Fiscals del Tribunal Suprem han signat un text dirigit al Fiscal General de l’Estat espanyol, Álvaro García Ortiz, per retreure-li la falta de posicionament envers la futura llei d’amnistia, que ha començat el seu periple parlamentari aquest mateix dimarts. En aquest document mostren la seva “decepció” per la “manca de voluntat” del màxim representant dels fiscals a l’hora de prendre partit i posicionar-se en relació a aquesta qüestió. Segons ha avançat la cadena SER i ha confirmat posteriorment l’ACN, l’acusen de no voler “sortir al pas de les insinuacions injurioses” sobre les actuacions dels membres del ministeri públic que van intervenir a la causa penal del procés i les derivades, “plasmades a l’acord d’investidura” de PSOE i Junts sota el terme ‘lawfare’. El motiu principal del seu enuig és que García Ortiz ha evitat posicionar-se fins que no sigui llei.
Des del seu punt de vista, el comunicat que van emetre el 16 de novembre no va ser res més que una forma “d’ignorar deliberadament la resposta a la situació gravíssima que viu el Ministeri Fiscal” davant els atacs que, en la seva opinió, estan rebent amb l’acord signat entre juntaires i socialistes com a peça clau per a la investidura del nou president del govern espanyol Pedro Sánchez. Tot aquest malestar rau de la missiva que va enviar García Ortiz en la qual remarcava que el seu posicionament havia de ser “tècnic i jurídic“, per la qual cosa preferia no fer cap valoració fins que la llei estigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Demandes de dimissió
L’Associació de Fiscals va demanar la dimissió de García Ortiz perquè consideren que s’ha mostrat molt “passiu” davant l’amnistia que ha pactat l’independentisme. És per aquest motiu que el màxim representant dels fiscals a l’Estat va sentenciar el següent en la seva carta dirigida als membres del ministeri públic: “El Fiscal General de l’Estat ha de mantenir una posició pública que reforci el principi d’imparcialitat del ministeri fiscal, en virtut del qual actua amb plena objectivitat i independència en defensa dels interessos que li siguin encomanats”.