construir convivència real a Catalunya, jo crec que la llei d’amnistia, i és el més important, és el colofó a aquest camí emprès el 2018, amb el que podem estar tots més satisfets que mai”. Ara bé, se n’ha estat de concretar si la llei d’oblit penal de l’independentisme evitaria, impediria o descartaria que el president fos arrestat.
La pròrroga li sembla que la celebració de les eleccions en el que poden ajudar, clarificar el mapa polític a Catalunya i Euskadi i en l’àmbit europeu. Com totes les qüestions, les resolucions que estiguin acordades i vigents s’hauran de complir com en tota democràcia, deixem temps al temps, el que és alguna objectiva és que estem en una democràcia plena i al nostre país i es compleixen totes les resolucions dictades per totes les autoritats competents i en tot moment.
