Es veia a venir. El desgavell que pot suposar una investigació prospectiva, la voluntat de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia de “tothom al camió” i una fiscalia desesperada per buscar delictes i delinqüents ha portat a una des les escenes que una Audiència Nacional i un judici com el que s’hi celebra contra la família Pujol Ferrusola no s’hauria de permetre.
Ha estat en la sessió d’aquest matí quan s’ha enfilat a l’estrada virtual Eva Martin, la testimoni 187, una senyora que s’ha connectat virtualment, escortada per una vitrina plena de llibres. Després connectar-se, el president del Tribunal, José Ricardo de Prado, li ha formulat les preguntes generals de la llei, és a dir, si jurava o prometia dir la veritat i si tenia algún interès o coneixement en alguns dels acusats. L’Eva ha contestat amb la formalitat rere, mirant la pantalla per sobre les ulleres metàl·liques.

“Vostè sabrà!”
Després de les preguntes generals de la llei, el magistrat ha donat torn al fiscal de la vista, Fernando Bermejo, que després del ritual “bon dia” li ha preguntat per la seva relació laboral al despatx de l’assessor fiscal, Josep Sànchez Carreté. La senyora ha aixecat els ulls i ha exclamat. “Ai Déu meu, ja sabia jo que hi havia una errada…”. Tot seguit, ha recordat al tribunal que s’han confós d’Eva Martin. “Sóc una mestra de l’escola pública de tota la vida, de debò”, ha defensat davant la sorpresa de la sala. “Mirin, em poden investigar jo sóc mestra de tota la vida”, ha insistit. De fet, ho he anat dient cada vegada que m’han citat i sempre en diuen “Vostè sabrà!” I jo li deia: “doncs, jo sabré”. El president del Tribunal ha demanat disculpes tot i excusant-se que “sempre hi ha persones amb el mateix nom”.
No ha estat l’única sorpresa d’aquesta mena en aquest cas. Per exemple, van fer anar a la UDEF a declarar una jove mossa d’esquadra de Girona perquè també van confondre el nom amb una senyora que havia tingut un projecte a mitges amb Jordi Pujol Ferrusola. També aquest matí, el judici ha tingut un “vuitè passatger”, un testimoni anomenat Joan Mallafré que després de declarar s’ha quedat connectat i anava apareixent en la pantalla dels testimonis fent vida al seu despatx con si mirés la tele, prenent pastilles, abrigant-se, bevent aigua i enraonant per telèfon.

