La política té estranyíssimes connexions, o més aviat casualitats, però la política judicial espanyola encara més. Ho demostra la decisió d’aquest dimecres del president espanyol Pedro Sánchez. La decisió de plantejar-se deixar la Moncloa i obrir un període de reflexió fins dilluns, a les portes d’una campanya electoral clau com la de les eleccions al Parlament del 12 de maig té teòricament una raó que ha fet vessar el got. En concret, la investigació que dirigeix un jutjat de Madrid contra la seva dona arran de les diligències obertes per les peticions de l’organització d’ultradreta Manos Limpias. Una decisió que cal posar en context amb la de fa un mes de la sala penal del Tribunal Suprem que restablia a la vida pública el suposat sindicat.
De fet, Manos Limpias era ja una organització postergada i arruïnada després de la condemna del seu principal líder, Miguel Bernard, per part de l’Audiència Nacional en el marc del cas Ausbanc, per delictes d’extorsió i estafa. Una condemna que topava amb la importància que el suposat sindicat havia tingut per l’agenda política espanyola actuant com una fiscalia a l’ombra, quan el ministeri públic no volia entrar en el fang del lawfare o de les operacions orquestrades des de la policia patriòtica. Manos Limpias va ser, per exemple, l’acusació popular que es va utilitzar per condemnar la mesa del Parlament Basc, després que la fiscalia es retirés de la causa, per haver permès la continuïtat del grup parlamentari d’Herri Batasuna. També va buscar les pessigolles al president Artur Mas segons es constata als diaris i agendes del comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia, José Manuel Villarejo.
Ara bé, el passat 17 de març, la poderosa sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena va decidir perdonar els dirigents de Manos Limpias, de tal manera, que restituïen el seu paper d’associació de referència per a batusses polítiques en l’àmbit judicial. Curiosament, els magistrats a la resolució van justificar l’absolució perquè si bé era “reprovable èticament el que feien, les seves conductes queden lluny de ser un delicte”. Entre els magistrats que signaven la sentència, a més de Marchena, hi havia el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena; instructora del cas Tsunami Democràtic, Susana Polo; el magistrat que va proposar investigar Carles Puigdemont al Suprem, Juan Ramon Berdugo i Leopoldo Puente.
Una absolució per diferenciar l’ètica del Codi Penal
En la sentència número 235/2024, a la qual ha tingut accés El Món, els magistrats absolien Luis Pineda, director d’Ausbanc, Miguel Bernad, director del sindicat Manos Limpias, i dos col·laboradors més del seu entramat comercial per obtenir ingressos a través de pressions informatives o advertències de demandes judicials. Pineda va ser condemnat a cinc anys de presó com a autor d’un delicte continuat d’extorsió i a tres anys com a autor d’un delicte d’estafa. Miguel Bernad va ser condemnat com a cooperador necessari d’un delicte d’extorsió consumat i d’un altre continuat, respectivament, a penes de tres anys i un any de presó. Els altres dos van ser condemnats, com a còmplices, a un any i a sis mesos de presó, respectivament.
L’argument de l’absolució va ser que les “pressions” que feien, si bé “podien resultar censurables en un pla de valoració ètica, no tenien prou cos per satisfer el concepte d’intimidació”. Els magistrats insistien, en aquest cas, que “cal rebutjar de manera expressa una interpretació hiperextensiva del precepte de la intimidació”. Curiós perquè aquest tribunal s’ha caracteritzat per fer una interpretació força extensiva de diversos tipus penals. A més, afegien que Manos Limpias i Ausbanc pressionaven a grans bancs i empreses de l’Ibex 35 que disposaven de “serveis jurídics potents” per no haver de témer les accions de Manos Limpias o Ausbanc. Ara l’organització de dreta extrema torna a estar a primera plana de política espanyola.
