El magistrat de la poderosa sala Penal del Tribunal Suprem, Vicente Magro, té molt clar el seu programa contra el que anomena les “okupacions il·legals”, amb un enduriment de la legislació penal, civil i administrativa. Un projecte que ha estat acollit, i esperonat, pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que ahir va organitzar una jornada sobre ocupacions, on van participar més de 300 juristes i on la degana, Cristina Vallejo, va destacar les mesures proposades per l’entitat de dret públic molt similars al del magistrat Magro.
Canvis al Codi Penal, la creació d’un registre de morosos i crítiques a les reformes legislatives dels governs del PSOE que, a parer del magistrat, han “desequilibrat” la relació entre els arrendadors i els arrendataris. En aquest sentit, Magro va detallar als advocats barcelonins que existeix l’actual situació de l’habitatge és “difícil” i que els propietaris triguen entre dos i tres anys a recuperar un immoble arrendat. Una xifra que, segons el magistrat, desincentiva oferir habitatges a lloguer. De fet, va assegurar que la llei orgànica 1/2025 no ajuda a resoldre el problema de “l‘okupacio” perquè el judici ràpid és ineficaç per resoldre els casos d’okupació il·legal perquè no hi ha ni detencions ni atestats policials que ho sustentin.
Les mesures de Magro
Per “revetir” aquest panorama, el magistrat Magro va presentar un conjunt de mesures que endureixen la legislació contra els okupes. D’entrada, proposa aprovar una “llei integral sobre la pèrdua de possessió d’habitatge per incompliment contractual i okupació il·legal“. Un text que aglutinaria tot l’entramat legal actual. Per altra banda, incideix en la necessitat de l’agilització dels processos judicials civils i penals de recuperació de la possessió. En aquest sentit, argüeix que no aconseguir recuperar els immobles amb menys temps vulnera la tutela judicial efectiva dels propietaris. Fins i tot, va abonar jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), sobre la necessitat de reduir i retallar els terminis per un desallotjament.
En l’àmbit penal, la idea de Magro és reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per incloure un article 544 sexies, amb la finalitat d’establir una “mesura cautelar” que permeti l’expulsió immediata per part de la secció d’instrucció del jutjat corresponent en un termini de 72 hores, tant en casos d’“violació de domicili” com d’usurpació d’immobles. Incloure al Codi Penal, una clàusula antiocupació per tipificar com a estafa l’anomenada “inquiocupació” i permetre el llançament immediat sense possibilitat d’al·legar vulnerabilitat. En el mateix sentit, incorpora modificar l’article 9 de la Llei d’Habitatge, en el sentit que es permeti als jutjats de guàrdia ordenar l’expulsió en un termini màxim de 72 hores per ordre judicial de la secció d’instrucció del tribunal de primera instància competent del lloc de l’immoble.
Pel que fa a l’àmbit administratiu, planteja la creació d’un registre estatal d’impagament de rendes, que permeti als propietaris consultar antecedents de morositat de possibles llogaters. I, autoritzar la policia a dur a terme “expulsions directes en casos flagrants d’ocupació”. Així mateix, reformar la llei d’Enjudiciament Criminal, per denunciar okupes quan el propietari no ho faci. Una mesura que permetria a les comunitats de veïns i propietaris iniciar accions judicials.
Els advocats de Barcelona, en sintonia
Per la seva banda, la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, també defensa mesures similars i que han estat presentades als grups parlamentaris. D’aquestes destaquen, en l’àmbit penal, una mesura cautelar de desallotjament immediat i devolució de la propietat en un termini de 48 hores per combatre l’okupació il·legal. A més d’aquesta mesura cautelar, la proposta de l’advocacia passa per la necessitat de derogar la competència del Jurat en el delicte de violació de domicili, així com incorporar en els delictes lleus immediats els delictes d’usurpació i de violació de domicili.
Pel que fa a l’àmbit civil, la proposta se centra a modificar l’interdicte actual, incorporant una “mesura cautelar civil”, ampliant la legitimació activa a les persones jurídiques per equiparar-les amb les persones físiques. Un canvi que permetria recuperar la possessió de qualsevol immoble, no només d’habitatges, i habilitant el president de la comunitat de propietaris perquè pugui emprendre accions legals per combatre les okupacions il·legals.
