Més temps i més tràmits. Ara, la Secció Tercera de la Sala Penal ha emès una resolució per la qual acorda preguntar a les parts personades a la causa Judes, contra els CDR, si escau presentar una qüestió prejudicial al TJUE sobre la Llei d’Amnistia. Una petició que sostenen davant els “dubtes dels magistrats que aquesta norma pugui contravenir “greument” el dret comunitari i podria suposar una infracció patent del dret”. La fiscalia, en la vista oral de la petició d’amnistia, va demanar la seva aplicació.
La interlocutòria, de 18 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, de la que n’ha estat ponent, Jesús Eduardo Gutiérrez Gómez, i que signen el president de la sala Alfonso Guevara i el magistrat Carlos Fraile, els magistrats, no entren al fons de l’assumpte i responen a una qüestió de pronunciament previ. Ara bé, detallen que a la causa dels CDR s’investiguen fets que les acusacions han tipificat com a dotze delictes de pertinença a organització terrorista, vuit de tinença, dipòsit, així com fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i vuit més d’estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.
Seguint aquest fil, la sala entén que els fets sí que s’inclouen des del punt de vista temporal i objectiu en la llei d’amnistia. Però, en canvi, creuen que els fets estan inclosos a la Directiva UE2017/541 del Parlament Europeu i del Consell relativa a la lluita contra el terrorisme i que la Llei d’Amnistia recull a l’article 2 com a causa d’exclusió dels actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme segons aquesta Directiva.
Possible infracció patent
Els magistrats raonen en la seva resolució sobre les exclusions i els límits de l’exclusió de terrorisme per ser objecte de l’amnistia. En aquest sentit, creuen que la llei podria infringir la directiva europea de la lluita contra el terrorisme. “Limitar l‟exclusió de l’amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme és contrari al que un estat de dret ha de perseguir sempre i en tot moment, l’eradicació i l’eliminació de tota forma de terrorisme”.
La Sala considera que “hi ha seriosos dubtes sobre si la distinció a què abans ens referíem entre terrorisme de baixa intensitat i resta de terrorisme, pugui compaginar-se amb el Dret de la Unió Europea, ja que els textos comunitaris no estableixen cap distinció, i la lògica que dimana de les normes europees abans esmentades imposa que tota forma de terrorisme és de gravetat extrema i en conseqüència, no hauria de ser objecte d’amnistia ni de perdó”.
La seguretat jurídica, afectada
La interlocutòria carrega contra la tècnica legislativa de l’amnistia, per incórrer en una “greu indefinició i inconcreció” perquè “no especifiquen clarament ni descriure al seu articulat quins actes poden constituir aquest tipus d’infraccions o violacions greus contra els drets humans”. Així mateix, destaquen que “no s’assenyala de manera clara i sense que hi hagi cap dubte quin és el límit en què s’ha d’establir la gravetat de la infracció o la violació del dret a la vida o la integritat física perquè es pugui considerar com a susceptible de ser amnistiat o no ser-ne susceptible”.
Aquesta indefinició afecta, segons la Sala, d’una “manera directa i frontal, el dret fonamental a la seguretat jurídica recollit a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola, i l’article 16 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea que proclama el principi de seguretat jurídica i confiança legítima.
