El conseller de Cultura a l’exili i actual diputat de Junts per Catalunya, Lluís Puig, ha estat absolt del delicte de desobediència pel que va ser jutjat el passat 20 de febrer arran del trasllat de les obres de l’art de la Franja a Sixena. La Sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) així ho ha decidit i ho ha comunicat a les parts. El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, a través del seu perfil d’X. La fiscalia demanava per a Puig 6.000 euros de multa pel delicte de desobediència. Però l’acusació particular de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, li reclamava Puig una multa de 99.000 euros i una inhabilitació durant dos anys, cosa que hauria afectat el seu actual escó al Parlament de Catalunya.
En la resolució, de 26 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, el Tribunal assegura que durant l’acte del judici, no s’ha aportat cap prou prova per a qualificar l’actuació de l’exconseller d’haver incomplert de “manera reiterada i persistent” els manaments que hauria rebut per part de l’autoritat judicial. Els magistrats es mostren prou francs amb la prova practicada a la sala, després de 7 anys i mig de plet. “No estem en condicions d’afirmar que la negativa de Puig a materialitzar el trasllat de les 44 obres dipositades al Museu Diocesà de Lleida fins al Monestir de Sixena sigui oberta i que respongui als qualificatius de mostrar-se franca, clara, palesa, indubtable, indissimulada, evident o inequívoca com exigeix la jurisprudència”, sentencien. De fet, els magistrats recorden que per condemnar per desobediència no n’hi ha prou amb la “inacció”.
“Ni rebel ni contumaç”
Els togats conclouen, i seguint el criteri del ponent, el magistrat Jesús Maria Barrientos, que l’actitud de Puig no va complir amb dos requisits bàsics del tipus penal. En concret que la seva conducta no va ser “ni rebel ni contumaç” d’oposició al mandat judicial que va rebre. Davant la prova practicada, el tribunal és magnànim i arriba a la conclusió que té la “impossibilitat d’afirmar la presència en la conducta de l’acusat de tots els elements imprescindibles per declarar que s’ha comès un delicte de desobediència”.
La resolució és força interessant en el judici de tipicitat de la conducta de Puig i de les acusacions. Barrientos deixa clar, aportant una clara i abundant jurisprudència, que amb la “inacció” no n’hi ha prou per condemnar. Així esmenta i emfatitza que Puig va signar la notificació judicial que l’encomanava a traslladar les peces, l’endemà de ser nomenat conseller. En aquella mateixa citació, Puig va exposar al jutjat que necessitava més temps, perquè acabava d’aterrar i l’administració no era flexible a l’hora d’encarregar i adjudicar un trasllat d’aquestes característiques.
Els togats si bé deixen clar que fins que va ser destituït pel 155, Puig no va fer res, també afegeixen que el jutjat tampoc va respondre la petició de Puig d’ampliar el termini. És a dir, ningú no va fer res. La resolució insisteix que tant el Codi Penal com la jurisprudència deixen clar que es necessita “un dol directe desobedient de primer grau, per tant, sense que hi hagi cap possibilitat d’arribar al delicte de desobediència a partir d’un incompliment motivat per dol eventual o des d’una conducta d’omisió negligent”. Per tant, no hi ha delicte.
Més informació ben aviat
