El ministeri de l’Interior evita donar explicacions sobre un dels punts transcendentals (i més foscos) per imputar Gonzalo Boye, l’advocat del president Carles Puigdemont, en el Cas Mito. Un judici per narcotràfic, narcotransport i blanqueig a un suposat entramat dirigit, hipotèticament, per Manuel Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, que s’està jutjant a l’Audiència Nacional. Boye és un dels imputats en la peça de blanqueig per la seva participació com a lletrat en un procediment de recuperació de gairebé 900.000 euros confiscats a l’aeroport de Barajas el febrer de 2018.
De fet, Boye va ser imputat posteriorment a l’obertura de la causa, arran de la declaració de Manuel Andrés Puentes Saavedra, un ciutadà colombià que es trobava a la presó. Durant la seva estada al centre penitenciari va rebre visites de la policia, tal com va exposar en la seva declaració de dijous passat a la sala de vistes del judici. Curiosament, el 14 de juliol de 2019, va canviar la declaració per implicar en el cas Boye. Una declaració que va tenir dos efectes immediats. En primer lloc, la seva sortida imminent de la presó el 5 d’agost i en segon terme, les entrades i escorcolls al despatx professional del lletrat de l’exili i el seu processament per blanqueig.
Puentes Saavedra, una residència estranya
De fet, Puentes Saavedra és la prova de càrrec de la fiscalia, però el seu interrogatori va deixar al descobert una mena de pacte tàcit perquè pogués sortir de la presó, malgrat les causes que té pendents, a canvi d’implicar alguns dels processats en la presumpta trama de blanqueig. A més, la seva narració topava amb les mateixes investigacions i pericials policials de geolocalització sobre aquests processats. Ara bé, encara hi ha un element que les defenses no han acabat d’aclarir i ara el ministeri de l’Interior, a respostes al grup parlamentari de Junts, intenta evitar respondre. En concret, les facilitats que ha tingut Puentes Saavedra per renovar la seva residència a Espanya malgrat els delictes greus pels quals estava investigat i per alguns altres, ja condemnat.
En concret, i seguint la informació que Junts va aportar al Congrés, Puentes Saavedra va obtenir la residència legal a Espanya el 20 de setembre de 2017. El sis d’octubre es va emetre la seva targeta d’identificació d’estranger. Malgrat això, en aquesta data ja estava investigat en dos procediments diferents per presumptes delictes contra la salut pública relacionats amb una organització criminal. El març de 2019 es va conèixer que existien “proves rellevants”, incloses intervencions telefòniques, que el vinculaven amb un assassinat a Pereira (Colòmbia).
Tanmateix, no hi ha cap constància que aquestes proves “s’hagin posat en coneixement oficial de les autoritats colombianes, malgrat la seva gravetat i la possible rellevància per a processos judicials” a Colòmbia. El permís de residència del 2017 tenia vigència fins al 19 de setembre de 2022. Una data en la qual havia estat condemnat a tres anys de presó per un delicte contra la salut pública i enfrontava altres acusacions greus, com blanqueig de capitals i participació en una organització criminal. Ara bé, a hores d’ara encara no se sap si ha estat renovat aquest permís, tot i que continua a Espanya.
Defensa, ofensiva, contraofensiva i escortes policials
Amb aquests antecedents, Junts va preguntar al ministeri de l’Interior, en mans de Fernando Grande-Marlaska, -un dels objectius polítics dels juntaires- per què no s’havia informat les autoritats colombianes. Per altra banda, també van preguntar si se li havia renovat el permís de residència. El diputat de Junts Josep Pagès remarcava quines “mesures del ministeri de l’Interior” s’utilitzen “per garantir que les concessions de residència a Espanya es realitzin després d’una anàlisi rigorosa dels antecedents penals i policials dels sol·licitants”. Tot plegat, envoltat “de les irregularitats en la gestió d’aquest cas per part de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Econòmica (UDEF) del Cos Nacional de Policia”.
La resposta per part d’Interior va ser contundent. “El govern, tot i mantenir un respectuós compliment i ple sotmetiment al control parlamentari, no pot facilitar la informació de la situació administrativa o judicial de ciutadans particulars”, contestava a Junts el ministeri el passat 14 de febrer, en una resposta escrita a la qual ha tingut accés El Món. Però el diputat responsable de la pregunta entén que la resposta no és la que correspon. En una nova pregunta parlamentària, Pagès carrega contra la “manca de voluntat del govern a respondre”, que titlla “d’especialment greu” perquè “impedeix conèixer les raons del tracte privilegiat que dona l’executiu a Puentes Saavedra en la concessió del permís de residència i en la negativa a informar a les autoritats colombianes de les proves que el vinculen a un assassinat”.
El diputat fa una passa més. En aquesta línia informa que Puentes Saavedra té assignada protecció policial. Un fet que, segons Pagès, contrasta amb la negativa del ministeri a oferir la protecció que pertoca al president Puigdemont. Així, torna a formular preguntes reclamant “quines raons han portat el ministeri de l’Interior a assignar protecció policial a Puentes Saavedra, tenint present que ha estat condemnat per tràfic de drogues, està acusat d’un altre delicte i està relacionat amb un homicidi a Colòmbia. A més, exigeix saber el cost d’aquesta protecció i explicacions per justificar com és que se li atorga escorta a un condemnat per tràfic de drogues mentre “nega el dret del president Puigdemont a disposar de l’escorta policial de Mossos d’Esquadra que legalment li correspon”.
