Que no es bellugui res. Aquesta sembla l’ordre donada per l’alta magistratura espanyola sobre qualsevol cas sobre el Procés. La darrera prova és la providència del passat 28 d’octubre dictada per la sala penal del Tribunal Suprem i presidida per Manuel Marchena. Una resolució amb què el tribunal decideix “suspendre” el recurs de cassació interposat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que absolia els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent per un delicte de desobediència.
Tant l’aleshores vicepresident, Josep Costa, com el secretari de la Mesa, Eusebi Camdepadrós, van interposar recurs de cassació malgrat l’absolució en entendre que s’havien vulnerat els seus drets polítics com a parlamentaris així com la sobirania de la cambra catalana. En tot cas, el recurs ja es va entrebancar per les recusacions presentades contra algun dels magistrats que configuren la sala que de decidir sobre la cassació, com ara el mateix Marchena, Carmen Lamela, Antonio del Moral, Antonio Martínez Arrieta.
Un altre recurs a la vista
En la diligència, els magistrats acorden suspendre la cassació del cas, al·legant que s’ha presentat una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia que ja ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional. A criteri dels togats, la llei d’amnistia resulta “determinant” en el recurs presentat perquè entenen que el cas correspon a la competència de la llei. Per tant, consideren que la decisió final del Tribunal Constitucional pot ser clau per decidir sobre el recurs.
Ara bé, les defenses no ho veuen de la mateixa manera. Ni de bon tros. D’entrada, cal recordar que Costa ja va presentar un escrit renunciant a l’aplicació de l’amnistia. Però, amb aquesta resolució, la defensa de Campdepadrós s’ha posat en guàrdia i ha anunciat un recurs de súplica contra la diligència. En aquest sentit, insisteixen que “no té res a veure el recurs de cassació presentat contra la sentència del TSJC amb la qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’amnistia”. De fet, la defensa de Campdepadrós raona que una cosa és la vulneració de drets polítics del TSJC i una altra cosa és els efectes de la llei d’amnistia sobre processos que afectin en global el procés.
